Abocats com estem a l’últim mes abans d’eleccions, el panorama, tal i com ja preveiem fa uns dies, entra dins de les directrius de sempre: d’una banda, l’esbatussada bipolar entre els partits principals; de l’altra, un grapat de partits que no sabem ben bé cap on tiraran, però que de ben segur garantiran equips de govern si obtenen la quota corresponent de poder, és a dir, regidories o fins i tot l’alcaldia, si la situació ho requereix.
Per tant, és la repetició sistèmica d’allò que ja s’ha fet normal en les successives conteses electorals; promeses incomplides i repetides fins l’extenuació, com si la política fos una qüestió de pes, a veure qui amolla la més grossa, i no com l’adequació de l’acció política a uns reptes socials que s’han d’encarar i solucionar, tot per a fer Vinaròs una ciutat capdavantera, dinàmica i acollidora.
Ras i curt, una carrera per a obtindre resultats a qualsevol preu sense dubtar ni avergonyir-se de res. Tot val perquè la soferta ciutadania diposite la papereta electoral amb el nom del partit adient. Ni responsabilitat, ni confiança ni res que ens faça pensar que la política és molt més que vendre fum o bàlsams de Fierabràs per tal que el receptor del missatge pique.
No cal anar molt enllà per a constatar-ho, l’assumpte dels cardiòlegs de l’Hospital Comarcal de Vinaròs n’és un clar exemple. Les declaracions d’uns i altres fan pensar que si així hem de solucionar el problema, arreglats estem. D’una banda, els qui treuen la bandera i la reivindicació més sorollosa i són part del Consell autonòmic, que realment és qui en té les competències; a l’altra banda els qui en clau electoralista han descobert de sobte les greus mancances del nostre hospital. I per a refermar la paròdia, les declaracions d’un càrrec comarcal del PSOE que ha amollat, de sobte i com si aterrés ara, que en una setmana el problema del cardiòleg es resoldrà. Hauríem de plantejar-nos realment qui porta la gestió política de la sanitat pública al nostre Departament de Salut i si cal tota aquesta parafernàlia a un mes d’eleccions quan hem tingut tota la legislatura per a fer-hi alguna cosa. L’alternativa que pot sortir de les eleccions autonòmiques ens fa tremolar, tothom sap quin model de sanitat privada establí el PP i dels resultats desastrosos que s’hi van donar.
Des d’Esquerres per Vinaròs ja hem tractat el problema abastament. L’electoralisme populista i l’anunci de cardiòlegs a un mes d’eleccions no deixen de ser les mateixes formes de fer que ens han dut on som. El nostre hospital pateix des de fa molts d’anys un problema estructural i sistèmic que no se solucionarà amb pancartes i declaracions apocalíptiques, ni encara menys amb anuncis desesperats de la vinguda la setmana vinent d’un cardiòleg després del rebombori que s’ha creat. Sabem que calen accions més enllà de pegats puntuals a les mancances estructurals de la sanitat pública al nostre departament. Per exemple, una anàlisi de com afecten als nostres serveis assistencials la pressió que suposa la població desplaçada, aguditzada cada cop més per l’augment del turisme i segones residències, sense contraprestació de personal i recursos per part de l’administració corresponent; saber com la compatibilitat entre àmbit públic i privat i dels seus treballadors afecta la disponibilitat de personal sanitari i, per descomptat, educar en l’ús dels serveis públics sanitaris i decidir les prioritats amb allò que hi exigim, sense perdre tampoc de vista la proliferació de clíniques privades que massa cops creen necessitats per al seu benefici econòmic que la ciutadania traslladarà a l’àmbit públic. Més enllà del populisme electoralista, dels pegats amb els quals l’administració pretén solucionar el problema o de l’alternativa sinistra de la privatització de la sanitat, exigim des d’Esquerres solucions per a integrar el problema i donar solucions sempre amb la consideració de la sanitat pública com un tresor a salvaguardar.
Som d’ESQUERRES, som REPUBLICANS. Som VINAROSSENCS i VALENCIANS.
