- La gossa, que necessita una cadira de rodes després de patir un greu accident, ha participat a Mazarrón en una trobada amb prop de 50 gossos amb mobilitat reduïda
Vinaròs, 7 de setembre de 2026. La història de Nutella, una podenca de Vinaròs que va ser abandonada i atropellada en una carretera, ha viscut aquest cap de setmana un dels seus capítols més emocionants. La gossa, que va patir greus seqüeles arran de l’accident i necessita una cadira de rodes per desplaçar-se, ha pogut gaudir d’un dia molt especial a la platja de Las Moreras, a Mazarrón.
Nutella va ser rescatada després de l’accident i, davant les dificultats que presentava el seu cas, Vanessa, de la protectora El Cau Vinaròs, va contactar amb l’associació madrilenya Bichos Raros, que va decidir acollir-la i oferir-li l’oportunitat de començar una nova vida.
Aquest diumenge, Nutella ha compartit platja, jocs i passejades amb prop de 50 gossos que també utilitzen cadires de rodes, en una jornada organitzada per Bichos Raros i acompanyada per voluntaris i persones sensibilitzades amb el benestar animal.
Des de Vinaròs es van desplaçar Vanessa i tres voluntàries d’El Cau —Gely, Silke i Ute— amb un doble objectiu: agrair personalment a Bichos Raros la seua implicació amb Nutella i compartir amb l’associació i la resta de participants una jornada de convivència molt especial.
Les imatges de Nutella corrent per la sorra, jugant i relacionant-se amb altres gossos han convertit la trobada en un exemple de superació i de com una discapacitat física no ha d’impedir que un animal puga gaudir d’una vida plena.
Des d’El Cau Vinaròs han volgut agrair públicament a Bichos Raros haver obert les portes del seu refugi a Nutella, així com la tasca dels voluntaris i de totes les persones que contribueixen a fer possibles històries com aquesta.
La història de Nutella posa de manifest, una vegada més, la importància de l’adopció, el rescat i la solidaritat amb els animals amb necessitats especials.
Avui, aquella podenca que un dia va ser abandonada en una carretera de Vinaròs pot tornar a córrer, jugar i gaudir de la vida. I ho fa sobre rodes, però sobretot amb les mateixes ganes de viure que mai no va perdre.
