Jesús Miralles té 36 anys. Va nàixer a Vinaròs, on va rebre les seves primeres ensenyances musicals. Ha estudiat al Conservatori de Vila-Seca i a l’Escolania de Montserrat. L’any 2004 comença a estudiar a Utrecht i seguidament marxa a Hannover. Des de l’any 2010 forma part del Quartet Gerhard, un dels quarts de corda més importants de l’esfera europea. Parlem amb ell dels seus inicis en el món de la música, de la trajectoria que ha seguit el Quartet Gerhard i del concert que realitzarà aquesta vesprada al Auditori de Vinaròs amb el pianista Alan Branch.
- Quan va ser el primer cop que et vas interessar per la música?
Els primers records que jo tinc del meu interès per la música són ja des de ben xicotet a la guarderia “els Xiquets” i ja de seguida començar l’educació musical a l’Escola de Música de Vinaròs. Sempre m’he sentit connectat amb la música, m’atreia molt i d’alguna manera natural m’era fàcil i tenia traça.
- Vas marxar a l’Escolania de Montserrat a una edat primerenca per poder iniciar els teus estudis de violoncel. Va ser un moment complicat estar tan lluny dels teus pares?
Clar, estar lluny de la família mai és fàcil, i molts cops els trobes a faltar, però també va ser una decisió personal, perquè allí a Montserrat tenies molt de contacte amb la música, i per això hi vaig voler anar. Va ser una etapa on vaig aprendre molt, i de manera molt natural, amb la veu, que és la manera més pura i genuïna de fer música.
- En finalitzar l’Escolania de Montserrat, vas marxar a Vila-seca per finalitzar els estudis del Grau Mitjà. Com va ser aquesta experiència?
Per mi va ser genial, perquè el Conservatori de Vila-seca, és uns dels que millor funciona a nivell de professorat i de centre educatiu, i a més a més a la meva generació érem molts els estudiants que ens hi volíem dedicar professionalment i així què hi havia un gran ambient, amb molta motivació i ganes d’estudiar fort.
- Després de finalitzar els estudis a Vila-seca, vas marxar a fora d’Espanya. Primer a Utrecht i després a Hannover per a realitzar els estudis superiors. Vas trobar diferències en la manera d’ensenyar fora d’Espanya i a Vila-seca?
Sí, al començar els estudis superiors, sempre hi ha un canvi gran. I sortir a l’estranger sempre és una experiència vital què et fa créixer amb tots els àmbits de la vida i com a persona. Musicalment, sobretot en l’àmbit instrumental si què vaig notar que la gent en general estava molt preparada. T’ajuda a veure quin és el nivell que has d’assolir si vols ser capaç de guanyar-te la vida fent música. És un bon baròmetre per veure on ets.
- Passant al tema de les classes magistrals, què és el que ofereixen aquestes classes per als músics?
Les classes magistrals són generalment, la millor oportunitat per conèixer i treballar amb músics, que durant el curs és molt difícil accedir-hi, o bé perquè tenen una activitat concertística molt gran, o bé perquè ja no fan classes habitualment. També van molt bé per a poder tindre un primer contacte amb professors amb els quals t’agradaria estudiar habitualment, i aprofites les classes magistrals per veure si hi ha bon feeling, i podria funcionar.
- A l’hora de triar les classes magistrals, et bases més en un criteri personal o en el que et pot oferir cada músic amb les seves classes?
Intentes triar sempre els músics o professors que et puguin ajudar, sigui musicalment o tècnicament. Hi ha professors que els agrada més ensenyar l’instrument de manera més tècnica i corporal i d’altres què et donen més eines musicals, d’inspiració i d’entendre com funciona. S’ha d’intentar fixar-se en cada moment el què pot ser més interessant per un mateix.
- Passem al Quartet Gerhard, que rep el seu nom de la influència de Robert Gerhard. Per què us vau decantar per aquest compositor?
La tria del nom del quartet no va ser fàcil, i després de pensar-hi molt, vam arribar a la figura de Robert Gerhard, a la qual no coneixíem encara amb profunditat, però què per proximitat (ell era nascut a Valls) per afinitat, i també perquè ens agradava molt com sonava el nom de “Quartet Gerhard”, ens va semblar la millor opció. De seguida vam aprofundir amb la seva figura, la seva música i l’importància del seu treball per la música i la cultura, a casa nostra abans de la guerra civil, i després al seu exili a Cambridge. Realment, amb R. Gerhard, hem trobat una font d’inspiració, i és per nosaltres un orgull portar el seu nom allí arreu on anem i honrar-lo de la millor manera possible.
- El Quartet Gerhard es forma el 2010 i està format per quatre músics, Lluís Castán i Judit Bardolet al violí, Miquel Jordà a la viola i tu al violoncel. Com us vau conèixer i com van ser els inicis del Quartet Gerhard?
Els tres nois ens vam conèixer al Conservatori de Vila-seca, el Miquel i el Lluís uns anys abans i amb mi a partir dels catorze anys. Allí ens vam fer molt amics, i ja vam temptejar la idea de fer un quartet, i llegíem quartets de Mozart i Haydn, però sense viola, ja que el Miquel estudiava el violí durant aquells anys. Posteriorment, el Lluís i la Judit es van conèixer a l’ESMUC, i jo i el Miquel vam anar a estudiar a Utrecht. I al cap d’un temps, va sortir l’oportunitat de fer un concert a Peníscola, i ens vam ficar amb contacte i vam quedar per assajar deu dies a Xert, a la casa què tenen els meus pares. I allí des dels primers acords dels compassos del quartet op. 13 de Mendelssohn va sorgir la màgia, i l’experiència va ser tan bonica que en finalitzar vam decidir iniciar aquest projecte.
- Dos anys després, el 2012, vau aconseguir el premi El Primer Palau, dotat amb 6.000 euros. A més, també vau rebre el Premi 25 anys de l’emissora Catalunya Música. Penses que aquests dos premis van servir per assentar la vostra carrera musical?
Va ser uns premis importants per nosaltres i de reconeixement al treball què estàvem fent. Una etapa molt bonica a Basilea, amb moltes hores d’assaig, i d’ebullició musical i quartetística. Ens van ajudar a sentir que tot l’esforç i dedicació té recompensa, i la millor manera d’explicar-te el què van significar, és que quan ens vam trucar per dir-nos què havíem guanyat els premis estàvem assajant, ens vam alegrar molt, ens vam felicitar els uns als altres, però vam continuar assajant, perquè sentíem què teníem molt per fer i molts d’objectius encara per complir.
- A més també vau ser finalistes del prestigiós concurs internacional ICMC Hamburg i el segon premi de la 76a Convocatòria del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya. Com valoreu aquests premis?
Els concursos i els premis són molt importants al principi, primer perquè t’ajuden a focalitzar el treball amb un objectiu concret, després perquè et fan ser molt exigent amb tu mateix i amb els companys, i aprens molt. I si tens la sort, de guanyar-los o ser premiat, sempre et surten oportunitats de concerts i gires, per tant, ajuden a poder fer les primeres passes dins del món musical.
- El procés per a trobar obres per a tocar és complicat o des del primer moment teniu clar quines són les millors obres per a cada moment?
Al principi vas fent obres què t’agraden més o què et criden l’atenció, i després a l’etapa educativa els professors també et van guiant amb quines obres són més interessants per treballar en cada moment. Diferents estils, èpoques i compositors. Intentes tocar tots els llenguatges, perquè el quartet sigui polivalent, i puguis dominar tot el repertori. Més tard en l’àmbit artístic, durant cada temporada intentem construir uns programes interessants i amb criteri musical i què sigui atractiu per al públic i programadors. I posteriorment també hi ha moltes sales i festivals que et demanen un repertori o una obra concreta per poder tocar-hi.
- Heu tocat en diversos escenaris internacionals com l’Stadt Casino de Basilea, el Festival Radio de Montpellier, l’Elbphilarmonie Hamburg a Alemanya o La Fenice a Venècia entre altres. Quin son els sentiments que us dona tocar a cadascun d’aquests llocs?
Tenim molt bons records de totes les sales emblemàtiques on hem tocat, i la veritat què és molt especial. Però al final t’adones que cada concert, independentment del lloc on toquis pot ser molt especial, depèn d’un mateix si ets capaç de crear aquesta connexió amb els companys a l’escenari i transmetreu al públic, perquè la música és un discurs amb directe, i hi ha molts interlocutors, compositor, músic, públic i la sala, que també hi pot ajudar.
- També heu tocat a llocs de l’Estat Espanyol, esdevenint artistes residents a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, a la Quinzena Musical de Sant Sebastià i al Festival de Torrella de Montgrí entre altres. És diferent la sensació de tocar a l’estranger de tocar a Espanya?
La veritat què amb el temps t’adones que no hi ha cap diferència en fer un concert a l’estranger o aquí a l’estat. L’experiència vital és la mateixa, i has de tocar igual de bé a tot arreu, i convèncer al públic, aquí i a fora. Això sempre és el més important.
- En tot aquest procés creatiu que heu passat durant tots aquests anys heu sigut entrevistats per molts mitjans de comunicació tan especialitzats com Sonorama i Catalunya Música. També heu sigut entrevistats per mitjans generalistes com Rac-1. Heu trobat alguna diferència a l’hora d’encarar les entrevistes?
Bé, les entrevistes són com els concerts, a dues o tres bandes. Quan l’entrevistador és bo i està preparat, ho fan molt fàcil i fluid, quan no és així costa més. Però generalment, hem tingut sempre molta sort amb les entrevistes, i han sigut molt interessants i amenes.
- Una de les personalitats dels mitjans que més us ha recolzat és Xavier Bosch, amb la qual estrenareu al nombre el film “Revolutionary Quartet. L’enigma Gerhard”. Com valoreu el seu suport?
Amb el Xavi i amb l’equip del “Revolutionary Quartet. L’enigma Gerhard”, estarem eternament agraïts per tenir la idea, la valentia, l’esforç i la força per fer possible la realització d’aquest documental. Han sigut tres anys de moltíssima feina, i han fet que tot sigues molt fàcil.
Des que ens va escoltar per primera vegada, justament al concert de l’entrega de premis del Primer Palau, es va crear aquest vincle d’admiració mútua. I quan ens va sorprendre amb aquesta idea ens vam quedar realment al·lucinats. Valorem moltíssim, que estigui al nostre costat i apreciï tant la nostra feina i dedicació musical absoluta, d’aquesta manera. No us el podeu pedre, el podreu veure al canal 33 el dia 16 de Novembre a les 23:20h.
- Parlant sobre el film, al tràiler es comenta que “vosaltres com a país li deveu, si més no, voler-lo conèixer”. Creieu que la història de Robert Gerhard ha sigut menyspreada pels grans estudiosos de la música?
Realment, Robert Gerhard, no ha tingut encara el reconeixement què es mereix. Crec que a qualsevol altre país europeu, traurien pit d’aquesta figura. Espero, i de fet, estic convençut, que el documental, cridarà l’atenció de molta gent, i serà la millor manera per molts de començar a conèixer a Robert Gerhard, un dels compositors més grans què ha tingut aquest país.
- Quins són els projectes a futur del Quartet Gerhard?
A curt termini, el dia 28 surt un nou CD, amb obres de C. Debussy i Ramon Humet, que invito a tothom a què l’escoltin per qualsevol plataforma digital. Després d’aquí poc, tenim la sort d’anar a tocar amb el quartet de Stradivarius del Palacio Real, on farem dos concerts el dia 15 i 16 de novembre. Durant aquesta temporada, tornem a ciutats com Basilea i debutem a sales emblemàtiques com el Concertgebouw d’Amsterdam. I a l’estiu acabem les residències de la integral dels quartets de Xostakóvitx al Festival de Torroella i la Quinzena Musical de Sant Sebastià.
Si voleu estar informats d’allò que fem ens podeu seguir a Instagram @quartetgerhard i a la pàgina web gerhardquartet.com
- Una de les grans activitats de Vinaròs té envers la música és el Festival de Música de Cambra, organitzat per Joventuts Musicals. El Quartet Gerhard va guanyar el primer premi l’any 2010. Com va ser per a un vinarossenc com a tu guanyar un premi a casa teva?
Ho recordo com un moment de molta felicitat. Pensar què havia vist molts concursos de cambra com xiquet, i com a públic, i de sobte veure’m com a guanyador, em va fer moltíssima il·lusió. Va ser el primer impuls del Quartet Gerhard.
- Aquest any tornes a actuar aquí a Vinaròs, concretament el 28 d’octubre, amb el pianista Alan Branch. Com et sents de tornar a actuar en aquest poble?
Amb moltes ganes. Fa molt de temps que no he pogut fer un recital de violoncel i piano, i em venia molt de gust. I poder fer-ho a casa, acompanyat de tot el públic vinarossenc encara ho fa més especial. Espero que la sala estigui ben plena. Serà un programa molt bonic i que la gent el pot gaudir molt.
- Va ser fàcil convèncer-te per vindre a tocar a Vinaròs?
Sí, molt. Poder tocar aquí és per mi sempre una sort. Estic molt agraït amb Joventuts Musicals de Vinaròs que tant fan per la música i la cultura al nostre poble. Des d’aquí aprofito per recordar a tots aquells que us agradi la música i la cultura, que us feu socis de Joventuts Musicals, perquè realment fan un treball fantàstic i necessiten sempre el vostre suport.
- Com de diferent és passar de tocar amb els membres del quartet a tocar amb un acompanyament de piano?
És molt diferent, Al quartet el violoncel té un rol de base sonora, i has de tocar d’una manera diferent de quant fas un recital de violoncel i piano, que has de tocar de manera més brillant, i amb un rol molt més melòdic i solista.
- És difícil trobar obres de violoncel i de piano?
No, n’hi ha moltes. El què és difícil és dissenyar un programa atractiu. Però per aquest cop crec que ho hem aconseguit.
- És una sensació diferent tocar enfront d’un públic estranger que davant d’un públic que coneixes bé? Hi ha més nervis?
Pareix mentida, normalment estàs més nerviós quan tens amics, coneguts i companys músics, o saps què hi ha crítics, que quan no coneixes a ningú personalment. Però aquí a Vinaròs sempre he tocat molt a gust, i els nervis, formen part del joc. Sempre s’ha d’estar una mica nerviós quan fas alguna cosa que t’importa, i la mostres a la gent. Són necessaris per poder afrontar el concert amb l’energia què es mereix.
- Parlant sobre el públic, com es veu des de dalt a tots els que estem asseguts a les butaques esperant que sonen les notes musicals?
Quan estàs tocant estàs tan concentrat què no t’acabes de ficar del tot amb el públic. Però sí que notes si estan escoltant amb atenció, o no estan connectats amb la música. L’energia del públic es percep moltíssim des de l’escenari.
- Quan toques i veus que es plasma el que has anat assajant durant totes les setmanes anteriors, sents satisfacció pel treball fet?
Si surt bé sí, però no pots sentir massa satisfacció mentre estàs tocant, ja que has d’estar molt concentrat per poder interpretar a cada instant la música què toca. No hi ha espai per pensaments mestres estàs tocant. Al final, quan ha anat bé sí que sentes una gran satisfacció per aquest moment tan especial.
- Cal viure la música que toques perquè et surti bé el que assages?
L’has de tenir tan a dins com si l’haguessis escrit tu. Crec què és l’única manera per poder-la interpretar de la millor manera. Saber en cada moment perquè el compositor ha triat aquestes notes i no unes altres, i donar-li un sentit, perquè el públic o pugui comprendre, que li arribi, sense filtres.
- Hi ha molta gent que considera la música clàssica i la música de cambra com una música “elitista”. Quina és la teva opinió d’aquest fet?
Crec que estan equivocats si tenen aquesta opinió. Sobretot quan els concerts són gratuïts! Hi ha molta gent que quan va per primera vegada a un concert de música clàssica es sorprèn. La millor manera de comprovar-ho és anar-hi. Jo ho recomano sincerament. Aneu i deixeu-vos sorprendre!
- Quins són els pròxims projectes que tens tu a títol personal?
En l’àmbit artístic, la meva activitat, és bàsicament els concerts amb el Quartet, què tenim una temporada molt bonica i interessant. I espero poder rodar aquest programa de violoncel i piano a altres llocs.
- Què li diria Jesús Miralles al públic que va a veure les seves actuacions, tant les del Quartet Gerhard com les que realitza de manera individual?
Què vinguin amb ganes de gaudir. Ens trobaran sempre a dalt de l’escenari amb moltes ganes que visquin una experiència musical, de la que se’n puguin recordar una bona temporada.
- Què li diria Jesús Miralles a la gent de Vinaròs?
Que gaudeixen d’aquesta meravella de poble, que tenim. Quan passes tants anys a l’estranger, t’adones de la sort que tenim de ser de Vinaròs.
- Què li diria Jesús Miralles al Jesús Miralles que va marxar a l’escolania a començar els seus estudis musicals?
Que disfruti de la mateixa manera de l’experiència, i que això només ha fet que començar, que el millor sempre està per vindre.
