Pedro Sánchez ha convocat eleccions generals el 29 de novembre, i la pregunta de fons ja està damunt la taula: no és només qui governarà, sinó amb qui i amb quin programa. PP i Vox han escenificat una treva sota el lema «no ens equivocarem d’enemic». Abascal vol entrar al Govern amb ministeris i condiciona el pacte a la «reemigració» i a la «prioritat nacional», és a dir, que els espanyols passen primer en les ajudes públiques. Feijóo prefereix governar en solitari, però no ha tancat la porta a tindre’l de vicepresident.

Prioritat nacional, ja a les lleis valencianes.

Els pressupostos de la Generalitat per a 2026 s’han aprovat amb els vots de PP i Vox, i són els primers que regulen per llei la «prioritat nacional» en una comunitat autònoma. El PP  ha acceptat més d’un centenar d’esmenes de Vox, el portaveu del qual va dir que els comptes «tenen molt de Vox». Una d’elles converteix l’Oficina Valenciana d’Inclusió en una Oficina d’Arrelament i Retorn. A més, han pactat excloure de les prestacions i serveis socials estructurals les persones en situació administrativa irregular, llevat de la urgència vital. La direcció és clara.

Igualtat i violència de gènere

Vox vol derogar la llei de violència de gènere, aprovada per unanimitat el 2004, i substituir-la per la “violència intrafamiliar”. Aquest concepte ja va aparèixer en el programa que el PP va signar amb Vox a la Comunitat Valenciana el 2023. Després dels pactes municipals, Burgos va canviar la regidoria d’Igualtat per una de Família, i el mateix va passar a Valladolid, Toledo, Ciudad Real i Oriola. Vinaròs ha eliminat els punts violeta de les festes, i a Andalusia el govern de Moreno ha cedit a Vox les unitats que valoren les víctimes de violència de gènere. En algunes d’aquestes ciutats aquest canvi ha significat l’eliminació del criteri de prioritat que tenien les dones víctimes de violència masclista per a l’accés als habitatges de protecció pública, igualant la seua situació a la de qualsevol altre supòsit de vulnerabilitat residencial o familiar.

Llengua, escola i memòria

La llei de llibertat educativa de 2024 va eliminar el mínim del 25% de valencià, i el Consell Valencià de Cultura va advertir d’una «clara regressió del valencià a les aules». PP i Vox van canviar també el govern d’À Punt. A Aragó van derogar la llei de memòria democràtica, i a les Corts Valencianes van aprovar la Llei de Concòrdia, que substitueix la de memòria.

Què significaria per a Espanya
Si PP i Vox sumen, Vox no es conformarà amb un suport extern: Vox vol ministeris, i els pactes autonòmics apunten a Família, Agricultura i una vicepresidència. Allò que avui és l’agenda d’alguns governs autonòmics podria ser la de l’Estat: prioritat nacional en les ajudes, un canvi de marc en la violència de gènere, la «reemigració» i una nova lectura de la memòria democràtica, amb rebaixes fiscals i retallades de despesa que acaben pagant la sanitat, l’escola i la dependència.

De moment el que sí que ja han fet és qüestionar la legitimitat del procés electoral mitjançant el vot per correu. Trumpisme implacable, segur que no serà l’última vegada que ho faran perquè a la fi, el camí arreu del planeta de la dreta i extrema dreta està marcat amb les mateixes proclames, els paral·lelismes entre Trump, Ayuso, Feijo I Abascal són cada dia més evidents.

No hem parlat de polítiques econòmiques, però els treballadors I treballadores d’este país han de fer una reflexió clara sobre si els drets adquirits en aquests 40 anys corren perill o no. Ja parlarem de convenis col·lectius, pensions I drets laborals. Tot arribarà.

Ningú no ha de votar per por, però sí sabent què hi ha en joc. La sanitat pública, l’escola, la llei contra la violència de gènere, els drets laborals i el valencià no estan garantits per sempre. Es defensen votant, i es perden quedant-se a casa. El 29 de novembre decidim si continuem construint un país més igualitari i cohesionat, o si deixem que s’impose una agenda que ja hem vist a què porta.

Edu Barberà Pla
Secretari General del PSPV de Vinaròs.