• La visita a l’exposició «Francesc Almela i Vives. Un altre intel·lectual oblidat», instal·lada a la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, constitueix una oportunitat per descobrir i reivindicar una de les figures més polifacètiques de la cultura valenciana del segle XX.

La mostra, segons ens va explicar la directora de la Biblioteca Història de la Universitat de València, proposa un recorregut per la vida i l’obra d’un gran home de lletres, on queda palès el treball d’una vida dedicada a la literatura, la poesia, el periodisme, la investigació històrica i la divulgació cultural, entre altres facetes. Sens dubte, l’exposició ens acosta a una personalitat que, malgrat la seua extensa producció intel·lectual, ha quedat amb el pas del temps en un segon pla.

Un home de lletres nascut a Vinaròs

Francesc Almela i Vives va nàixer a Vinaròs l’any 1901 i va morir a València el 1967. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on va orientar la seua formació cap als estudis històrics. Des de ben jove va mostrar un gran interés per la cultura, la llengua i la literatura valencianes, i es va convertir en un dels representants destacats de l’anomenada Generació de 1930.

Durant les dècades dels anys vint i trenta va participar activament en diferents iniciatives de renovació cultural. Va estar vinculat a publicacions tan significatives com Taula de Lletres Valencianes i Nostra Novel·la, projectes que contribuïren a dinamitzar la vida literària valenciana i a consolidar un espai de creació i reflexió en la nostra llengua.

També va participar en el moviment de recuperació i dignificació lingüística que va desembocar en les Normes de Castelló de 1932, un moment clau en el procés de normativització de la llengua. Almela i Vives va ser un dels signants de les Normes de Castelló de 1932, l’acord ortogràfic que va representar una fita decisiva per a la unitat i la normalització. La seua vinculació amb la revista Taula de Lletres Valencianes, de la qual va ser una figura destacada, evidencia el seu compromís amb la renovació literària i lingüística del valencià.

Periodista, bibliòfil, historiador i escriptor

Una de les qüestions que més destaca de la seua trajectòria és la diversitat dels seus interessos i ocupacions. Almela i Vives no va ser únicament un escriptor: va exercir de periodista, bibliògraf, historiador, investigador, divulgador i traductor.

La seua passió pels llibres el va portar a desenvolupar una important activitat com a bibliòfil i llibreter. L’any 1941 va posar en marxa la Llibreria Valenciana, convertint aquesta dedicació en una altra de les seues grans aportacions a la vida cultural.

En l’àmbit literari va conrear la poesia, la narrativa i el teatre. Entre les seues obres poètiques van poder veure exemplars de L’espill a trossos (1928), Joujou (1933), La llum tremolosa (1948), La columna i les roses (1950) i Les taronges amargues (1955).

Paral·lelament, va desenvolupar una intensa tasca d’investigació sobre la història, els costums, el patrimoni i els personatges valencians. La seua capacitat per documentar i divulgar el passat el va convertir en una figura de referència en l’estudi de la història de València.

Després de la Guerra Civil va continuar treballant en diferents àmbits culturals i professionals, especialment com a arxiver, historiador i cronista de la ciutat de València. La seua trajectòria va rebre diversos reconeixements acadèmics i institucionals.

Una llibreria al servei de la cultura valenciana

Una de les facetes més interessants de Francesc Almela i Vives va ser la seua dedicació al món del llibre. L’any 1941 va obrir a València, al carrer de les Comèdies, la Llibreria Valenciana, un establiment especialitzat en llibres antics i de vell, especialment aquells relacionats amb la cultura i la història valencianes.

Aquella llibreria es va convertir en molt més que un negoci: era un espai de recerca, conservació i recuperació del patrimoni bibliogràfic. Almela hi va desenvolupar una intensa activitat com a bibliòfil i bibliògraf, fins al punt de publicar 43 catàlegs que contenien més de 22.000 fitxes bibliogràfiques.

Aquesta faceta ajuda a entendre millor la quantitat de llibres que trobem a les vitrines de l’exposició. Darrere de cada volum hi ha la passió d’un home que no sols escrivia llibres, sinó que també els buscava, els estudiava, els catalogava i contribuïa a preservar-los per a les generacions futures.

Una exposició per descobrir les diferents facetes de l’autor

L’exposició s’organitza el recorregut al voltant de quatre grans àmbits: Almela i Vives com a periodista; com a bibliòfil i llibreter; com a estudiós, historiador i divulgador, i, finalment, com a escriptor i traductor. Aquesta estructura permet comprendre la dimensió d’una obra que va molt més enllà de la creació literària. Els materials exposats ajuden a situar l’autor en el seu context històric i cultural i a entendre la seua participació en els moviments intel·lectuals que van marcar la València del segle XX.

També es poden veure unes quantes imatges de gran format com, per exemple, la seua relació amb la visita que els prínceps de Mònaco, Rainier III i Grace Kelly, van fer a València el maig de 1956. El seu profund coneixement de la història, l’art i el patrimoni de la ciutat el convertia en una persona especialment indicada per acompanyar i donar a conéixer als il·lustres visitants els principals atractius de la ciutat de València.

Amb tots aquests ingredients, la mostra es converteix així en una aproximació a una època de transformacions culturals, de reivindicació de la llengua i de construcció d’una modernitat literària pròpia.

Recuperar la memòria cultural

La figura de Francesc Almela i Vives representa una generació d’intel·lectuals que van treballar en diferents fronts per mantindre viva la cultura valenciana. La seua activitat periodística, literària, bibliogràfica i historiogràfica constitueix un llegat que mereix ser conegut i estudiat per les noves generacions.
Iniciatives com aquesta exposició de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València contribueixen a recuperar aquest patrimoni i a acostar-lo a la ciutadania. Conéixer Almela i Vives és, en definitiva, conéixer una part important de la història cultural valenciana i reconéixer la tasca d’un home que va fer de la cultura i dels llibres el centre de la seua vida.

TEXT I FOTOGRAFIES DE TIAN REDÓ.