- Amics, familiars, companys i representants del Club Handbol Benicarló es reuneixen a la pista del Marintón per recordar el jove porter, mort sobtadament aquest dilluns.
La vesprada d’aquest dimarts 21 de juliol de 2026 ha estat marcada per l’emoció i el record a Benicarló, on desenes de persones s’han concentrat a la pista del Marintón per guardar un minut de silenci en memòria de David Valverde Fernández, el jove de 17 anys que va morir de manera sobtada aquest dilluns.
L’acte ha reunit familiars, amics, companys d’equip i nombroses persones vinculades al món de l’handbol, que han volgut acomiadar un jove molt estimat tant dins com fora de les pistes. El silenci, trencat únicament pels aplaudiments finals, ha reflectit el profund dolor que ha deixat la seua pèrdua entre tots aquells que el van conéixer.
David va créixer esportivament al Club Handbol Benicarló, on es va formar des de les categories de base fins a la categoria juvenil, defensant la porteria amb compromís, esforç i passió per aquest esport. Més enllà de les seues qualitats esportives, era recordat per la seua proximitat, la seua educació i la seua manera de ser, qualitats que han estat destacades per companys, entrenadors i amics.
Durant les últimes hores, les mostres de condol s’han multiplicat a les xarxes socials. Clubs, esportistes i entitats de tota la comarca del Baix Maestrat i de la província de Castelló han volgut expressar el seu suport al Club Handbol Benicarló i traslladar el seu escalf a la família davant una pèrdua que ha commocionat el món de l’esport.
L’homenatge també ha estat un gest d’acompanyament cap als seus éssers estimats, especialment als seus pares, Amanda i Mario Luis, així com a tota la seua família, que han rebut nombroses mostres d’afecte en aquests moments de gran dolor.
David Valverde Fernández deixa una empremta inesborrable entre tots aquells que van compartir amb ell entrenaments, partits i vivències. El seu record continuarà viu en la memòria dels seus companys, dels seus entrenadors i de totes les persones que van tindre la sort de conéixer-lo.
Descansa en pau, David. Fins sempre.
