• Lucía Pozo: «Si guanye jo, guanya molta gent amb mi»
• La bartender de Benicarló representarà Espanya en Lady Amarena 2026.

«Creativitat, elegància i professionalitat» són les tres paraules amb què definix la seua manera de treballar. A pocs dies de la competició, parla dels nervis, de la proposta que portarà al Mundial i també de la transformació personal que ha viscut gràcies a la cocteleria.

Lucía Pozo, de 43 anys i de Benicarló, afronta un dels moments més importants de la seua trajectòria: representar Espanya en Lady Amarena 2026. Arribarà a la competició després de superar diferents fases classificatòries i amb una proposta en què estaran molt presents les seues arrels, les Falles i la seua terra.

—Lucía, com va començar la teua història darrere d’una barra? Quan vas saber que volies dedicar-te professionalment a la cocteleria?

Vaig començar quan vaig conéixer la meua parella, Toni Cortes, que és cocteler, gerent de Bitter Cocktail Bar a Benicarló i també campió del món. A poc a poc vaig anar entrant en este món fins que vaig viure amb ell el primer campionat nacional. Allí vaig veure que tots eren com una família, molt units, i cada vegada va començar a agradar-me més. Va arribar un moment en què estava desitjant que arribara un nacional per poder anar-hi i disfrutar-lo.

—Què significa per a tu representar Espanya en Lady Amarena 2026?

És un orgull com a bartender. També és un orgull representar FABE, l’Associació de Bartenders, i Benicarló. I poder expressar eixa passió i eixa creativitat de la dona bartender.

—Com vas arribar a esta competició i com vas viure el moment en què vas saber que series la representant espanyola?

Va ser per fases. Primer una, després una altra, i anaves classificant-te fins que em vaig convertir en campiona. En eixe moment vaig pensar: «Ai, Déu, la que m’espera!». Ho vaig viure molt intensament i m’he preparat molt, també gràcies a Toni, que coneix perfectament este món.

—Com t’estàs preparant per a enfrontar-te a algunes de les millors bartenders del món?

M’estic preparant moltíssim i sent molt conscient que representaré el meu país, Benicarló i FABE. Tinc molta ajuda d’amics i entrenem tots els dies. Estic molt orgullosa i ja impacient per anar-hi.

—Quan serà la competició?

Serà el 28 de setembre i durarà tres dies. Allí veurem com ix tot.

—Què creus que diferenciarà la teua proposta de la de la resta de participants?

La meua proposta serà una espècie d’espectacle molt bonic. Relacionaré la història de Fabbri i les Falles, com van ressorgir. Serà molt divertit, hi haurà moltes coses i sobretot sorpreses. Espere que els agrade tant com m’agrada a mi.

—En què t’inspires quan crees un còctel des de zero?

M’inspire també en el lloc o en el maridatge que puga tindre. Per exemple, pots afegir un toc de taronja o un poc de vi Carlón per a crear un còctel més d’aperitiu o fer-lo més cítric. Depén del que sorgisca en eixe moment.

—Quina importància tenen per a tu el producte, la tècnica, la presentació i la història que hi ha darrere d’una beguda?

Depén de cada cas, del moment i de la història. També de com ho visques i com t’inspires. La tècnica i la presentació han de mostrar el que saps fer, amb elegància i fent que la gent veja que estàs disfrutant. La decoració també ha d’acompanyar el còctel i aconseguir que agrade al client.

—Hi haurà alguna picada d’ullet a València i a la cultura espanyola en la teua proposta?

Clar que sí. Hi haurà una picada d’ullet, sobretot, a Benicarló, a les falles i a Espanya.

—Quin està sent el teu repte més gran durant la preparació?

Controlar els nervis, perquè soc molt nerviosa. Per a mi també és un repte de superació i crec que això serà molt important.

—I quina part estàs disfrutant més?

Crec que el moment en què estic fent el còctel.

—En una competició d’este nivell, què pesa més: la creativitat, la tècnica, la professionalitat o la capacitat de treballar sota pressió?

Crec que la professionalitat. Són moltes coses i totes són importants, però quan algú és professional davant d’una barra mostra molt de com és eixa persona.

—Com gestiones els nervis sabent que cada xicotet detall pot ser avaluat?

Els nervis són molt traïdors i vull controlar-los tan bé com puga. Estic millor preparada que l’última vegada, així que donaré tot el que tinc, intentaré controlar-me i demostrar el que sé fer.

—Hi ha alguna persona o experiència que haja marcat especialment la teua manera de treballar?

El meu major exemple és la meua parella, Toni Cortés. Ha sigut un exemple molt important per a mi i un gran suport. Que m’estiga ajudant en tot açò és superimportant, perquè sense ell no ho hauria aconseguit.

—Com veus actualment el nivell de la cocteleria espanyola davant de l’escena internacional?

Crec que estem totes a un nivell molt bo; per això estem representant els nostres països en un Mundial. Cadascuna farà tot el que puga i jo ho donaré tot.

—Quin paper creus que tenen competicions com Lady Amarena en la visibilitat de les dones dins del bartending?

Abans estava un poc més apartat el fet de veure una dona bartender darrere d’una barra, però ara això ha avançat molt. Es veuen moltes dones a qui els agrada la cocteleria i que treballen en este món.

—Què t’agradaria que els jutges recordaren de Lucía Pozo després de tastar la teua creació?

El meu somriure. M’agradaria que recordaren la meva sonrisa .

—Si hagueres de definir el teu estil com a bartender amb tres paraules, quines serien?

Elegància, simpatia i professionalitat.

—Què suposaria per a tu tornar a Espanya, i concretament a Benicarló, amb el títol mundial?

Seria una superació personal. I, a més, si guanye jo, guanya molta gent amb mi. Molta gent m’ha donat suport, sobretot la meua parella, la meua família i els meus amics. Guanyaríem molts. Estaria molt orgullosa de poder portar el títol de campiona del món.

—Més enllà del resultat, què vols emportar-te personalment d’esta experiència?

Sobretot vull viure-la. És una experiència que possiblement no tornaré a tindre, així que vull disfrutar-la i assaborir-la.

—Si ara mateix ens hagueres de convidar a un còctel que representara qui és Lucía Pozo, què ens prepararies?

Prepararia el meu Dark Amarena. És un còctelàs i, a més, és un aperitiu que entra molt bé, amb el seu toc de café.

«No sabia que podien eixir tantes coses de mi»

—Coneguem ara una Lucía més personal. Qui és Lucía Pozo quan no està darrere de la barra?

Soc una xica a qui li agrada l’esport. Tinc un fill de 17 anys i una família estupenda amb la meua parella, Toni. Avorrir-me no m’avorrisc, perquè som família nombrosa.

—Quina part de la teua personalitat apareix inevitablement en els teus còctels?

La creativitat.

—Qui ha sigut la persona que més ha cregut en tu durant este camí?

Toni. Ell és qui ha cregut en mi. És qui m’ha fet traure tot açò que portava dins i que jo mateixa no sabia que tenia.

—Qui va ser la primera persona a qui vas telefonar quan vas saber que representaries Espanya?

El meu germà Jorge, el meu germà bessó. Va ser la primera persona a qui vaig telefonar.

—Què has hagut de sacrificar per arribar fins ací?

Sobretot he hagut de dedicar-hi molt de temps. Però per a estes coses, quan t’agrada el que fas, busques hores d’on siga. Ho compagine amb ser mare, fer esport, la família i altres aficions.

—Has tingut algun moment en què hages pensat a deixar-ho?

No, de moment no.

—Quina inseguretat has hagut de véncer com a professional?

Les meues pors. Soc molt vergonyosa i també prou nerviosa.

—Què et diria aquella Lucía que va començar en el món de la cocteleria si poguera veure’t ara?

Em diria: «Per què no has espavilat abans?». Jo era una persona molt senzilla i no sabia que podien eixir tantes coses de mi. Ara estic al·lucinant amb mi mateixa. No soc ni la persona que era abans.

—Què fas per a desconnectar quan necessites oblidar-te completament del treball?

Me’n vaig a nadar. També em pose música i em pose a ballar com una boja. Eixa és la meua manera de desconnectar.

—A qui t’agradaria tindre entre el públic el dia de la competició?

A banda de la meua parella, m’agradaria que estigueren la meua família i els meus amics.

—Hi ha algun sabor o aroma que et porte directament a la teua infància o a la teua família?

La canella.

—Què has descobert sobre tu mateixa preparant esta competició?

Que soc capaç de fer-ho si m’ho propose. Que soc capaç.

—Què és el que més por et fa d’este repte?

Que em traïsquen els nervis.

—I què és el que et fa més il·lusió?

Guanyar el Mundial.

—I si guanyes, quan escoltes que eres campiona, qui serà la primera persona en qui pensaràs?

La meua parella.