Recordeu que en la part final de l’article de la setmana passada vam deixar caure que encara no havien parlat de polítiques econòmiques?
Fa uns dies, la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, va dir que el sistema de pensions podria “petar” si no hi ha una gran reforma. Després ho va matisar. Però la paraula ja estava dita, i va caure en moltes cases on les pensions no són un debat: són el que permet arribar a final de mes.
Perquè darrere d’una pensió no hi ha una xifra. Hi ha una persona que ha treballat tota la vida. Pensem en una dona de setanta-huit anys que vol pagar la llum i anar a la farmàcia sense fer comptes. En un home que va deixar la fàbrica als seixanta-cinc i només demana poder planificar el mes. En els pares i mares que, amb la seua pensió, ajuden els fills i els nets. Això és el que defensem al partit socialista: que qui ha treballat tota la vida no haja de viure amb por.
Hi va haver anys en què les pensions pujaven un 0,25%. Per a molta gent era massa poc, i ho vam dir al Congrés. Quan hem pogut, ho hem canviat: ara la llei diu que les pensions pugen amb la inflació cada gener. No depèn de qui governa, ni de l’humor d’un any. Pot canviar-se si es canvia la llei, i per això cal vigilar-la.
I hem anat més enllà de la inflació, pensant en qui té menys. Enguany les pensions mínimes han pujat més d’un 7%, i les no contributives i l’Ingrés Mínim Vital un 11,4%. Hi ha un complement de 36,90 euros al mes per reduir la bretxa de gènere en les pensions. Quan la inflació va ser més alta que la pujada, el Govern va pagar la diferència, uns 250 euros de mitjana. No és la solució de tot, però és la diferència entre dir que ens importa i fer-ho.
No diem que ho hem fet tot bé. Hem pres decisions dures, com la de 2011, i hem tingut anys en què les pensions van perdre potència davant dels preus. Però hem après de les errades, i la direcció ha estat sempre la mateixa: cuidar a qui ens ha cuidat.
Per això ens preocupa quan es parla de “gran reforma” sense dir què hi ha dins. Feijóo diu que les pensions són innegociables; ens n’alegrarem. Però la gent no vol paraules sinó saber què canviarà a la seua vida. Si algú parla de reforma, que digue quina. I si diu que no tocarà res, que ho escrigue i que ho voti.
A Vinaròs, com a tot arreu, hi ha famílies que depenen d’una pensió. Aquest és el motiu pel qual fem política: perquè ningú que ha treballat tota una vida es quede sol davant de la factura. Les pensions no són una despesa. Són la paraula que li devem a una generació.
Edu Barberà Pla
Secretari General del PSPV de Vinaròs.
