El bàrman peníscolà aconseguix el seu tercer títol autonòmic de cocteleria i es prepara per a un dels reptes més emocionants de la seua carrera: disputar el Campionat d’Espanya a la seua localitat natal. Parlem amb ell sobre l’esforç que hi ha darrere de cada victòria, la seua passió pels còctels, les persones que l’acompanyen i la il·lusió de competir a casa.

Tres vegades campió de la Comunitat Valenciana. Es diu prompte, però darrere d’este èxit hi ha moltes hores d’entrenament, sacrificis, nervis i una passió immensa per la cocteleria. Pascual Fernández Della, natural de Peníscola i bàrman de Canalla, a Castelló de la Plana, viu un dels moments més especials de la seua trajectòria professional.

El seu últim triomf té un sabor diferent. No sols li ha permés tornar a demostrar el seu talent darrere de la barra, sinó que també li dona l’oportunitat de representar la Comunitat Valenciana en el Campionat Nacional que se celebrarà a Peníscola. Un somni que, fins fa poc, ni tan sols entrava en els seus plans.

Pròxim, exigent, perfeccionista i amb un gran sentit de l’humor, Pascual ens obri les portes del seu món per a descobrir la persona que hi ha darrere del tricampió.

«Al principi no m’ho creia, però ara sent orgull i satisfacció»

• Pascual, tricampió de la Comunitat Valenciana! Com sona això quan ho dius en veu alta?

Al principi em sonava estrany, crec que no m’ho acabava de creure. Ara, quan ho escolte, sent orgull i satisfacció. Orgull per poder arreplegar els fruits de tant d’esforç i satisfacció per haver complit un somni.

• Què va ser el primer que et va passar pel cap quan van anunciar que eres el guanyador?

Vaig sentir un cúmul de sentiments: alleujament, satisfacció, plenitud… I no tant per haver guanyat, sinó per poder representar València a la meua terra natal. Però, si haguera de resumir aquell moment en una sola paraula, seria eufòria.

• Què hi ha darrere d’este triomf que el públic no veu? Quantes hores de proves, errors i sacrificis?

Això és el més dur de tot el camí. En el procés hi ha implicades moltes persones que estan al teu costat per a ajudar-te i, a més, sempre acabes demanant favors d’última hora.

Personalment, dedique molt de temps a tindre-ho tot preparat i clar. Esta última setmana, per exemple, he dedicat entre huit i dotze hores diàries a preparar-me. No m’agrada deixar res a l’atzar i, fins que en els entrenaments no m’ix tot perfecte, no em quede tranquil. El problema és que mai sent que el treball estiga perfecte! (Riu.)

Durant el procés es cometen molts errors, alguns al principi i altres que apareixen sobre la marxa. Els vas corregint per a aconseguir fer les coses tan bé com siga possible.

Però, per a mi, el més dur és que la meua gent es carrega a les espatles un treball extra. A tot allò a què jo no arribe, estan ells per a ajudar-me. Sé que ho fan amb tot el seu amor i que no els pesa, però a mi em sap molt malament. Són els millors.

• A qui dediques especialment este tercer títol?

Este títol el dedique especialment a la meua dona, Ainhoa. Ha vist tota la meua evolució i està dia a dia al meu costat, donant-me suport, ajudant-me a ser millor i fins i tot entrenant amb mi.

Ara també està molt implicada en l’associació per a tirar avant el Nacional, juntament amb el president i el secretari. És una guerrera que sempre està pendent de tot. La veritat és que l’admire moltíssim.

«Canalla ho ha sigut tot en el meu desenvolupament com a bàrman»

• Com va començar la teua història d’amor amb el món de la cocteleria?

La veritat és que sempre m’havia cridat l’atenció. Fins i tot durant l’adolescència ja feia mescles diferents per a disfrutar de la nit.

Però la curiositat va començar a convertir-se en passió quan vaig treballar a l’Hotel Ágora, ara Palladium, i a l’Hotel Papa Luna. Allí preparàvem còctels i servíem copes.

No obstant això, va ser al CIPFP de Benicarló on realment em vaig adonar que la cocteleria era la branca de l’hostaleria que m’apassionava i en la qual volia centrar el meu futur professional.

• Treballes a Canalla, a Castelló de la Plana. Quin paper ha tingut este local en el teu creixement professional?

Canalla ho ha sigut tot en el meu desenvolupament com a bàrman.

Jo vaig arribar a la cocteleria amb una bona experiència professional com a cambrer, però no havia experimentat la cocteleria com a tal. Jesús té una visió diferent, amb un enfocament de negoci que jo no havia vist mai.

Jo vaig arribar amb altres idees i una altra energia i, junts, hem aconseguit que en una ciutat com Castelló es demanen còctels com el Jungle Bird, el Naked & Famous o el Clover Club, que no són tan coneguts.

Hem aconseguit que els clients vagen més enllà dels combinats típics i s’atrevisquen a descobrir coses noves. La nostra evolució ha sigut increïble i, per a mi, Canalla ho és tot.

• Parla’ns de la creació amb què has aconseguit este tercer campionat. Com va nàixer la idea i què volies transmetre?

La idea va nàixer perquè volia fer una mescla de dos còctels. Volia que tinguera notes de tardor i que, d’alguna manera, també hi estiguera present el papa Luna.

Un dels còctels és una versió del White Russian, però nosaltres l’elaborem amb carabassa. L’altre és un còctel que ja vaig crear per al meu segon Nacional i que vaig dissenyar pensant en els gustos de la meua dona.

• Quin és l’ingredient que mai pot faltar en una creació de Pascual Fernández Della?

Vos sorprendré amb la resposta, però hi ha un ingredient, només un, sense el qual no podem treballar. No se li presta prou atenció ni se li dona el valor que mereix: el gel.

Però, per a no deixar-vos així, vos diré un altre ingredient. Crec que, per la zona en què treballem i el tipus de cocteleria que s’hi fa, mai hauria de faltar el suc de llima o de llima verda.

• Quin ha sigut el còctel més complicat que has preparat en la teua carrera?

Uf! Tinc travessats els còctels elaborats amb batedora. Em costa moltíssim aconseguir la textura ideal. No han de quedar ni massa líquids ni massa espessos. L’ideal és una textura semblant a la d’una mousse.

«El que soc hui és gràcies a totes les persones que m’han acompanyat»

• Has mencionat que darrere d’este premi hi ha molta gent bonica. Qui són eixes persones que t’han ajudat a arribar fins ací?

Mai m’agrada deixar-me ningú, perquè el que soc hui és gràcies a totes eixes persones. Antics caps i companys, amics, professors… A tots els guarde un afecte especial.

Però realment els meus pilars són la meua dona Ainhoa, el meu company Jesús, l’equip de Bitter, Toni i Lucía, el meu germà, els meus pares i la meua parella de ball, Antonio.

Sempre estan al meu costat per a donar-me suport, ajudar-me i cobrir-me les espatles.

• Quan estàs darrere de la barra, què és el que més disfrutes del contacte amb els clients?

A mi m’encanta fer el pallasso amb ells! Fer bromes i tonteries per a traure’ls un somriure.

M’encanta la proximitat i la familiaritat que tenim amb la gran majoria dels nostres clients i clientes. Hui ens sentim molt afortunats perquè amb molts d’ells tenim una relació molt bonica, tant dins com fora de la cocteleria. És preciós.

• Què significa per a tu que la gent de Castelló i Peníscola reconega el teu treball i celebre els teus èxits?

És una sensació meravellosa. Que la teua gent, els teus clients i els teus amics reconeguen el teu esforç, la teua dedicació i la teua constància és una cosa increïblement bonica.

Vore com tots ells s’alegren de tot cor per tu t’ompli d’energia, d’estima i de passió. I l’únic que penses és a continuar avant, continuar treballant i continuar millorant per a oferir-los la teua millor versió.

«No pensava tornar a competir, però quan vaig saber que el Nacional seria a Peníscola, tot va canviar»

• I ara arriba el Nacional, ni més ni menys que a Peníscola, la teua terra natal. Què significa per a tu competir a casa?

Poder competir a casa és un somni.

En teoria, jo no anava a concursar més fins que em vaig assabentar que el Nacional se celebraria a Peníscola. Així que vos podeu imaginar què significa per a mi.

Em vaig preparar el regional com si haguera de competir en un Nacional. Ho vaig donar tot perquè volia estar a Peníscola costara el que costara.

Competir davant de tota la teua gent, de la teua família i de les persones que t’han vist créixer és un orgull. I, en part, també serà una manera d’agrair tot el que han fet per mi les persones que m’han ajudat, que han apostat per mi i que confien en el meu treball i la meua dedicació.

• Sents que jugar a casa és un avantatge o una pressió afegida?

Una pressió afegida.

• T’imagines proclamant-te campió d’Espanya davant de la teua gent, al teu poble?

Seria tot un somni. Poder guanyar un Nacional, no sols a la teua comunitat, sinó a ta casa… No puc ni expressar-ho amb paraules.

El nivell és molt alt i la competència és realment dura, però no vos enganyaré: ho he visualitzat.

Crec que puc fer-ho i em veig un rival fort. Tot el que estava a les meues mans ho he treballat al màxim. Ara només falta que tot isca com ha d’eixir damunt de l’escenari i que el meu còctel agrade al jurat.

Seria realment bonic.

• Què podem esperar de Pascual Fernández Della en este Campionat Nacional? Ens pots avançar alguna pista?

Voreu un Pascual molt concentrat, amb les idees clares i amb ganes de demostrar tot el que porta dins.

Realment no tinc res a amagar. El meu taló d’Aquil·les és el tast a cegues de destil·lats, però amb la prova de coneixements em sent molt segur.

Tècnicament, em sent molt net i tranquil treballant. I el meu còctel és una beguda fàcil de beure, fresca, amb notes de xocolate i espècies. Té una base de rom, café i un licor casolà de carabassa especiada.

• Si pogueres dedicar unes paraules al Pascual que va començar darrere d’una barra, què li diries hui?

Li diria que seguira el seu instint, que escoltara, que fora educat i professional i que demostrara el que val.

Li diria que no tinguera pressa, perquè els fruits s’arrepleguen amb el temps. Que la constància i l’esforç, a la llarga, tenen recompensa.

I, sobretot, li diria que disfrutara del camí, de cada moment i de cada situació.

El costat més personal de Pascual: entre còctels, bromes i somnis

• Una pregunta ràpida: dolç, àcid o amarg?

Amarg!

• Coctelera o got mesclador?

Got mesclador.

• Un clàssic que mai falla?

Un gintònic o un bon mojito.

• A quin personatge famós t’agradaria preparar-li un còctel?

En tinc uns quants, la veritat! Però ara mateix crec que em tornaria boig si entrara al bar Pepe Reina. Pepe, si lliges açò, saluda’m algun dia, per favor! 

Passa quasi tots els dies per davant del bar. Un dia vaig eixir quasi corrents per a saludar-lo i no em va vore.

Des d’aquell dia isc tímidament i el salude, però ell continua sense vore’m. La manera com isc a vore’l passar i el salude amb cara de tristesa ja s’ha convertit en una broma que tenim al bar.

• Quin còctel prepararies per a descriure Castelló? I quin representaria Peníscola?

El còctel que vaig portar a la competició regional crec que descriu molt bé Castelló. És una beguda que recorda el carajillo, la sobretaula… Un còctel que et fa dir: «Doncs ja estaria!» (Riu.)

Per a descriure Peníscola faria un còctel amb notes salines que ens recordaren la mar, notes resinoses que ens traslladaren a la serra d’Irta i, fins i tot, hi posaria tisana del papa Luna.

Com a base utilitzaria brandi, per a destacar l’elegància i el poder del castell de Peníscola, per allò que antigament tots els reis bevien brandi.

• I per a acabar, quin nom posaries a un còctel inspirat en el teu tercer campionat?

Crearia un còctel d’estil ponx, per a poder compartir-lo en comunitat, i li posaria de nom «Unió».

El que més m’emporte d’este tercer campionat és vore com tots els meus companys, lluny de frustrar-se, es van alegrar molt per nosaltres.

I per ells estic treballant incansablement per a deixar València en el lloc més alt.

Gràcies, companys!

Més enllà dels premis, la seua història parla de constància, d’amor per la professió i de la importància de saber compartir els èxits.

Perquè, si alguna cosa té clara este tricampió, és que les grans victòries no se celebren a soles. I potser per això el còctel que millor definix el seu moment actual només podria tindre un nom: «Unió».