Estimada tia Ángeles,
La intenció d’estes línies és agrair-te els tresors que ens has regalat.
- El primer gran tresor és l’amor per les paraules. Tu, tia, no posaves la rentadora, posaves bugades. A casa teua no eren les cinc i mitja; eren dos quarts de sis. A orelles d’una xiqueta, escoltar-te era descobrir paraules inaudites i refranys que et feien cavil·lar. Quin regal tan gran.
- El segon gran tresor ha estat ensenyar-nos la importància d’una bona alimentació. Molts dels que estem avui ací, és a ca teua que vam saber què hi havia un sucre morè i on vam tastar les algues, el pa integral o el sèsam per primera vegada. El teu rebost, com tu, anava davant del vent i vas donar-nos autèntiques lliçons de vida.
- Hi ha més tresors, encara. A través del teu amor per les figueres del Puig o els pins de les Estalaes, ens has ensenyat a estimar els arbres.
- També ens has ensenyat a tindre personalitat i a ser com vulguem ser perquè, no mos enganyem, a autèntica i original, no et guanye ningú.
Gràcies per tot tia.
Et recordarem en manguitos, una toca, la cabellera blanca al vent i una bici carregada de catifells.
Firmat: La teua neboda i totes les persones que llegint el text et veiem i recordem.
