L’any 1957 es va fundar aquest setmanari, que tots coneixem con el Diariet. Durant 68 anys s’ha establert la rutina d’anar als quioscos o llibreries cada setmana per fer-se en ell. Els qui per diverses circumstàncies vivien fora de Vinaròs, esperàvem en deler al carter que ens ho portava al nostre lloc de residència.
Què ha representat el Diariet per als vinarossencs/ques?.
En tots aquests anys el setmanari ha reflectit esdeveniments de tots tipus: socials, culturals, polítics, religiosos, esportius, festius, associatiu, celebracions (familiars, d’entitats etc.), opinions…, inquietuds dels ciutadans/nes articles divulgatius d’història, de salut, d’educació, de la mar… A més de la informació institucional del Consistori Municipal. De fer reflexions sobre les necessitats del poble.
Per les generacions més grans ha representat un element més del nostre esdevenir i per les més jovents han crescut en ell i ha estat un referent on plasmar el seu dia a dia. . si no sortia al Diaret… Hi havia necessitat de llegir-ho allí.
S’ha nodrit d’una munió de col·laboradors al llarg dels anys.
A través d’ell hem seguit l’evolució de la nostra ciutat en totes les seues vessants i els canvis produïts en tots els àmbits, polítics, socials…
La commemoració a 2007 del 50è aniversari, va significat una fita important. Es va editar un número especial on es va haver de revisar totes les publicacions des de 1957, i on tothom va poder fer un exercici de memòria necessari. Així com una exposició en una selecció de les portades més destacades.
Quan els historiadors investiguen no sols ho fan amb fonts primàries (arxius municipals, estatals…) també troben informació molt interessant a les hemeroteques. La premsa és una font important i per la història local, imprescindible. La immediatesa de la noticia publicada ajuda a valorar allò que es troba als arxius, ja sigue per contrastar-la o per completar-la.
Allò que avui és noticia, al dia següent és història. La premsa escrita té la calidesa del paper, del fullejar pàg a pàg. foto a foto.
Els temps canvien, però …
Les xarxes socials ens porten les noticies al moment, però són més impersonals.
I que dir d’aquells que els han col·leccionar al llarg dels anys.
Es pot fer un estudi sociològic molt interessant tot seguint les seues pàgines.
El trobarem a faltar.
31de març de 1957, el nº 1; 30 d’agost de 2025, últim nº, el 3.386.
Marian Fonellosa (ex Directora del Semanari Vinaròs)
