El 14 d’abril de 1931, la república reemplaçava a la monarquia d’Alfonso XIII.
A la Monarquia no la va esfondrar una guerra, sinó la seua incapacitat per a oferir una transició des d’un règim caciquil a un altre reformista. La marxa d’Alfons XIII a l’exili es va convertir en una festa multitudinària.
La Segona República, un somni democràtic que es va proclamar fa noranta anys sense violència. La República era un “meravellós somni convertit en venturosa realitat”, deia Manuel Bartolome Cossio setmanes després de la seua proclamació.
“La República és obra del poble”, va escriure Gonzalo Queipo de Llano, llavors capità general de Madrid. Si la democràcia és el millor mecanisme que tenen els humils per a posar límits als poderosos, troben en la república la màxima expressió de l’estat democràtic.
En el republicanisme ningú és més que ningú. Els valors republicans representen la modernitat, el progrés, la igualtat d’oportunitats., representen que encara que s’haja nascut en la família més humil pots aconseguir els més alts cims.
La República no és a nostàlgia del passat, per contra és una esperança de futur per a reformar la nostra arquitectura institucional, començant per la llei electoral, representació en les cambres, el Senat, etc.
La república és el millor instrument per a protegir el bé de totes i tots els béns comuns, per a protegir la gent treballadora i obtenir justícia social, justícia ambiental, per a avançar i protegir les conquestes del feminisme i per a assolir pau en un món marcat per les guerres. Per a poder mantenir tot pel que van lluitar els nostres avis.
La República és una qüestió democràtica essencial, davant una prefectura de l’Estat hereditària, vitalícia, inviolable i impune, establerta per la gràcia de Déu com és el cas de l’Estat espanyol promogut per Franco, una situació incompatible amb un sistema democràtic en el qual la prefectura de l’Estat ha de ser triada pel conjunt de les ciutadanes i ciutadans. Ser republicana o republicà és una herència de tradició democràtica és una implicació directa amb el públic, amb el cívic.
Qualsevol democràcia ha de tenir la possibilitat de triar totes les seues institucions i sotmetre a l’escrutini popular de les seues ciutadanes i ciutadans totes les seues institucions, i molt més en uns moments en què estem vivint en el món un auge de l’autoritarisme i dels moviments ultradretans en un context de guerra i restriccions de llibertats públiques i de la democràcia.
La monarquia no és compatible amb el feminisme, perquè no advoca per la igualtat de les persones, ni per una igualtat entre homes i dones, no és compatible amb l’ecologisme perquè no és sostenible, els viatges els dispendis, les caceres d’elefants i evidentment no és compatible amb la justícia social, a on la prefectura de l’Estat ha d’estar a l’altura de les necessitats de la seua gent.
L’anhel de la III Republica no es refereix al record de què va ser la 2a, té a veure amb la construcció d’un futur que responga als reptes la societat del s. XXI, assumint d’una vegada que la corrupció no pot ser la forma de govern a Espanya.
Cecília Pastor
