Tot i que sembla que amb la vacuna la cosa va a millor, la situació de la pandèmia encara no ens va permetre de poder fer convocatòries massives com ha estat sempre per a celebrar el 25 d’abril diada nacional del País Valencia, diada reivindicativa dels nostres drets nacionals.
Tot i així, han estat mes de dos-centes cinquanta entitats arreu del país que van fer concentracions a vint-i-una comarca, concretament a les poblacions: Alacant, Alcoi, Alzira (Ribera Alta), Benicarló (Baix Maestrat), Biar (Alcoià), Burjassot (Horta), Castelló de la Plana, Cocentaina (Comtat), Elx (Baix Vinalopó), Gandia (Safor), Llíria (Camp de Túria), Monòver (Vinalopó Mitjà), Otos (Vall d’Albaida), Pedreguer (Marina Alta), Sagunt (Camp de Morvedre), Sueca (Ribera Baixa), Torrent (Horta), València, Vila-real (Plana Baixa), Xàtiva (Costera) i Xirivella (Horta).
A Benicarló hi van participar les següents entitats: Maestrat Viu.Coordinadora d’Entitats culturals del Maestrat.Associació Cultural Font de l’Albi, Xert. CCOO. ACPV.Intersindical Valenciana. Decidim de Benicarló. Ateneu Cultural de Benicarló. Associació Cultural Alambor de Benicarló. Col·lectiu la Pastora de Benicarló.Ball de dimonis de Vinaròs. Muixeranga de Vinaròs. Associació Cultural Jaume I de Vinaròs.
L’Associació Cultural Jaume I de Vinaròs vol expressar la seva satisfacció per la concentració reivindicativa a Benicarló i manifestem que nomes persistint i lluitant per reconquerir els nostres drets,farem el País lliure.
El manifest el va llegir Anna Alcalde d’Acció Cultura del País Valencià.
TEXT DEL MANIFEST:
Per la llengua i la cultura, fem País!!
Des de la batalla d’Almansa, el 25 d’Abril de 1707, la nostra ha estat la història de la lluita per la recuperació de l’autogovern, a través de la Renaixença, l’Estatut republicà que vam tenir a tocar, la lluita antifranquista i el guany de l’autonomia, l’activisme lingüístic i cultural, la construcció d’una política pròpia, l’esforç per revertir dues dècades de governs antivalencians, i el treball per continuar avançant, sumar i guanyar noves fites.
Han estat molts anys d’esforç callat de milers i milers de persones, de persistència, d’adaptació a la realitat enviant, de lent creixement, de capacitat d’avançar pas a pas i d’assumir nous reptes. I de fruits positius, des de la quasi desaparició com a poble a albirar un futur possible.
Aquest 25 d’abril el celebrem, per segon any, en el complicat context de la pandèmia de la Covid-19. Volem expressar el nostre sentit condol a totes les persones que en aquests mesos han patit la pèrdua d’algun familiar.
També volem transmetre la nostra gratitud als qui heu estat vetlant per la nostra salut, des dels serveis de neteja dels hospitals fins als professionals sanitaris, a tots aquells que han procurat el nostre benestar, a tots aquells als quals se’ls ha considerat servei essencial i que no s’han aturat ni en temps de confinament, des del sector del transport fins al servei de torn d’ofici de l’advocacia i als que s’adaptaren ràpidament com el món de l’educació…
No podíem obviar tot aquest esforç de tants mesos, per això no hem convocat la multitudinària manifestació d’altres anys, que substituïm enguany per vint-i-una concentracions a les nostres comarques i evitem d’aquesta manera posar ningú en risc. Amb aquest exercici de descentralització també hem volgut remarcar i subratllar la força del territori i de la gent: perquè Acció Cultural, com el País Valencià, som comarques.
Des de les comarques som conscients de les mancances que patim com a País, de la falta d’una visió global i de futur. A hores d’ara, quan pensàvem que havíem aprés la lliçó dels Salvem de fa uns anys, que lluitaven contra l’especulació urbanística, una nova amenaça revestida de fals ecologisme es fa present.
Enfront del despoblament i de l’abandó del sector productiu agrícola, l’única alternativa que es presenta és la de convertir el nostre paisatge i la nostra terra en grans extensions de panells fotovoltaics per a major benefici de les grans empreses, o ampliacions megalòmanes del port de València mentre que és destrueix l’horta i perdem espais com va ocórrer amb la platja de Natzaret, o ocorre amb el passeig marítim sud d’Alacant i amb la línia de costa.
Reafirmem la nostra persistència en l’objectiu del ple autogovern del poble valencià, per aconseguir una política autocentrada.
No volem una política extractiva i sense futur, volem polítiques arrelades al territori, que aposten per vertebrar i per connectar les poblacions i que enfront d’un disseny radial i centralista de les comunicacions, canvien a un sistema comarcal i descentralitzat.
I per aconseguir-ho cal l’espenta de tots nosaltres. Tenim la ferma voluntat de trencar amb l’hegemonia cultural que ara domina; eixa voluntat ens ha portat molts èxits, com el d’aconseguir després de més de quatre anys de treball la competència lingüística com a condició per a l’accés a la funció pública. I la mateixa voluntat també ens porta a aixecar el to de veu i dir ja n’hi ha prou: una legislatura i mitja és temps més que suficient perquè el Govern valencià i el seu president complisquen la promesa de posar fi a la censura de TV3 al País Valencià imposada pel PP.
És hora, doncs, de reclamar el valor de la paraula en política, el valor de la credibilitat en temps de descrèdits merescuts.
I és també aquesta persistència la que ens porta a comprometre’ns a ser la garantia de l’aprovació del reglament de la llei de la funció pública valenciana que faça realment efectiva l’exigència de la competència lingüística; de la plena entrada del Govern valencià en l’Institut Ramon Llull; de la recuperació de l’exigència al Govern espanyol d’un finançament just; del suport a la cultura, castigada per la pandèmia i menystinguda com un valor central de qualsevol projecte social i polític.
Finalment, volem donar els nostre suport als equips docents i a la part de la societat valenciana que ha denunciat i denuncia qualsevol retrocés en l’ensenyament del valencià a les comarques on s’havia aconseguit una quasi plena normalitat. Instem igualment el govern de la Generalitat a seguir avançant en aquesta matèria i a adoptar les solucions adients per al suport de l’idioma i per a superar les interpretacions restrictives de la llei, adoptades pels tribunals de justícia.
Hui el nostre punt de mira no és només el record del passat, sinó que ens fixem en el futur que ja estem construint.
Per això, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) us crida a continuar fent país, per la llengua i per la cultura, amb la persistència que ens ha fet forts ara posada al servei de fites renovades.
Treballem junts per a continuar avançant.
Visca el País Valencià!
Acció Cultural del País Valencià, 25 d’abril de 2021.
