Carmen López, historiadora i divulgadora: “M’encantaria que l’Ajuntament de Vinaròs fes molta més tasca de difusió i de conservació del poble i del seu patrimoni”

Carmen López és nadiva de Vinaròs, i ha cursat la carrera d’Història a la Universitat de València. A més, és creadora de contingut i divulgadora a les xarxes socials, on parla tant dels descobriments que ha realitzat en el seu Treball de Fi de Grau, que tracta l’estudi comparatiu sobre la posada en valor del patrimoni arqueològic ibèric del Baix Maestrat i del Montsià, a més d’històries sobre el Carnaval de Vinaròs i sobre la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere.

En aquest col·loqui parlem, entre altres temes, sobre la seva etapa en la carrera, la relació que té el Puig de la Misericòrdia amb el seu Treball de Fi de Grau i la creació de contingut sobre el municipi en valencià.

• La primera pregunta és obligada, com et va entrar el gust per la història?

Doncs des de menuda, jo crec que més o menys des de l’institut, perquè jo sempre deia el típic que de menuda et pregunten, què vols ser de gran? I la gent contestava que si cantant, que si metge i jo mai dia res, a mi mai m’agradava res.

Vaig arribar a l’institut i jo crec que les classes i alguns professors que vaig tenir al Leopoldo Querol em van ajudar molt, i vaig pensar això d’entendre el passat i com funcionava tot m’agradava.

I també els viatges, que als meus pares sempre els ha agradat anar de viatge per fer turisme i veure ciutats i monuments històrics, i jo crec que això em va començar a donar la curiositat.

• I per la història de Vinaròs?

De més gran, jo crec que va ser més ja quan vaig anar a la Universitat. Sempre havia estat aquí, no havia viscut fora, i com que sempre ho veus, dius, “el meu poble està aquí, m’agrada molt, és molt bonic”.

Però en sortir fora i conèixer gent que no era d’aquí i dels meus amics de la uni sempre em preguntaven: al teu poble què n’hi ha? I jo contestava, la platja i el carnaval. Aleshores em preguntaven, sí, però d’història? Segur que hi ha algun edifici, algun jaciment…

Llavors aquesta curiositat em va fer començar a estudiar també la història del meu poble, perquè jo sempre parlo que m’encanta molt Vinaròs, que és molt bonic, i em deien que estava promocionant el poble i no deia res de la seva història.

• Com de difícil és poder conéèxer la història d’aquest poble?

Jo vaig fer les pràctiques amb Amics de Vinaròs l’any passat, i em va ajudar molt per començar a apropar-me a la bibliografia i poder saber millor on buscar.

Perquè n’hi ha molta gent que no sap de la història del poble, potser sí que coneix, perquè el seu iaio li havia contat alguna cosa, però bibliografia més especialitzada, ni jo mateixa sabia on buscar.

Aleshores, quan vaig arribar a l’associació i vaig veure tota la biblioteca que tenen, tot l’arxiu i vaig veure que hi havia moltes coses, perquè ni jo mateixa sabia si hi havia algú que havia buscat abans o que n’havia fet alguna cosa.

Llavors, quan vaig arribar allà, vaig veure que sí que tenia on buscar, és a dir, hi havia un material bibliogràfic…

Jo mateixa em vaig quedar flipant.

• Entrant de ple en el teu Treball de Final de Grau, observem que tracta d’un estudi comparatiu sobre la posada en valor del patrimoni arqueològic ibèric del Baix Maestrat i del Montsià. Primerament, com vas triar aquest tema?

Jo vaig triar el meu tema, que era molt general, arqueologia de la cultura ibèrica, i tu dins d’això podies treballar un aspecte més especialitzat. Vaig parlar amb el meu tutor i li vaig comentar que volia fer el TFG sobre el meu poble.

Em va preguntar quin era el meu poble, i com ell tenia família de Benicarló, coneixia la zona. Aleshores, vam decidir centrar-ho en el tema del patrimoni perque li vaig comentar jo l’any seguent, es a dir, este any faria el master en patrimoni cultural, aleshores ho vam enfocar per allí.

Aleshores, anem a comparar entre els dos que n’hi ha, tant dalt a Alcanar com baix a Benicarló, i a veure què surt d’aquesta investigació.

• I podem dir que el que està pitjor cuidat dels tres és el de Vinaròs…

Una de les conclusions del treball és aquesta, sí.

• Vas trobar alguna dada curiosa que ens puguis explicar?

A veure, sobretot el que jo me n’he adonat és la diferència. Veus el Puig de la Nau i la Moleta del Remei i veus el Puig de la Misericòrdia i només has de buscar a Google, busques una foto de la perspectiva des de dalt dels tres i es veu perfectament el de Vinaròs com està i com estan els altres dos.

No has de ser professional per adonar-te que alguna cosa passa. I només has de veure que busques també a internet el mateix i veus que a Benicarló et surt de seguida el MUCBE i a Alcanar et surt la Casa O’Connor o el Museu de les Terres de l’Ebre i a Vinaròs no trobes res.

• Què va ser més difícil, trobar tota la informació per realitzar el TFG o fer la defensa del mateix treball?

No, la veritat que la defensa estava una mica nerviosa, però quan vaig començar a xerrar vaig adonar-me que tot el que vaig explicar, ho sé.

La majoria del meu TFG ha sigut anar als llocs a fer fotos per poder fer després un estudi comparatiu. Aleshores, com jo ho he viscut en primera persona podem dir que “el control el tinc jo” sobre el que explico.

Al principi començar a xerrar em va fer un poc de vergonyeta, però després ja vaig començar a explicar i descriure tot el que hi havia a les imatges i explicar el que sé i el que he viscut en eixe procés.

La veritat que superbé.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by carmen lópez | historiadora (@meeenxuu)

• Passant al teu contingut sobre el teu TFG a Instagram i a TikTok, comentes que el jaciment del Puig de la Misericòrdia és un desconegut per a molts dels vinarossencs. Creus que aquesta mancança es deu a la falta d’informació o a la falta de pedagogia?

Jo parlo sobretot sempre des de la meva experiència, és a dir, jo he començat a fer aquests vídeos perquè és una cosa que tinc a mà. És una investigació que he fet i dic, vaig a començar per aquí.

Però sempre ha sigut del fet de, jo me’n recordo des de menuda d’anar a l’Ermita veure que estava la Creu allà i pujaves, et feies fotos i jo me’n recordo que quan van dir, “l’hem de llevar perquè hi ha alguna cosa a baix“, fins i tot a mi n’hi ha un poquet que vaig dir, osti, quina pena…

Després en el temps, he crescut estudiant el que he estudiat i m’he adonat que potser era necessari fer-ho perquè el que hi ha baix també és important que el poble ho tingui i ho valori, que també és part d’una de les preguntes obertes que jo em faig en el vídeo: “per què està això d’esta manera?”

Jo crec que és un poc un equilibri de tot, perquè si la gent valorés i conegués millor el seu patrimoni, això ajudaria a fer que la política digués, “ostres, potser n’hi ha que fer alguna cosa“. De fet, és el mateix poble el que s’ha d’adonar, jo no tinc la veritat absoluta de res, i aleshores jo llanço aquestes preguntes que em faig al meu propi TFG i és una pregunta oberta que s’ha de contestar el mateix poble.

• Potser perquè interpretem també que l’Ermita està massa lluny…

Pot ser un dels motius, però hi ha molts jaciments ibers que no estan en cap centre de cap poble, estan a les afores i encara així s’han posat en valor i s’han guardat les troballes en museus.

Aleshores, exemples n’hi ha. Després és veure per què aquí no passa.

• Potser perquè li donem més valor al carnaval i a la platja…

És una de les preguntes que jo també deixo obertes al TFG, perquè vull continuar investigant sobre aquest fet.

Per què això a Vinaròs no passa? Què estem fent mal? Són preguntes que no sé contestar perquè ni jo mateixa tinc les ferramentes per contestar i tampoc crec que sigui jo la que hagi de contestar això.

Crec que és una cosa de tot el poble.

• A més, les peces es troben guardades al Museu de Belles Arts de Castelló, per falta d’un espai museístic. Per què creus que no s’ha apostat per aquest espai?

El Puig de la Misericòrdia es va investigar i excavar per part del SIAP, i com Vinaròs no contava amb un espai museístic adaptat, les peces es van portar al museu de Belles Arts de Castelló.

Sí que és veritat que hi ha l’exemple del MUCBE a Benicarló que van aconseguir que fos declarat com a museu i sí que van aconseguir que les peces estigueren ja de forma permanent allà al museu de Benicarló i aquí no.

Jo crec que és més una cosa en l’àmbit legal que no es pot, perquè si no tenim un espai museístic adaptat no se’n poden portar. Aleshores, aquest fet és una de les coses que s’ha de canviar, no perquè el Museu de Belles Arts de Castelló vulgui sinó perquè a nivell legal s’ha de fer així.

Per tant, hi ha un recorregut que s’ha de fer que potser és molt tediós, molt costós i amb molta burocràcia, però això ja és decisió de cada ajuntament veure per allò que vol apostar i també el poble s’ha de decidir si ho vol o no.

• I que el museu formi part de la pertinença del mateix municipi…

Ha de ser un museu que a banda que un Ajuntament vulgui apostar per això, és un museu que ha de ser demandat, és a dir, que la gent el vulgui, que s’interessi i que vagi i que es promocioni.

• Abans m’has parlat d’Amics de Vinaròs, que també fa una funció “museística” d’una gran part de la història del municipi. Creus que el fet que la creació d’aquest museu podria ajudar al fet que l’entitat pugues moure totes les seves peces a aquest museu?

L’associació ha dit moltes vegades que si es fa un museu ells no tenen cap problema d’ajudar en el que faci falta. Tenen un fons museogràfic molt gran perquè moltes vegades els socis o gent que els coneixen ho porten perquè no saben on dur-lo, llavors diuen “tinc alguna cosa que potser de valor per al poble i si és l’únic que hi ha, doncs ho porto aquí”.

Jo crec que sempre el teixit social i associatiu del poble pot ajudar moltíssim a la creació d’un futur museu.

• En els teus vídeos també parles de les estratègies comunicatives que usen els pobles a l’hora d’explicar la seva història a través del seu patrimoni. Quines són les característiques comunicatives que usen Alcanar i Benicarló que no utilitza Vinaròs?

Justament fa poc en vaig pujar un vídeo que tracta el tema d’Internet i les xarxes socials i la seva relació amb la difusió del patrimoni.

A Vinaròs tu busques sobre el Puig de la Misericòrdia i et trobaràs la web de “Castellón Arqueològico“, que la veritat que va molt bé perquè és de tots els jaciments arqueològics de la província de Castelló, i després un text superresumit a la web de turisme del poble i ja està. Qualsevol jaciment et fa alguna visita guiada o et conta un poquet més la història o tens recursos interactius.

També és veritat que el procés que s’ha fet a Benicarló i Alcanar ja porta molt més temps que aquí. Aleshores, a Alcanar “la Moleta del Remei” porta un munt d’anys que ja està posada en valor i es fan visites guiades, hi ha un museu… Hi ha més feina feta que a Vinaròs.

Però si jo conec jaciments ibers de la província de València, com per exemple el del Pico de los Ajos de Yatova, en els quals mentre s’estan excavant estan ja fent visites guiades. El de Vinaròs ja es va acabar fa un munt d’anys i es podria fer perfectament això, després la pregunta és arribem sempre al mateix, per què no es fa?

• El fet que estigui a la pàgina web de Turisme de l’Ajuntament i no en una zona específica sobre el patrimoni potser també mostra la importància que se li dona des del consistori…

Potser. A veure, la web de Turisme és una cosa per tota la gent que ve de fora i que també és molt important i una cosa que potser jo miraria si vingués de fora.

Però aquest també és un altre debat: volem que el nostre patrimoni arqueològic sigui per la gent que ve de fora o sigui pels del poble o sigui per als dos? Què és més important, que ho consumeixi la gent de fora o que ho fem nosaltres?

Aquí també hi ha un dilema que és un debat que està obert.

• Un debat entre la massificació del patrimoni històric del municipi o que la gent d’aquí ho valori.

Però no només a Vinaròs, sinó a tota la zona valenciana i a tota Espanya és un tema que està relacionat amb el patrimoni, que és un debat obert i que això ja és cada poble i la seva gestió.

• Creus que li hem donat l’esquena com a societat al Puig de la Misericòrdia?

Sí que és veritat que jo buscant informació en Benicarló i Alcanar em sortia molta més informació més recent i tot el que trobava del Puig de la Misericòrdia era molt més antic, perquè l’últim llibre que s’ha fet o l’última memòria d’excavació que s’ha fet és del 2021, encara que també és veritat que es va acabar d’excavar 2020-2021 va arribar la Covid llavors també és un moment un poc difícil.

Les peces del Puig de la Misericòrdia estan totes analitzades, totes guardades i algunes exposades. Vaig poder entrar als magatzems del Museu de Belles Arts de Castelló per al meu TFG, que això ho comento al vídeo, i vaig parlar amb l’arqueòleg d’allí i m’ho va contar.

Trobem l’últim llibre del 2021 i l’anterior crec que és del 94. Aleshores, aquí sí que hi ha un vuit que sí que és veritat que no es va excavar, però potser el que necessita el Puig de la Misericòrdia, a part de difusió més en xarxes o més en internet o tal, potser més en l’àmbit científic i teòric perquè si la gent, si els historiadors i arqueòlegs no tenen aquesta base científica no pots després fer una bona difusió a la gent.

• Creus que el poble de Vinaròs fa prou  per cuidar el seu patrimoni històric i cultural?

Penso que des d’entitats com Amics de Vinaròs o la Fundació Caixa Vinaròs sí que fan, a nivell personal, considero que fan molt bona feina de difusió perquè són els únics.

L’Ajuntament sí que ara, potser més de cara a l’oficina de turisme i més a l’estiu sí que fan cosetes. Recordo que fa uns anys es van començar a ficar uns cartellets per alguns llocs del municipi, com per exemple l’església o la Casa de la Vila, que està molt bé, perquè així la gent que ve de fora es para i pot aprendre. Jo moltes vegades em paro, llegeixo i conec coses que no sabia.

Però crec que falta feina per fer i m’encantaria que l‘Ajuntament fes molta més tasca de difusió i de conservació del poble i patrimoni.

• Abans es feien visites guiades, que les feia Xavi Palomo…

Tinc la sensació que són coses que la gent sí que aniria.

Per exemple, l’hotel fa visites guiades per la gent que ve de fora, per què no ho fa l’Ajuntament?

• Potser està la ment més posada en el turisme i en les festes…

Un poble és un tot, són les festes, el turisme i el seu patrimoni.

• Parlant sobre les festes, has fet contingut sobre el Carnaval de Vinaròs. En la introducció dels teus vídeos comentaves “Com es veu el Carnaval de Vinaròs des de la mirada d’una quasi historiadora”. Ara que t’has graduat, la pregunta és: Com es veu el Carnaval de Vinaròs des de la mirada d’una historiadora?

Jo és que soc molt carnavalera, la veritat. De menuda no era de comparsa, però després en amigues em vaig apuntar i vaig dir a mi m’encanta. És una festa que jo crec que estigués en una comparsa o no igualment la vius i des de menuts al col·legi sempre t’han disfressat i t’ensenyaven que en el poble n’hi ha unes festes n’hi ha unes tradicions.

En el mateix sentit també es podria educar sobre el patrimoni, explicant que tenim un jaciment, una ermita, una torre Ballester, una torreta dels moros que s’està caient és una cosa que et preguntes per què no es fa.

Per exemple, a les escoles de Benicarló es fan visites guiades, jo he estat treballant allí. El que dic és que s’ha d’educar també des de menuts, perquè això ajuda molt que quan siguin grans coneguin millor el patrimoni i el seu poble.

El Carnaval m’encanta i jo crec que aquest treball de promoció i educació des de menuts s’esta fent molt bé i ajuda al sentiment de pertinença dels vinarossencs al carnaval. Considero que si es fa en el carnaval, perque no també amb la nostra història i el nostre patrimoni?

 

View this post on Instagram

 

A post shared by carmen lópez | historiadora (@meeenxuu)

• Potser perquè a la gent li importa més la mirada exterior del poble que la mirada interior…

És un debat que és un dels objectius dels meus vídeos, que la gent del poble reflexioni com està la situació del seu patrimoni, de la seva història i si es pot fer alguna cosa per canviar-ho, perquè jo crec que si ni la gent del poble s’interessa per això, ni ho vol canviar, pot ser que des de dalt tampoc els importi.

• A més, tu formes part de la comparsa “Arramba i Clava”. Com de diferent és veure el treball d’una comparsa des dels ulls d’una historiadora i d’una carnavalera?

A veure és diferent perquè jo com a historiadora et diré que m’encantava molt el que es feia al principi, als 80-90 amb la crítica social, com es baixava els divendres, tu veies els tratges de la gent en crítica de coses que passaven aquest any, que això algunes comparses també ho feien, fins fa poquet eren Els Cherokys dels pocs que ho mantenien i dius. A mi m’ha fet llàstima que això s’hagi perdut perquè tu te’n vas a altres pobles d’Espanya te’n vas per exemple a Cádiz i es basa en això.

Nosaltres, en el pas del temps no sé per què, la gent, les Comissions Organitzadores potser, la gent del poble ha decidit que siguem mésun carnaval a l’estil del que se fa a les Illes Canàries. Però això és una cosa que el poble decideix vull dir, a mi m’encantaria que fos diferent, però s’ha agafat aquesta direcció, i el temps i els carnavalers diran si es vol continuar així o fer un canvi.

Però a mi personalment m’encanta la festa com està muntada, m’agrada molt, és veritat que s’ha perdut el fet de que abans el recinte de casetes estava pel tot el poble, emulant a les falles, però és una cosa que hem triat nosaltres i ja forma part de la història del Carnaval.

• A més, durant aquest any, també has fet contingut sobre la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere, amb la història dels Nanos, la història de la Fira, de la vestimenta regional. Com et va sorgir la idea de fer aquest tipus de contingut?

Doncs jo volia ja començar a fer vídeos perquè sí que a TikTok vaig començar a fer més coses de la uni i del meu dia a dia, però volia començar a fer vídeos sobre Vinaròs perquè, com havia fet el TFG i havia estat fent les pràctiques aquí vaig arribar a aquesta conclusió.

Jo crec que hi ha un buit que la gent, potser un llibre més tècnic i més teòric sobre la història del poble no t’ho llegiria, però potser una persona que sap, que té els coneixements i ha après com traslladar aquesta història i aquesta bibliografia més tècnica a un vídeo d’un minut d’un minut i mig al mòbil sí que t’ho veuen, perquè jo crec que a la gent del poble li agrada molt, però no hi ha no hi ha ningú que la conte.

Aleshores, jo vaig veure que allà hi havia un espai i vaig aprofitar, tinc un mòbil i no perdo res per fer-ho. Justament vaig acabar la carrera a festes, a finals de juny, i vaig aprofitar començant amb una cosa xula i graciosa, buscant coses que siguen mítiques de festes.

Tot el que conto al vídeo ho vaig aprendre investigant sobre el tema. Quan les meves amigues em pregunten sobre coses del poble, jo sempre els dic que quan vaig pujant vídeos i se m’ocorren noves idees és quan vaig aprenent, perquè no sé la veritat de tota la història de Vinaròs, estic en constant aprenentatge.

Aleshores, vaig anar investigant sobre els Nanos i Gegants, el traje característic del poble, per què fent una cerca a TikTok sempre surten falleres i vestits de sevillana, i per què no coses del poble?

• La veritat els que aquests vídeos es nota el teu treball. Es veuen molt fàcil i tenen molt bona informació…

Sempre intento buscar fotos antigues jo crec que a la gent li agrada molt i a mi també m’agraden molt. El meu pare està en tots els grups de Facebook de fotos antigues de Vinaròs i sempre m’ensenya “mira, no saps d’on és això“, i li contesto “doncs no ho sé papa“, però jo totes les fotos me les guardo i intento saber d’on son i son també una forma d’investigació i de coneixement sobre el passat del poble.

• T’han ajudat alguna de les entitats a fer aquests vídeos?

Jo amb les entitats no he parlat, però per exemple dels Nanos i Gegants, tota la informació que vaig treure la vaig agafar de la seva pàgina web sobre la història de la Colla, com van sorgir els diferents Nanos i Gegants…

Però parlar amb ells per fer un vídeo, no.

• Com d’important és per un poble com Vinaròs que les seves entitats folklòriques i culturals donen a conèixer la seva història?

Jo crec que és molt necessari perquè, sempre et parlo de la meva experiència, els Nanos sempre han estat aquí, sempre els hem anat a veure, tenim moltes fotos, molts de vídeos i ens agraden molt. Les Camaraes també són molt importants, jo mateixa, de menuda vaig anar a Les Camaraes, vaig durar un any però vaig anar.

Són rellevants perquè són l’essència del poble i la seva cultura i si ho perdem jo crec que seria una part de Vinaròs necessària la que perdriem, més que res per saber per què som així i per què és així el poble.

És molt necessari que el poble conservi la nostra història.

• Cada vegada que has fet contingut sobre el teu poble, l’has fet en valencià. La decisió de fer-los en aquest idioma es basa en una decisió per preservar la idiosincràsia lingüística del municipi?

Els vídeos que tinc a TikTok és el que t’he dit abans, vaig començar a fer vídeos sobre la carrera més en general no enfocats, no tenen res a veure amb Vinaròs.

Però clar, fer els vídeos de Vinaròs en castellà, es que no em surt natural contar una història del poble que sigue en castellà. Si ets de fora i no l’entens, t’ho explicaré en castellà, però el meu públic vull que sigue la gent del poble la gent de la contornada, aleshores la llengua que es parla aquí és el valencià.

Aleshores a mi no me sortia de forma natural parlar en castellà, i també és una forma de preservar la llengua pròpia del poble.

• Quin és el futur més proper pel que fa a la creació de contingut sobre història?

Vull continuar amb els vídeos sobre el TFG, i després no ho sé, la veritat. Segueixo investigant, segueixo mirant, i vaig preguntar al grup de difusió d’Instagram que els interessava i la veritat és que hi ha idees molt bones.

La meva idea és continuar fent vídeos i també penso que el màster m’ajudarà molt a continuar aprenent i a millorar, perque tot suma.

• Per exemple, fer contingut sobre la torreta dels Moros, que està bastant descuidada…

Sí, que la torreta es un BIC des de 2023, es la màxima protecció que s’otorga per part de la Generalitat i el govern central, i tots sabem com està.

Doncs es troba entre els 20 monuments de la província de Castelló que estan en perill de caure. Veus una evolució de la torreta des de fa 20 anys fins ara i sols queda una paret i a sobre fa poc vaig anar i té una bretxa molt gran que a la mínima es caurà.

• En algun moment t’has plantejat organitzar visites guiades al Puig de la Misericòrdia perquè la joventut pugui conèixer aquest jaciment?

És una bona idea, però no sé si soc la persona més indicada per fer-ho.

De fet, Amics de Vinaròs va fer l’any passat una visita guiada amb Arturo. Si ho fes l’Ajuntament seria el millor, i a mi en un futur m’encantaria fer-ho. Jo ara mateix he acabat la carrera, estic fent els vídeos i encara em queda molt d’aprenentatge per poder fer-ho.

• Arribem a la part final, que són les tres preguntes que els fem a tots els entrevistats. La primera és, què li diries a la gent que ha estat recolzant-te per fer tant el TFG com els teus vídeos?

La veritat és que estic molt contenta, i la gent a xarxes també em dona molt feedback positiu i hi ha molta gent que em preguntava sobre la carrera, perquè jo penso que hi ha molta gent que vol estudiar i té la sensació que al ser humanitats potser no té sortida.

Jo tinc la sort que els meus pares sempre m’han donat suport. Jo he acabat la carrera i penso que si he d’estar quatre anys fent una cosa que no m’agrada, no ho faig.

• Què li diries al teu grup d’amics i a la teva família que sempre han estat al teu costat?

Donar-los les gràcies també, sobretot a les meves amigues, perquè parlant amb elles sobre el poble ha sigut quan m’he adonat que a la gent li agrada molt Vinaròs, però no coneixen la seva història. En aquell moment va ser quan se’m va encendre la llumeta i vaig veure que hi havia una oportunitat.

I als meus pares els dic que els agraeixo tot el que han fet per mí, perquè sense ells no estaria aquí.

• Finalment, què li diria la Carmen López que ja ha fet la carrera i és historiadora a la Carmen que va iniciar a interessar-se per la història?

Es ficaria a plorar, la veritat, perquè a mi de menuda sempre m’ha interessat la història.

La gent deia “que si jo medicina, que si jo farmacèutica“, doncs a mi m’agradava la història i vaig voler estudiar la carrera d’història, però era un desconeixement que era “sé que està això, però no sé com ho he de fer“.

A més, al meu institut, sols hi havia un xic que va estudiar història i jo, que estava a soles. Llavors, quan vaig arribar a València i vaig veure que també hi havia molta gent que li agradava la història.

El poble de vegades és molt gran, però també pot ser molt menut. I si no hi ha gent que l’interessi el que a tu t’agrada, penses que la teva idea és una locura, però quan surtes fora, veus que no ho és tant.

Per això al estudiar fora i coneixer els meus amics i amigues de la uni als que també els vull donar les gràcies perque en ells hem vaig adonar que no era l’unica que li agradava la història i que també hi havia gent que tenia els mateix gustos, interesso i inquietuts que jo.