Sembla que hem acabat identificant el progrés d’una ciutat amb la seua capacitat per a construir i, per tant, inaugurar projectes. Com si el desenvolupament es pugés mesurar únicament en metres quadrats construïts o edificis nous. I el progrés és molt més que això.

Una ciutat també es construeix amb allò que no sempre es veu: amb una biblioteca que ofereix oportunitats, amb uns serveis socials que acompanyen qui més ho necessita, amb polítiques que faciliten la vida de les famílies, amb espais públics pensats per a les persones majors i els més menuts, amb suport al comerç local, amb associacions que mantenen viu el teixit social i cultural amb una política patrimonial que entén que conservar la nostra història és també invertir en el futur. Són actuacions que potser no tenen una fotografia inaugural, però que condicionen profundament la qualitat de vida de les persones.

Això ens porta a una pregunta que hauria de ser fonamental en qualsevol projecte de ciutat: no sols què volem construir, sinó per a què ho volem construir. I sobretot per a qui ho volem fer. Quines necessitats volem atendre? Quines oportunitats volem generar? Quin model de convivència volem afavorir? I, sobretot, quin Vinaròs volem deixar a les generacions que vindran?

Governar no és únicament gestionar el present ni acumular actuacions. És tindre una visió de conjunt, establir prioritats, escoltar la ciutadania i entendre que cada decisió ha de formar part d’un projecte més ampli. Un projecte en què les infraestructures, els serveis públics, la cultura, l’esport, el patrimoni i la cohesió social no siguen compartiments estancs, sinó peces d’una mateixa idea de ciutat.

Vinaròs necessita equipaments, sens dubte. Però també necessita continguts, oportunitats, participació i polítiques que posen les persones al centre. Necessita una ciutat que no es limite a créixer físicament, sinó que avance en benestar, en igualtat i en qualitat de vida.

Perquè, al capdavall, les ciutats no es fan grans pel nombre d’edificis que inauguren, sinó per la vida que són capaces de generar al seu voltant. I aquesta és, probablement, la millor manera de mesurar el progrés: no preguntar-nos només què hem construït, sinó què hem aconseguit millorar en la vida de la gent.

Lara Guadix Castillo

Regidora i membre de l’executiva local PSPV-PSOE