Les revistes en valencià sempre han sigut sant i senya de la cultura valenciana. Des de la revista “El Temps” fins a “Enderrock“, passant per un munt de publicacions com “Cavall Fort“, “Camacuc” o “Llengua Nacional“, les revistes valencianes han expandit la cultura valenciana, a més de posar en valor grans referents del País Valencià.
En molts casos, aquestes revistes reben subvenció o tenen suscripcions per part dels ajuntaments d’algunes localitats de la Comunitat. Un cas és, per exemple, el de Burriana, durant molt de temps revistes com “Enderrock”, “El Temps” o “Sàpiens” tenien una suscripció per part del consistori de la localitat. Una suscripció que sembla ser que amb l’arribada del nou govern a la localitat ha arribat a la fi.
A travès de Twitter i amb un missatge digne d’un sectarisme propi del partit del qual és membre, Jesús Albiol, membre de VOX i concejal de cultura a l’Ajuntament de Burriana ha comunicat a la ciutadania de la localitat que “ja no seguirà promovent el separatisme català amb els diners dels burrianencs“.
🫡🇪🇸 Misión cumplida.
El @ajuntburriana no seguirá promoviendo al separatismo catalán con el dinero de los burrianenses. No somos catalanes de segunda, somos valencianos y españoles de primera.
Camacuc
Cavall Fort
El Temps
Enderrock
Llengua NacionalAL CARRER! pic.twitter.com/MvoZ7eHZSP
— Jesús Albiol 🇪🇸 (@Jesus_Albiol_) July 8, 2023
Suposo que el que no sabrà el senyor Albiol és que Camacuc és una revista infantil que porta sent publicada des de l’any 1984, no és una entrevista amb un gran contingut separatista i “pancatalanista”. Fa pinta que li dona completament igual, ja que suposo que se sent més còmode amb el fet que el candidat de VOX a la Comunitat, Carlos Flores Juberías, va ser condemnat per un “delicte de violència psíquica habitual i 21 faltes de coaccions, injuries i vexacions”.
Suposo que Albiol no sabrà o no vol saber que revistes com Enderrock, que donen cabuda a la música en català tant des de Catalunya com al País Valencià i són part de l’ideari de la cultura valenciana i catalana des de l’any 1993. No són en cap moment una part d’una suposada identitat separatista catalana. Si jo fos el senyor Albiol em preocuparia més que la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (del seu partit), es neguès a ficar-se amb els demès membres dels partits polítics davant d’una pancarta contra la violència masclista.
Al cap i a la fi, cadascú posa en valor les seves prioritats. I cadascú demostra el tipus de persona que és i el que defensa amb les seves accions i paraules. No és normal alegrar-se de la censura de publicacions en català per una suposada “propaganda separatista”. No és normal ser tan reaccionari de voler atacar a publicacions que no fan res més que expandir i fer més proper a tothom aspectes de la cultura valenciana. Encara que, què es pot esperar d’un partit polític que pensa que una revista per a nens s’utilitza per a parlar de la independència de Catalunya?
