Andrés Martínez té 51 anys. És nadiu de Peníscola. Va estudiar Dret a la Universitat de València amb l’especialitat d’empresa. Va exercir com advocat col·legiat fins l’any 2002, tasca que compaginava amb la regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Peníscola. Però des del 2003 fins a l’actualitat ha esdevingut alcalde de la localitat. En aquesta entrevista repassarem alguns dels moments més importants d’anteriors legislatures, però també tindrem una mirada cap al futur.
- Quan li va començar a interessar la política a Andrés Martínez?
Ja quan estudiava la carrera de Dret en València formàvem part dels sindicats que hi havien a la facultat i d’alguna forma ja hi havia qüestions que em feien veure que la política era una ferramenta de treball. Vaig militar a Noves Generacions. En aquell moment els socialistes estaven a Madrid i teníem inquietuds i pensàvem que les polítiques liberals havien de ser les que es posessin en marxa.
Aquí em vaig començar a interessar, però mai em vaig pensar que encapçalaria una llista o podria ser l’alcalde del meu poble.
- Vostè entra a l’Ajuntament de Peníscola l’any 1999 dins del pacte entre Independents de Peníscola i el Partit Popular com a regidor d’Urbanisme. Com recorda aquesta etapa?
Vam treballar molt. De fet, nosaltres portàvem la part de Turisme, Urbanisme, Hisenda. Vam haver de quadrar els pressupostos i aprovar-los, que no s’aprovaven per qüestions diverses, els del 98 i els del 99. I a partir d’aquí, com el Partit Popular governava en Castelló i en València, vam anar administració per administració per demanar totes les coses que feien falta. L’alcalde era un membre del partit independent i l’acompanyàvem en qüestions com els col·legis que vam fer i moltes altres obres que vam fer.
- El 2002, es converteix en l’alcalde després que el candidat d’Independents Per Peníscola, Rafael Serrat Biosca, li cedeixi el lloc. Va ser complicat passar de ser regidor d’Urbanisme a ser durant 13 mesos l’alcalde de la ciutat de Peníscola?
No molt, perquè coneixíem el funcionament de l’Ajuntament. Sabíem el funcionament de la casa. Va ser un pas important, però que no va ser difícil, tot i que jo penso que a l’alcalde que estava abans no li va agradar molt. Però és part d’un pacte que s’havia de complir i vam continuar governant com ho fèiem. La gent ja sabia com treballàvem i estàvem preparats per a seguir amb aquest repte.
Si la gent va triar entre 2, es pot dir que ens va triar a nosaltres. Havíem treballat molt i les sigles van apuntalar molt bé tot el que vam demanar a les administracions.
- Passem a les eleccions de l’any 2003, on el Partit Popular aconsegueix 8 regidors i la majoria absoluta. Aquests resultats són una mostra de la feina ben feta?
És com els xiquets que van a classe. Al final ens examina la gent. Si és per fer les coses ben fetes, els resultats estan aquí. De majories absolutes no n’hi havien hagut des de l’inici de la democràcia, i va ser una sorpresa perquè van participar moltes llistes. Havíem treballat molt i pensàvem que tota la gent que es presentava tenien possibilitats, però si veies el que et deien pel carrer pensaves que anirà bé.
I al final va anar molt bé.
- Un dels esdeveniments més importants durant aquesta legislatura va ser la inauguració del Palau de Congressos. Aquest edifici ha contribuït a l’expansió de Peníscola com a capital cultural?
Jo crec que li falta encara creure’s qui ho ha gestionat històricament. El Palau és un edifici de la Generalitat i s’ho ha de creure. Nosaltres el que sí que tenim clar és que col·laborarem en el que faci falta perquè es pugue tenir una programació més completa. Estem pel que faci falta, perquè pensem que ha de contribuir a l’expansió cultural de la ciutat. Estarem aliats amb el govern de la Generalitat sigui quin sigui.
Ara crec que ho porta VOX i crec que estan tardant a decidir per veure qui ha de dur tot el punt de Castelló cultural. Es perden els dies i al final qui perd és el poble i les institucions.
- Durant aquesta etapa, tant Peníscola com Benicarló i Vinaròs van potenciar la seva estada a Fitur. Pensa que aquests esdeveniments ajuden a que arribe cada cop més turisme?
FITUR és una fira com qualsevol altra. És un aparador mundial perquè venen tots els països del món i venen totes les empreses importants del sector turístic, però tampoc és una vareta màgica. És una fira d’imatge, en la qual hem d’estar, per a veure-mos tots, les agències de viatges… Estar a la fira FITUR és obligat.
Nosaltres anem amb la Diputació i l’stan de la Generalitat Valenciana. Una de les marques és la de Turisme de Castelló i aquí estem representant a tots els municipis de la província. Però hi ha altres fires on hem d’estar. Per exemple vam estar a la World Travel Market de Londres, està la ITV de Berlín, altres fires importants on el turisme de Castelló està present.
- Arribem a l’any 2007, on el Partit Popular aconsegueix la majoria absoluta, augmentant de regidors. Per a Andrés Martínez qué és millor, revalidar la majoria absoluta o aconseguir un regidor més?
Mira, en aquestes darreres eleccions per pocs vots no n’hem aconseguit 8. El millor és que la gent continue confiant en tu, al marge del nombre de vots que està per les estadístiques i pels percentatges. El que és bo és tenir la sensació que passen 4 anys més i la gent confia en tu. La llei d’Hondt és molt capritxosa, perquè en una mica més de percentatge n’obtens un més.
No és guanyar, és veure que la gent confia en tu. Que la gent confie en la teva candidatura és el que et dona un orgull especial. És molt important dins del sector de la política.
- Un dels grans punts durant aquesta legislatura va ser la renovació de l’escut de Peníscola després de 18 anys. Per què es va tardar tant a fer aquest canvi?
L’ heràldica tarda molt, i de vegades, jo sempre dic que hi ha departaments que són tan poca gent que els estudis es retrasen i això fa que determinades qüestions es tarden molt a fer. Al final es va obtenir i penso que és molt important definir quin és el nostre escut perquè l’anterior es veu que no era el que ens corresponia. Al final són coses importants. La doble nomenclatura de Peñíscola/Peníscola contenta a la majoria de la població. Hi ha gent que ho preferiria en castellà i altra que ho voldria en valencià, però l’origen entenc que és Peníscola.
La doble nomenclatura en ser un municipi tan turístic com som crec que ha de tenir el seu espai. Nosaltres el que no volem és que hi hagi un motiu de conflicte per qüestions tan importants com el nom o l’escut.
- Durant aquesta legislatura, i més concretament l’any 2008, va començar la crisi econòmica. Quines són les mesures que va dur a terme Peníscola per a poder pal·liar els efectes d’aquesta recessió?
Va haver-hi gent que ho va perdre tot o gran part de les inversions que es van fer a nivell immobiliari. Nosaltres el que tractem és estar al costat de les empreses. Així ho vam fer en aquell moment i durant la Covid. Què vam fer? No vam apujar els impostos quan estàvem fent els pressupostos. Tot puja i nosaltres no toquem els impostos.
- Amb aquest panorama polític i social arribem a les eleccions de l’any 2011, on el PP aconsegueix una tercera majoria absoluta consecutiva. Aquest encàrrec de la ciutadania era una rúbrica de la feina ben feta o un repte per a intentar respondre a tots els problemes econòmics que tenien els ciutadans de Peníscola en aquell moment?
Sempre és un repte, des del primer dia. És el repte que ens ha encarregat la gent, continuar treballant per un poble que estimem. És una qüestió d’orgull de poble per a tornar-los tot aquell afecte que ens donen cada quatre anys a través de la nostra feina. És el repte de poder garantir els somnis que tingui qualsevol del veïns es puguin produir. Pel que fa al seu treball, la seva felicitat…
Això és el que ens fa treballar cada dia.
- L’any 2012 es presenta el “Portal de Comunicació amb la Seu Electrònica de l’Ajuntament”. Aquesta seu electrònica ha ajudat a que els tràmits burocràtics es puguin fer molt més ràpid?
Sí. Nosaltres sempre hem sigut pioners en això. Ja ho vam ser en el Servei d’Atenció al Ciutadà, amb unes dependències que estan situades a la part dels Llandells, al que diem la part de baix. I allí està centralitzat tot el tema de sol·licituds.
Nosaltres ja demanàvem ajudes al Ministeri d’Administracions Públiques per aproximar l’Administració al veí, i facilitar la tramitació de qualsevol expedient. Vam ser dels primer serveis d’atenció ciutadana i ens va ajudar que tingués més pròxima l’Administració.
Llevar papers del mig i buscar les noves tecnologies i programacions que utilitzen la firma electrònica.
- Un any després, el 2013, diversos restaurants de Vinaròs, Benicarló i Peníscola es van unir per a posar en valor la cuina de la zona en la segona edició de l’anomenada “Cuina dels Sabors”. M’agradaria parlar de la col·laboració amb aquests dos municipis. Com de bona és la relació amb Vinaròs i Benicarló?
Jo sempre m’he portat bé amb diversos alcaldes. Crec que els pobles hem de defensar la seva idiosincràsia, però hi ha moltes coses en comú que si es fa conjuntament, són bones per a tothom.
Et fico un exemple, la variant Peníscola – Vinaròs va ser un repte dels tres municipis. I ara l’antiga Nacional 340 torna a ser un repte que hem de veure i hem d’aprofitar. Ho vaig en Conselleria perquè és una cosa que ens ha unit sempre. Tenim la variant, però tenim els terrenys que són dels pobles per a fer una cosa gran per als tres municipis.
Dins de la comarca estem prou units els municipis, però fa falta el recolzament d’unes administracions que sempre han estat molt lluny d’ací. Mane qui mane, la Generalitat i el Govern d’Espanya han estat lluny.
Hem tingut dificultats amb els trens, amb els hospitals, amb els jutjats… Per què? Perquè estem “a la punta de”. Hauríem de recapacitar, unir esforços per intentar pal·liar aquests problemes. Tots volem més infraestructures i serveis, però per una raó o una altra no ens arriben.
- Fer un front comú…
Efectivament, però no solament nosaltres tres, sinó tota la resta de municipis. No només tenim importància Vinaròs, Benicarló i Peníscola. Hi ha altres pobles que tenen les seves ambicions i és necessari que ens unim tots i fem front comú.
- Tant Vinaròs com Benicarló com Peníscola viuen del turisme, i en aquesta legislatura vosté entra a formar part de la Diputació de Castelló com a diputat delegat de turisme. Com va ser l’entrada a la Diputació?
Jo ja la coneixia, havia estat 8 anys governant i després quatre a l’oposició. Col·laborar amb la resta de diputats perquè es posessin a treballar el més prompte possible.
Per part del president anterior no ens va posar cap dificultat, al contrari, ens va ajudar. I nosaltres intentem col·laborar en tot i amb tots. Samuel, que és el cap del PSOE, m’ha cridat fa un quart d’hora per uns temes de FITUR, per exemple.
Al final, nosaltres el que volem és que les nostres polítiques e idees, els nostres pensaments liberals es posen en marxa des dels Ajuntaments i la Diputació. Crec que tenim una molt bona oportunitat. Nosaltres vam guanyar a la comarca i això és el que ens va donar la majoria absoluta al final, perquè vam passar d’1 diputat a 2 i el PSOE de 2 a 1.
Aquesta diferència de 1.500 vots va ser la que vam tenir aquí també, encara que la segona força és VOX, la diferència de votants per tenir un regidor l’hem de tenir amb el PSOE. I amb el nostre resultat i el de Benicarló vam aconseguir la Diputació, que la volem posar al servei de la província i de la creació d’oportunitats.
- Passant a les eleccions de l’any 2015, ens trobem amb l’aparició d’un nou partit polític: La Roca, que va aconseguir 3 regidors en aquelles eleccions. Com valora l’aparició de nous partits polítics com La Roca, Unides Podem, Compromís o Ciutadans a l’esfera política?
La llibertat i la democràcia donen peu a què sorgeixen formacions polítiques que puguin concórrer a les eleccions. Bons estaríem que només es pugués presentar una llista electoral i que la gent no pugués triar a qui vulgués.
Ha sigut un fenomen molt estrany. La Roca era la marca de Podemos al municipi, i venien després d’una sèrie de moviments socials estatals que van emergir en molta força. Aquí van ser segona força, però a les capitals nacionals alguns alcaldes van esdevenir d’aquestes formacions. I aquí van estar a punt de sumar tots els partits que no érem nosaltres.
No sé si haguessin sigut capaços de sumar amb Ciudadanos. Mai se sabrà, perquè eren formacions que es presentaven en contra nostra, per desbancar Andrés Martínez. En aquelles eleccions ens vam quedar en 7 pelats i a punt de perdre la majoria absoluta.
Això ens va fer treballar més. Aquí quan les coses van pitjor és quan més es treballa, perquè enteníem que a la següent podíem caure. I vam anar amb una energia brutal amb gent com Romualdo, amb companys que han estat molts d’anys… Però sabíem que aquell moviment social existien, perquè pràcticament no feien campanya i apareixien molts de vots a les urnes, com ara ha passat amb VOX, que ha sigut un moviment social a la dreta de l’espectre.
La Roca era un partit molt guerrer dins de l’Ajuntament, i això feia que ens espaviléssim. Però amb respecte i amb educació vam anar avançant i després no vam treure mal resultat.
- Amb l’aparició d’aquests nous partits polítics, a molts municipis e inclús a Comunitats i a l’Estat Espanyol s’ha consumat la política de pactes com a ferramenta per a poder generar acords. Vostè valora positivament aquesta desaparició del bipartidisme i l’entrada d’una política més pactista?
Nosaltres aquí hem estat en majoria absoluta. Han col·laborat de vegades Ciutadans i al principi Unió Valenciana. Sempre ens ha agradat pactar i dialogar als plens. El diàleg i la conversa no està renyida en la majoria absoluta.
Penso que la política de pactes en certes qüestions és bona. Nosaltres tenim 7 regidors, però hi ha altres formacions polítiques que també tenen dret a presentar propostes, a generar acords… La passada legislatura vam tenir molts acords amb Compromís i molts amb el PSOE, perquè entenem que ells també tenen dret a què els seus votants siguin escoltats.
Com jo em considero un demòcrata al 100%, arribar acords és important sempre. Et dona tranquil·litat que ho fas des d’una majoria absoluta, però penso que la política de pactes és necessària hui en dia.
- Canviant de terç, durant aquesta legislatura es van estrenar dues sèries que es van rodar a Peníscola: El Chiringuito de Pepe i Juego de Tronos. Aquests programes es van rodar gràcies al treball de la Peníscola Film Office, dirigida per Laura Hidalgo. Aquesta estratègia de comunicació és una manera d’arribar a més gent?
És una promoció perquè la gent vegi la teva ciutat i la trie per viatjar. Això és el que està passant també amb les sèries turques, que estan fent que hi hagi molta gent que trie Turquia per marxar de vacances. Ha vingut gent que igualment hagués vingut, però que van preguntant per la relació de la sèrie i la política.
I, en segon lloc, el que ens dona és prestigi. Per una part vindrà més gent, però per l’altra el fet que trien la teva ciutat per rodar una pel·lícula o per posar unes llums de Nadal et dona molt de prestigi i és una cosa molt positiva.
- En aquesta legislatura es crea també el Consell General Consultiu de la Ciutadania, un espai de debat i de participació entre els ciutadans. Creu que durant molt de temps la política ha estat molt separada de la gent del carrer?
El ciutadà de vegades també ha estat separat de la política. Jo estic content perquè les darreres reunions de l’Agenda 2030, la gent veus que s’aproxima. Els crides a través de les associacions i de les entitats perquè prenguin decisions. I que hi hagi gent que pugui prendre aquestes decisions són interessants.
Nosaltres animem des d’aquí a què aquests Consells siguin instruments perquè les decisions que prengui l’Ajuntament el dia de demà sigui també d’acord amb la participació que pugui tenir qualsevol veí.
- Arribem a les eleccions de l’any 2019, on el Partit Popular aconsegueix la cinquena majoria absoluta consecutiva. Com s’obtenen aquests resultats tan bons?
Al final perdem el compte. Però insisteixo, seguim com el primer dia. Tocar amb els peus a terra i escoltar al veí i defensar els interessos del teu poble.
Revalidar i revalidar no és fàcil, perquè hi ha veïns que s’enfaden i voten a un altre partit. Hi ha gent que ha passat tants anys que passes pel carrer i et diu “de les 6 vegades t’he votat 3. O 2. O totes”.
Al final és el dia a dia i l’examen que cada quatre anys passem tots. És el poble el que et posa la nota. Tenim molts examinadors i si et voten a tu vol dir que fas bona feina.
- L’any 2020 va ser un any crític per a tothom a conseqüència de la Covid-19. Peníscola es va veure especialment afectada pel fet de ser una població depenent del turisme?
És clar. El sector serveis és del que viu el 90% dels veïns. Si no ve la gent als apartaments, als hotels, si no podien venir, fixa’t tu… Van ser anys molt durs, però en aquest moment estem en xifres superiors l’any 2019.
Peníscola s’ha recuperat amb una valentia formidable. Es va passar malament. Van ser uns anys molt durs en el que nosaltres vam intentar ajudar en tot el que vam poder, llevant impostos, donant ajudes, fent campanyes publicitàries enormes, reforçant l’emergència social…
Penso que el poble va respondre amb bona nota, i l’Ajuntament també. La resta de grups polítics i nosaltres vam posar en marxa un Pla de Recuperació entre tots que penso que va contribuir a fer que el poble tornés a respirar aire fresc i tornés a estar bolcat en el turisme com ho està en l’actualitat.
- I durant l’any 2021, amb el concurs “Juntos Brillamos Más” de Ferrero Rocher, va aconseguir donar una mica més de vida al turisme de la ciutat…
Ens va donar molta vida. Igual que durant aquesta legislatura van haver-hi coses molt roïnes, com per exemple que se’ns va caure un edifici, la pandèmia, la crisi, el temporal que ens va fer reconstruir-ho tot, el millor va ser el de les llums.
- Arribem a l’actualitat amb la sisena majoria absoluta consecutiva obtinguda a les eleccions de l’any 2023. Més de 20 anys com a alcalde de Peníscola. Com valora Andrés Martínez tot aquest suport de la ciutadania de la localitat?
Molta gent dels que ha votat a VOX ens havien votat a nosaltres. Tenen les portes obertes e intentarem que tornen. Aquestes eleccions hem aconseguit aguantar el cop de VOX que ens ha tret part dels nostres votants i aconseguir-ne 350 més. Jo crec que va ser un resultat històric i a 8 vots d’aconseguir el vuité regidor. Durant tota la nit electoral vam estar necessitant els 8 vots per assolir-lo, però no el vam aconseguir.
Però després de tants anys, jo estic molt content. Veus l’alegria de la gent el dia següent. Hi ha gent que estic convençut que pot ser per circumstàncies personals o familiars no han confiat en nosaltres però estan contents.
Al final sempre hi ha algú que no està content, però saben que la porta del nostre despatx està oberta. Saben que ho hem fet sempre així i ho continuarem fent.
- Pel que fa a la Diputació, aquesta vegada entra com a Vicepresident de l’Àrea Social i Turística. Com de difícil és coordinar als municipis de la província de Castelló?
Tinc la sort d’estar en una àrea que és molt simpàtica. La part turística és important i el que fem nosaltres és ajudar a les empreses, ajudar als treballadors, ajudar a la gent que creu en la província. I a generar oportunitats.
Tot el que és bo per al turisme de Peníscola és bo per al turisme de la província. I així a la inversa. Estem treballant i volem crear productes nous per a tot l’any, diversificar l’oferta… I anem a fer-ho. Anem a treballar molt el producte gastronòmic, també buscarem promocionar les carreteres per al cicloturisme…
L’objectiu és desestacionalitzar, però cal buscar les fórmules i els productes que poden tenir un resultat bo. I en això estem. Estic molt content que Marta Barrachina hagi comptat amb mi. És una presidenta fabulosa, que pot estar molts d’anys també. I també és una alcaldessa model que ha guanyat amb majories absolutes.
Ella em va demanar que estiguéssim al seu costat i nosaltres estarem amb ella a mort.
- A més, vostè també és coordinador de la Comissió de Modernització de la Federació Valenciana de Municipis…
L’altre dia em va cridar el secretari del partit i em va dir que estaré en la Comissió de Turisme de la Federació Nacional de Municipis i Províncies. No s’ha constituït encara, però entenc que estic dins d’eixa comissió també.
I d’esta que m’has dit no ho sé, perquè ara fan unes comissions noves que les fan cada quatre anys quan es renoven els càrrecs. Són de treball i hem fet moltes reunions per ajudar els pobles per a modernitzar les seves administracions.
Les comissions estan formades per alcaldes i alcaldesses de diferents formacions polítics, a més de regidors i regidores. Està Compromís, Esquerra Unida, Unides Podem, el PSOE, el PP… Com tots tenim els mateixos problemes i les mateixes dificultats, intentem ajudar-nos entre tots per aconseguir el millor per als nostres pobles.
- Quins són els reptes a futur per a Andrés Martínez?
Jo estic contentíssim de ser alcalde del meu poble i ser vicepresident de la Diputació. El que jo vull és ser feliç i lluitar pels meus. Tinc un fill en dificultats i el que vull és lluitar per ell. Eixos són els reptes.
I que el teu poble et continue estimant. Continuar tornant el carinyo que em donen a mi amb molt de treball. Per a mi és el més bonic que hi ha en política.
- Què li diria Andrés Martínez a la gent de Peníscola?
Gràcies. Per la confiança que legislatura rere legislatura depositen en nosaltres. No hi ha cap gratitud més gran que aquesta. Encara que ens hagin votat o no.
- Finalment, què li diria l’Andrés Martínez del present a l’Andrés Martínez que va entrar en política l’any 1999?
L’experiència dona un grau, òbviament. Quan vam entrar érem uns crios. Ens deien “La Quinta del Biberón”. Vam entrar quan teníem 26 anys, jo ara veig a un xic amb aquesta edat i no és que pense que són uns crios, però veus que són molt joves.
Segurament li diria de vegades: “On vas?” Cada cosa té el seu temps i nosaltres hem crescut en això. Dic “hem” perquè som un equip i continuem veient-nos amb Rafa Suescún, Jesus Figuerola… Els primers que va haver-hi i va entrar gent nova al partit.
Estic molt content perquè veig joventut que continua entrant. Hem tingut molta gent jove durant la campanya al nostre costat. Li diria que era molt jove i la joventut et porta a impulsos que ara faria que determinades decisions no les prendries.
Però no m’arrepenteixo de cap de les decisions que he pres en aquest temps. Errors n’hem fet de segur, i segurament rectificaríem algunes coses, però no m’arrepenteixo de ninguna decisió que he pres.
