Ángela Caballer, presidenta de la Societat Musical “La Alianza”: “Volem poder tornar a tenir una banda amb nivell per poder arribar a un certamen”

Ángela Caballer té 44 anys i és nadiva de Vinaròs. Des de l’any 2022 és la presidenta de la Societat Musical “La Alianza”. En aquesta entrevista parlarem, entre altres temes, dels inicis en la junta de la Societat Musical, l’oferta de l’Escola de Música i el canvi de director de la Banda Simfònica i l’Orquestra.

• Com va ser el procés que et va fer arribar a ser presidenta de la Societat Músical “La Alianza”?

Antigament ja vaig ser membre i músic de la banda. A més, ja havia estat en juntes anteriors, perquè jo vaig ser membre de la junta en Víctor Arenós, i en Ana Rosa també, un any que va haver-hi d’impàs.

Realment, si et soc sincera, la meva intenció no era ser presidenta, però al moment de firmes i tot, pels estatuts que tenim, si no estava la figura de president, no teníem dret a tot el que és la part social, és a dir, les celebracions de Santa Cecília, que fem en els músics, a tindre representació a les festes…

Aleshores, com havia d’haver-hi una persona que fos la firma responsable i, encara que no era la meva primera intenció, em vaig posar jo de presidenta al final.

• En la teva junta hi ha diferents vocals que són membres de la banda simfònica. Com és d’important el feedback que et donen els propis membres?

A veure, en part és molt important aquest feedback, perquè vol dir que sí que tenim la part de l’escola, que és molt important, i també tenim la part visual, la part que ens veu tot el poble, el que ens veu és la part de la banda.

Llavors, que puguin tenir un bon feedback, i els músics que puguin fer coses que a ells els agraden perquè la banda vaja el millor possible.

• Com de difícil és organitzar totes les activitats musicals de l’escola?

És complicat, més que res, perquè a vegades no tens molta disponibilitat dels espais, que és un dels problemes que tenim totes les entitats culturals del poble, i hem d’anar quadrant agenda.

Nosaltres sí que tenim el calendari anual, i més o menys, un dia a baix, un dia dalt, intentem sempre respectar-ho tots cada any, però després, quan em ve la gent i em diuen «no, és que l’auditori està ocupat, no, és que l’auditori està ocupat”, doncs vinga, busquem una altra data.

Com he explicat, és complicat en el sentit que falta potser espais, perquè suposo que és el problema que ens trobem totes les entitats culturals. No vindria malament un auditori nou. 

• Centrant-nos en la programació que oferiu, hi ha des de cursos de música en família per a xiquets molt menuts, fins a estudis d’etapa avançada. Aquestes classes, com és el procés de creació?

Això ja ve de juntes anteriors, en els quals jo no estava com a presidenta, però estava, i donem molta importància al rol de la música. És una manera d’expressar moltes coses, treballes en un àmbit molt complex, i poder-ho anar ampliant no sols a l’àmbit de la part de docents.

A la llarga és també una mica que amb la música en família et garanteixes que potser després agarren el seu gust per a la música i puguen continuar, i obris el ventall, a més que es crea també un vincle entre l’adult i el nen.

Perquè realment en música en família són xiquets que tenen sis mesos, hem tingut alumnes que tenen sis mesos, amb un any i fan la classe en els pares, buscant la vinculació. I el que fan els adults és treballar el cervell i també com a teràpia. Molta gent que potser en la seva època no van poder arribar al món de la música i ara que potser molts estan jubilats, amb l’espineta que he tingut tota la vida, i realment tenim molt d’alumnes.

Aquest curs passat, per exemple, en el de primer any vam tenir 17 alumnes de primer curs, i vam haver de tancar el grup. No cabien més.

• A més, vosaltres oferiu classes de molts instruments: violí, viola, violoncel, tuba, clarinet, percussió, trompeta, flauta, fagot, entre molts altres. Creus que aquesta oferta tan diversa d’instruments ajuda a enriquir l’escola de la Societat Musical La Alianza?

Sí, perquè realment oferim tots els instruments que necessitem, tant a l’orquestra com a la banda simfònica. Nosaltres oferim instruments que són necessaris per a les nostres dues grans agrupacions, a part del piano.

Realment nosaltres no donem classes de guitarra, de dolçaina o d’altres instruments, simplement perquè no ens nodreixen les nostres dues grans agrupacions.

Sí que hi ha anys que quan ofereixes algun instrument als alumnes sí que et dius, ostres, estem necessitats una mica i ens fan falta trompes, doncs potser tu promociones més la trompa, però realment oferim tots els instruments dels quals ens nodrim nosaltres les dues grans agrupacions que tenim.

• I us heu plantejat crear alguna classe més per a algun altre instrument que penseu que pot enriquir més els dos ensembles que tenim?

En un principi no, perquè ja els tenim tots coberts. A més, molts d’aquests estudiants que entren a les classes entren a la Banda Infantil, després a la Juvenil i a la Gran o a l’Orquestra Menuda i, posteriorment, a la Gran.

• Creus que aquests ensembles ajuden no sols a que milloren com a músics als alumnes, sinó que puguen generar vincles amb altres persones de dins de l’entitat?

Sí, realment els ajuda a treballar. La música, quan entres en una agrupació, treballes molts de valors, perquè estàs treballant en grup.

De vegades, la música, com en el futbol, tots és treballar en equip. La música també, realment, quan entres a una agrupació, és treballar en equip, no soc jo sol. Si jo no tiro, fastidio el que al costat que sí que va. Treballes molts de valors i els ajuda, a part del musical, a conviure amb altra gent.

A part, la banda infantil, per exemple, tenim de totes les edats, perquè els que venen de les aules adultes, quan comencen a l’instrument, comencen a la primera agrupació que toquen que és la infantil. Aleshores es junten els dos, potser hi ha xiquets de 6 anys i 7 anys i hi ha adults de 70.

És una gran convivència i els veus que disfruten.

• Parlem ara sobre els directors, que són també professors de l’escola, com Jordi Sabater, per la banda infantil, Sergio Tortajada, per la banda juvenil i Anna Falcó, per l’orquestra infantil. Va ser difícil convéncer-los que foren directors?

Ells realment ja venen d’abans meu, però ho fan amb molt de gust i la veritat és que els agrada. T’he de dir que, per la part que més he tractat en Jordi i en Sergio, ells sempre estan encantats.

Els reptes que creem sempre costen una mica, però de seguida estan disposats. A més, al ser de casa sempre volen que tot això vaja endavant i per part d’Anna és el mateix.

• Passem ara la banda simfònica a l’orquestra i el procés per aconseguir dos nous directors, però abans hem de parlar de la figura de José Ramón Renovell, director durant molt de temps, quasi ad infinitum, dels dos ensembles musicals. Com va ser el moment en què vas rebre la notícia?

Em va avisar dos o tres mesos abans i vam pensar “Déu meu, el que ens ve a sobre“. El pare se’n va de casa. Estàvem molt acostumats a José Ramón, ja que també estava com a professor de l’Escola de Música, i moltes coses les solucionava ell.

La Junta es va reunir i vam decidir què fer. Vam obrir processos d’oferta de treball, enviant el currículum i vam crear diversos grups amb membres de l’entitat que són més professionals i són músics, però són professors o que toquen a tres orquestres o a altres bandes més professionals que nosaltres que som amateurs. 

Vam crear un grup d’experts, mirant els currículums que teníem (en vam rebre uns 30) i després vam anar fent entrevistes, més o menys unes 10. A més, vam fer 5 proves de direcció, però per diferents motius de programació del calendari que nosaltres havíem programat, van haver-hi alguns que no van poder venir.

La nostra idea quan vam començar el mes d’agost era que l’any següent a festes del poble poguérem presentar el nou director, per tant, més lluny d’aquesta data no ens podíem anar.

• Al final, vau triar a Alex Rodríguez Belvís per la Banda Simfònica i a Sofia Zarzoso Castelló per l’orquestra.  Com va ser el moment de dir-los que ja havien sigut ells els escollits?

Realment he de puntualitzar que ho van decidir els músics. Vam fer una votació obrint una enquesta preguntant-los, assignant una puntuació, per tant, el director que va tindre més puntuació va ser el triat. La Junta va decidir que nosaltres no anàvem a decidir perquè era una cosa que no érem només nosaltres, sinó que influïa a tota l’agrupació. I van ser els músics els que van decidir.

Per una part es va decidir el de la banda i per l’altra el de l’orquestra. A Sofia la vam telefonar dient que no havia pogut ser per a la banda, però que sí que l’havíem seleccionat per l’orquestra. Li vam preguntar si li abellia i ella encantadíssima de la vida.

Per altra banda, en Alex ho vam fer una mica diferent. Ell és d’Amposta, per tant, és molt pla com nosaltres i el cap de setmana que vam decidir, com ell està també de director de la banda de l’Aldea i feia un concert, ens van presentar tres membres de la junta al concert. Clar, quan ens va veure va ser en plan: “em venen a dir que no“ i es va posar supercontent.

Mentre en Sofia sí que ens va costar una mica més coincidir amb ella i va ser per telèfon, amb ell vam poder fer-ho amb ell de manera directa. Després vam fer una presentació en família amb tots els músics tant de l’orquesta com de la banda per donar-los la benvinguda oficial. 

• Com definiries tot el temps que duen dirigint tant la Banda com l’orquestra?

Amb els de l’orquestra potser són els que menys feedback tinc, però pel simple fet que tenim horaris molt diferents i estàs treballant però pel que em diuen estan superencantats. Els veus que tenen motivació perquè ells van fent diverses coses i els veig motivats i molt contents.

Per part d’Àlex, al ser jo músic de la banda la gent està encantadíssima de la seva implicació, dels reptes que ens planteja i com es va empenyent a dir, vinga, podem. La gent està molt contenta.

• Des del públic es veu com la banda fa una mica coses diferents 

Molt diferents. A més, ha vingut amb moltes ganes està digitalitzant l’arxiu i fotocopiant-lo. Un dia un membre li va preguntar per tots aquests papers i ens va explicar que “mentre estic jo, no repetireu ni una obra“

El repertori és molt ampli i menys en algun cas puntual, de música en repetireu ben poca. Porta molta novetat, és jove i té moltes ganes, i això és una de les coses en l’entrevista que ens va captivar d’ell.

Va ser molt clar: “jo vinc d’una banda de l’Aldea que som 30 músics“. A més, ell ha estudiat això i volia fer projectes més grans que fins ara no he pogut fer i ell sempre ho diu: l’aspiració d’ell és poder anar amb nosaltres a un certamen, que ara fa molts anys que no hem anat.

La seva força és contagiosa.

• Durant aquests anys s’han realitzat diversos concerts de la Banda i l’Orquestra amb moltes temàtiques. En molts d’ells, sobretot de la Banda Simfònica t’hem vist a tu dalt presentant el concert i després tocant què és més difícil? Tocar un concert davant d’un auditori ple o dirigir la Societat Música “La Alianza”?

Per mi dirigir la Societat Música “La Alianza”.

Les hores de la banda són moltes hores d’assajos i arribes al concert. A més, tens ajuda i si t’equivoques en alguna nota tens al company que ho pot arribar a tapar.

Si em parles en el sentit de presentar, em costa, jo no tinc un problema a parlar en públic, estic acostumada a parlar i estar davant de gent, però sempre hi ha coses que et fan patxoca.

Pel que fa a dirigir l’entitat realment tinc una junta, no sóc jo sola, i tenim la feina molt distribuïda. Cadascú té els nostres rols i he aprés a delegar, m’ha costat prou. És més o menys com un projecte d’una escola, en el qual cada xiquet fa una part.

Cadascú fa una part. Aquí tenim el tresorer, tenim una membre de la junta que no és músic, és mare de músic i per això té més temps perquè està jubilada de fer coses. Ens anem distribuint.

• A més també teniu 3 grups de cor conformats per diferents grups d’alumnes. És igual d’important la música cantada que la música tocada a través d’un instrument? 

Sí, perquè la nostra veu no deixa de ser un instrument del nostre cos. A més tenim els dos dels xiquets i el dels adults.

La nostra veu és un instrument, també saber fer la respiració i el fet de col·locar la veu són també maneres d’expressar. Vam començar a implementar-ho en el moment en què volíem reglar l’entitat, que quan sortiguessis d’aquí, pogueren tenir el títol del grau elemental.

Si tu mires el currículum com a base per poder tenir això havíem de treballar la part del cant i ho vam implementar. Tampoc ha sigut de tota la vida. El problema que vam tenir després és que com tenim el conservatori a Benicarló no ens deixen, hem d’anar a fer una prova allà. Llavors sí que els donen el títol com que tenen el grau elemental.

• No hi ha hagut cap iniciativa de fer un concert en la banda i en el cor junts?

En la banda de moment no, estem fent-los en l’orquestra que ja en vam fer l’any passat. Per exemple, el 18 de maig sí que vam fer un concert de l’orquestra i en la coral, l’any passat vam fer-ho i de moment en la banda encara no.

Tot és comentar-li a Álex.

• Parlem una mica del futur més proper. Quins són els projectes que li esperen a l’entitat en un futur més proper?

Amb la banda estem en tot l’àmbit cultural del poble, de processons, passacarrers… Estem aquí sempre.

També fa molt de temps que no fem viatges en els músics i ara estem mirant a veure com podem fer per anar a tocar la banda de Santurce, perquè fan el que és el poble, tenen l’aniversari de la Carta Pobla i ens van demanar un pasdoble que tenim que nosaltres hem tocat.

Són 10 partitures, ens han convidat i estem aquí mirant dates, perquè moltes vegades és problemàtic amb estudiants i treballadors a l’estiu, perquè molts es fiquen a treballar... Aleshores és complicat, però un dels projectes que estem aquí ara mateix és aquest.

• Us hem vist actuar a quasi tots els actes importants de Vinaròs: passacarrers, cavalcada de Reis Mags, celebració de la Carta Pobla, festes de Sant Joan… Amb aquesta gran varietat d’actuacions, podem dir que “La Alianza” és part fonamental de la força cultural de Vinaròs?

En la meva opinió et diria que sí, perquè en totes les festes populars i culturals del poble estem. Sempre que ens ho han demanat hem estat, perquè considerem que som part del poble i estem per al poble realment també, per tant, sempre hi som.

Si mires la programació cultural de l’any en molts moments surt el nostre nom, o bé l’Orquestra, o bé la Banda, o les Corals… Quan és l’encesa de llums que també participem. Sí, estem en quasi que tot, a quasi tots els programes de cultura del poble, sortim a tots.

• També hem vist que la Societat Música de l’Aliança i els seus ensembles han participat en les Campanyes d’Intercanvis Musicals. Són aquestes campanyes una bona manera d’arribar la vostra música a més pobles de la comunitat?

Realment nosaltres amb aquests ensembles sempre intentem tirar en les agrupacions més menudes, perquè també vegin que és bo la relació entre altres entitats, per això no ens mereixen molt de la comarca en el moment de fer aquests intercanvis.

A més també participem amb l’Escola el dia 10 de maig en la trobada comarcal d‘Escoles de Música. Es junten xiquets de tots els instruments. Enguany ha sigut a Santa Magdalena amb xiquets de tota la comarca i creem un vincle perque cada vegada els agradi una miqueta més i no sigue sols l’estudi o classe.

Nosaltres ens movem més en l’àmbit comarcal, però creem llaços i d’això el dia de demà molts dels que estan aquí acaben sent professors d’un poble de la comarca perquè s’han conegut i saben que tenen relació. Mitjançant aquestes trobades intentem per crear vincles i així podem ajudar i facilitar als pobles més petits.

Som una comarca molt benavinguda i ens entenem tots molt bé.

• També participeu en l’Escola Canta. Com de difícil és fer que la banda i els cors s’entenguen tan bé?

Aquí et puc parlar del vessant del profe. Normalment, al nivell d’escola treballem molt en els àudios, ens faciliten totes les partitures i el material a més ens faciliten àudios on està la base. Anem treballant a l’escola amb la base instrumental i a nosaltres se’ns faciliten les partitures.

El divendres a la tarda és l’assaig comú per acabar de quadrar certes coses perquè s’acostumen a mirar el director. Fins ara ho hem fet en la banda gran, però aquest any ha sigut la banda juvenil la que ha tocat a l’escola, perquè és un repte, però és una cosa dedicada a les escoles.

També ho hem fet en la banda juvenil perquè el nivell de la partitura no és tan elevat, però també depén del compositor que fa les partitures més elevades. No hem d’oblidar que la banda juvenil encara està estudiant i no hi ha tants professionals com a la banda sinfònica

• Deixant de banda la Societat Música “La Alianza” també has estat directora del cor infantil de la Misericòrdia. Com és el procés per fer que els nens aprenguin una cançó? És més difícil o més fàcil que dirigir la Societat Música?

Porto molts anys treballant com a profe de música estic a la part de Catalunya. Porto 18 anys i m’és fàcil. Vaig sortir una mica de rebot.

Ma filla canta la coral, jo era membre de la junta de la Coral i les directores que anàvem tenint fins ara eren estudiants, treballadors que clar a la que ens ha sortit feina de més hores, és normal, era una hora a la setmana. Al final era o es perd la coral o algú entra, l’agarro jo, acabem el curs i estem allà.

Vaig començar dirigint obres que jo no havia ensenyat, perquè les havia fetes l’anterior directora, però no podia estar al concert. Aleshores en aquell moment sí que em va costar perquè ells no m’havien vist, però ara que sí que ho porto jo fent. Vas treballant molt amb ells en jocs i també volem que treballen amb bases instrumentals, encara que jo prefereixo cantar sense bases instrumentals

• Perquè se sentin millor.

Correcte, perquè se sentin millor, pots fer-ho adaptant-los a ells, perquè es queden amb el ritme. Treballes molt amb bases instrumentals, buscant cançonetes que potser ells s’aprofiten…

Per exemple, amb la coral vam participar en l’acte benèfic de corals. Treballem molt en cançonetes de Disney, que ells saben i que els he posat un hàndicap i és que els faig en valencià. Ells se les sabien en castellà i tenen una mica de dificultat, però l’entonació més o menys la tenen.

Llavors jugues ahí, perquè la coral Misericòrdia té xiquets de 5 anys, llavors dius tampoc puc fer cançons de molt de nivell. Per exemple, jo me’n recordaré sempre al concert este de Nadal que se’m va fer un comentari quan van pujar els xiquets a cantar, que tenien de 3 anyets, ara s’han quedat de 5, dos més grans i em van comentar “ah, però és que portes la coral d’una guarderia“, però jo els vaig contestar “no, porto una coral escolar”.

L’escola és dels 3 als 12 i és el bonic de les corals escolars, veus com els grans s’encarreguen dels xicotets, com els cuiden i ajuden en les cançons, però sí treballes amb bases instrumentals, aleshores ho has de fer amb molta calma.

Jo treballo sense base, perquè si veiem un passatge que va molt ràpid llevem la música, baixem el nostre ritme i ja està, i no hi ha problema. És complicat si no estàs acostumat, jo et dic que l’experiència de portar 18 anys de docència en música anteriors també et dona més però també els xiquets també canvien.

• Quin és l’esdeveniment que més t’agradaria fer com a presidenta de la Societat Musical “La Alianza”?

Esdeveniment com a tal el fet de poder tornar a tenir una banda amb nivell per poder arribar a un certamen, però jo això com a presidenta no ho viuré, perquè jo acabo al març del 26.

Com a presidenta no ho viure, però com a música vull que arribe a cotes més altes. 

• Arribem a la part final de l’entrevista. Què li diries a la gent que treballa dia a dia de la Societat Musical “La Alianza”?

Més que res donar-los les gràcies. Gràcies a ells l’entitat batega i tots són els graons que ajuden que l’entitat pugui pujar cap amunt.

Tots ells són una part molt important de l’entitat i fan que la Societat Musical “La Alianza” siga el que és.

• I a la gent de Vinaròs?

Als vinarossencs també els donaria les gràcies per sempre venir als nostres concerts, perquè sempre que ho fem l’Auditori està ple.

I als indecisos que no saben si venir o no, que s’animen, que mai és tard per a aprendre música, i es pot aprendre a l’1, als 3, als 5 o als 50.

• La darrera és: què li diria la presidenta de “La Alianza” Ángela Caballer a l’Ángela Caballer membre de la junta…

Et diria que no es pose, la veritat, però en el sentit que en el nostre mandat ha sigut ple de feina. Per exemple, amb la jubilació de Jose Ramon vam tenir molta feina, perquè a sobre ens va pillar a l’estiu. Va ser un any que no vaig poder desconnectar i va ser esgotador.

Ara també se’ns jubila Imma, i aleshores necessitem a algú que estigue un any vista en ella i que sapigue treballar amb les subvencions o les matrícules. Imma és una figura importantíssima.

Estic super contenta i no m’arrepenteixo d’haver participat de fer l’entitat una mica més gran, però si sapigués tot el que passaria durant el meu mandat, no sé si em posaria.

Aquesta feina té les seues hores de participació i moltes gràcies a la meva família per acompanyar-me durant tot el camí. I amb una bona junta, com la que tinc jo, al final tot surt i ho fas el millor possible.