Ahir per la vesprada, Diari del Maestrat es va desplaçar a la Cofradia San Pedro de Vinaròs per parlar amb el seu secretari, Jaime Federico, perquè ens comenti com es troba la situació de la pesca d’arrastre després de la directiva europea que pretenia rebaixar els dies de faena de 133 a 27 i la lectura del manifest en contra d’aquesta mesura del passat 9 de desembre.
-
El passat 9 de desembre aquí, en aquesta cofradia, es va realitzar la lectura del Manifest contra la Directiva Europea. S’ha produït algun canvi de situació en aquests dos mesos?
El mateix dia que es va fer el manifest, estava a Brussel·les negociant la normativa i vam sortir després de dos o tres dies de negociacions en una solució pel 2025, que ha sigut mantenir els dies de pesca que teníem i a canvi d’augmentar la malla.
Nosaltres gastem una malla de 40 i ara la gastarem de 45, una mica més ample perquè entri una mica el peix més menut. I això serà de manera obligatòria a partir de l’1 de maig del 25.
-
Aquestes pràctiques, presentades per la Unió Europea, tenen un cos elevat per a les confraries o alguna administració tan europea com estatal s’ha mostrat proactiva a poder pagar-les?
Sí, la Conselleria ja s’ha mostrat oberta a ajudar, però no fa falta perquè el mateix Ministeri pagarà esta xarxa directament e íntegrament.
El perjudici econòmic pot ser que el caladero ara mateix està preparat per a una malla i uns tamanys i una rentabilitat del peix, el que portem cada dia, però a l’hora d’augmentar la xarxa agarraràs menys i el que agarraràs serà de més tamany. Estos mesos d’adaptació de la mateixa naturalesa a que el peix es vaigue fent més gran i tu puguis agarrar la mateixa quantitat són molt durs, i per això tindrà un “lucro cesante” que es diu que és una pèrdua durant uns mesos, ja veurem quants perquè és molt difícil estimar les condicions de la natura per al pescador.
- Per a parlar sobre aquests canvis, com per exemple el canvi a la normativa en el tema de les xarxes, s’ha tingut en compte les cofradies?
Bé, sí, s’escolta el sector, el Ministeri fa reunions i s’escolta a través de les federacions i els representants del sector tenim veu en tot això. Sí que se’ns escolta, sí.
-
Si no s’haguessin produït aquests canvis, quantes embarcacions creus que s’haurien pogut quedar amarrades definitivament?
Uf, es que en 27 dies de feina, que era el punt de negociació, jo crec que era una mica exagerat i era un punt com el que fa ara Donald Trump, que ens intenta donar un ensurt i després aconsegueix una altra cosa. Jo crec que era un ensurt perquè és inviable que qualsevol empresa treballi 27 dies a l’any. Així tots hauríem amarrat i hagués desaparegut, però jo crec que era un punt de pressió d’ells.
- Consideres que la flota de Castelló hauria pogut ser una de les més afectades per aquestes mesures?
De fet, és una de les més afectades perquè la nostra pesqueria és una pesqueria de plataforma continental perquè l’Ebre ha deixat uns fons que no són de profunditat i nosaltres no tenim gamba roja, no tenim gamba blanca i la gamba roja i la gamba blanca, aquestes mesures de xarxa, per exemple, ho suporten millor.
La nostra pesqueria, que és molt variada i de peix més menut, ens afectarà més. La nostra zona del nord de Castelló, de fet, ara mateix, la pesca on està més malament és de Castelló i sud de Tarragona. Això és el que pitjor està en tot el Mediterrani. D’altres zones estan millor perquè tenen molta gamba.
-
Si no s’hagués arribat a aconseguir aquestes noves pràctiques, us haurieu plantejat fer més mobilitzacions com la vaga de dos dies que vau fer al desembre? Inclús arribant a coses més dràstiques?
Sí, sí, hauríem arribat a… Jo dic a portar un camió de peix i tirar-lo a la porta del Ministeri a Madrid, per exemple.
Són idees que teníem pensades però no ens han fet falta aquest 2025. El problema que tenim és que al desembre del 2025 ens tornen a cridar i ens tornen a dir que esperem de natros pel 2026. És una llàstima que no hi hagi un pla plurianual, una visibilitat a mig termini i que treballem en aquest curtplacisme que el que fa és tallar el relleu generacional, perquè cap pare li diu al seu fill, “xiquet, vine a la mar, que aquí hi ha futur“, si cada any no sabem el que tindrem l’any que ve.
-
Teniu alguna propera reunió en les administracions en els propers mesos o és només la del desembre?
Ara mateix només la del desembre. Ens ha trasmés que hi ha un nou comissari que es diu Kostas Kadis que ja està rellegint-se tota la política pesquera europea però per aquest any està tot decidit, pugem la malla i tenim els dies normals. I jo crec que com va de lent tota Europa i tota la normativa a la burocràcia fins a final d’any no sabrem res però sí que és possible que aquest desembre del 2025 el que ens digui ja sigui per diversos anys, no sigui de forma anual.
-
Us heu sentit desprotegits per les administracions en algun moment?
Per l’espanyola jo et diria que no. No per l’espanyola, perquè ells s’han implicat i de fet quan van fer la mobilització ells mateixos ens van animar a que ens féssim notar però sí que estem abandonats per l’europea.
Brussel·les és un lloc on hi ha “homes de negre” que dic jo, sense cor, pareixen tots robots… Jo vaig estar allí, tot semblen gent robòtica gent amb cap quadrat que no entenen el Mediterrani i pensen que un animalet no s’ha de matar però al final mengem animalets, els que mengem carn i mengem peix i no som vegans doncs hem de matar animalets i a ells això els costa entendre-ho.
-
I l’última pregunta seria, quines mesures creus que ha de tenir el pla a llarg termini per protegir el sector pesquer aquí al Mediterrani?
Ui, això és canviar la política pesquera europea però els nostres avis van tenir una supercrisi jo soc de quarta generació jo he trencat i soc de quarta generació he vist el meu besavi, el meu avi i el meu pare treballar a la mar i quan hi ha hagut un moment de crisi han aplicat les “3 M”, que són metres de fons, malles i motors.
Les malles les han aplicat ara. Potser aniran bé, esperem que sí. Els motors els apliquen el 2028 i també influiran en la sostenibilitat i ens falten els metres. Potser no estem acertant en protegir els fons i en protegir les zones vedades permanents, vedades temporals, la zona mínima de pesca, aquí falta un poquet d’encert per part de l’IEO (Institut Espanyol d’Oceanografia) i de totes les persones que científicament treballen això.
Si aconseguim aquestes 3 M, com per exemple quan parlem de l’any 60, l’any 66 van aplicar això fa molts anys, quan hi havia una crisi com la d’ara i es va recuperar, la mar es recupera si les mesures són encertades. Però la política pesquera europea la prenen a Brussel·les no aquí, que s’ha de fer aquí perquè som els que sabem.
