- Núvols de merenga als aparadors de les pastisseries i els forns ens anuncien l’arribada de Santa Caterina el proper 25 de novembre..
“Santa Catalina , la rosa divina, …”cantàvem quan érem menudes. Eixe dia ens havíem mudat per anar a l’escola; era un dia de celebració, d’activitats festives al centre educatiu durant el matí. En canvi, a la tarda, “… anirem al riu a menjar-nos la prima” i cap allí anàvem, amb la roba estrenada, a menjar-nos el tradicional pastisset que portàvem ben resguardat a la capsa de les sabates noves. Amb el temps , el riu va deixar de ser accessible però la tradició de menjar el deliciós pastís de merenga mai s’ha perdut.
Així i tot, el primer record que tinc de Santa Caterina és també el de la primera vegada que vaig anar al cinema. Perquè una altra tradició, després de menjar-nos el pastisset, era anar al cine. Xiquetes i xiquets anàvem a omplir les sales, que programaven la pel·lícula per a l’ocasió. Aquell any vaig descobrir “El llibre de la selva” al cine Moderno. Com que els cinemes estaven dins del poble (a més del citat estaven el Coliseum i l’Ateneo) la gent menuda podíem anar-hi a soles.
Aquesta tradició va continuar fins que el darrer cinema que quedava, el J.J.Cinema, va tancar fa sis anys,. Cap més “catalineta” ni “catalinet” ha pogut descobrir el setè art en una gran pantalla el dia de Santa Caterina o anar amb els amiguets i amiguetes a una sessió que era especial per a ells. I no té cap sentit que pares i mares agafen el cotxe per portar als seus fills i filles a un altre poble on sí que hi ha sales de cinema però no es celebra aquest dia perquè es perd el caliu que envoltava aquella festa.
Tant si es dediquen a l’administració pública o privada, al comerç, a la política …o a qualsevol altre sector professional, els vinarossencs i les vinarossenques han de fer kilòmetres de carretera perquè les seues criatures puguen gaudir d’una pel·lícula .
Santa Caterina simbolitza el saber, és a dir, la filosofia, la ciència i la cultura… El cine és cultura, afavoreix l’aprenentatge i les relacions socials. Per una part, ens obre una gran finestra a altres mons, altres realitats, nous coneixements. Per una altra, aquelles sessions del 25 de novembre suposaven un espai de convivència i, en qualsevol cas, un temps per passar-s’ho bé.
Des de la Plataforma per la Reobertura del Cinema a Vinaròs continuem demanant a totes les forces polítiques que la nostra ciutat compte amb aquest recurs cultural i social, però, de moment, …una altra Santa Caterina sense cine!!!!
AURORA FERRERES (PLATAFORMA PER LA REOBERTURA DEL CINEMA A VINARÒS)
