José Luis Pascual és natural d’Albaida, a la província de València. Va cursar estudis de Magisteri i és llicenciat en Pedagogia. És autor de la tesi “Un burgués liberal, Wenceslao Ayguals de Izco y las instituciones públicas de Vinaròs hasta 1880“, presentada al setembre de 1977. Al 2011 es va presentar el seu llibre “Vicente Valls y Anglés – El legado de un Maestro”. És president de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” des de l’any 2005 fins l’actualitat. En aquesta segona part de l’entrevista parlem sobre el procés d’adquirir obres històriques, Wenceslao Ayguals de Izco, la Llei de Memòria Històrica i la irrupció de la dona en el panorama historiador.
- Passem al procés d’aconseguir obres que parlen sobre Vinaròs i la seva història. És molt complicat?
És més fàcil ara perquè ens coneix més gent. Abans havíem d’anar nosaltres. Per exemple, la xica que hem comentat abans, ella va venir a nosaltres perquè l’assessoréssim, perquè li donem bibliografia… Ara s’està fent un treball sobre urbanisme a Vinaròs als anys 50 i el xic que l’està fent ha vingut a que nosaltres l’ajudem, a veure quins materials tenim…
Abans, ho desconeixíem. Ara ve tothom aquí i estem a disposició per ajudar en el que podem. A més, també els referim a altra gent, com per exemple a Sebastià Albiol, que coneix molt sobre el comerç de Vinaròs al segle XIX.
Hem tingut la sort de no mesclar-nos en la política. En aquesta taula en la qual estem es reuneix gent de totes les opinions polítiques, però la política és una cosa que la deixem a la porta. Nosaltres abans teníem un grup de la Junta que a partir d’un moment determinat un va començar amb el PP, un amb un altre partit i ho vam tallar de soca-rel.
Nosaltres no som una associació política. Som l’associació cultural Amics de Vinaròs. Estudiem i difonem la història de Vinaròs. Tot el que no sigui això es queda al carrer. La política i la religió es queden al carrer. I l’única manera que quedarem bé és, com he dit, si ho deixem tot fora.
El que ens importa és la formació, l’educació dels nostres xiquets i dels nostres germans. Mira, jo soc molt partidari de fer retalls (Ensenya un retall amb el titular “Cuando lo que nos importaba era estar entre los primeros“) A quin lloc creus que estan les universitats espanyoles?
- La 50 i algo?
Ni de conya. Dins de les 300 primeres no hi ha cap. Això passa desapercebut. Si Puigdemont o Puigdevall, si el de València o el de Salamanca, i resulta que la Universitat Politècnica de València està de les 400 del món amb la de Biscaia i que la Jaume I de Castelló està de l’ordre de les 600. I ens omplim la boca amb la Jaume I. Això ni surt, ni ho comentem ni té importància, ni surts als mitjans. Té importància altres costos i la importància de l’ensenyament no ho té.
El mestre que ensenya sense generar un apassionament, no genera res. Si no aconsegueix despertar el desig d’aprendre, està perdent el temps. I tirarem el xiclet al carrer, i continuarem deixant que els gossos es caguen als carrers mentre no millorem la nostra educació.
- Parlant d’ensenyament, les Universitats com la Jaume I o altres universitats de València, Catalunya o altres parts de l’Estat Espanyol contribueixen a tot aquest patrimoni?
No. Les universitats no contribueixen així. Elles el que fan és que, com ara està tot digitalitzat, a les seves webs posen les tesi, les tesines i els doctorats que publiquem. Nosaltres ens valem molt, perquè a través d’això busquem a les persones (S’aixeca i busca un llibre) Aquest, per exemple, és el primer treball sobre el lèxic pesquer de Vinaròs, fet per una dona. És la primera tesi que es va sobre una cosa realment vinarossenca.
Les universitats tenen prou treball amb la seva endogàmia. És la política universitària. La investigació no està beneficiada. No hem de generalitzar, però havien de tenir més pressupost per a la investigació i la divulgació, perquè les universitats es puntuen per les investigacions, els premis que poden rebre, les tesis que treuen. No a base de “rollos macabeos”.
Jo soc del criteri que no hi ha pocs diners, sinó que estan mal distribuïts. S’ha d’establir un criteri per les inversions, no jugar a l’atzar.
- Com estableixes les prioritats?
És molt fàcil establir-les. Et posaré un exemple domèstic. L’Ajuntament de Vinaròs, amb el qual tenim una extraordinària relació, sempre amb tots els alcaldes. Primer amb Luis Franco i després amb altres alcaldes. Ara hi ha un concejal que deia que “el primer i el prioritari és fer un conveni perquè no torni a passar el dels concejals” I tu penses, us plantegeu ara fer un conveni per veure quant cobren els concejals i no us penseu fer un conveni sobre el patrimoni de Vinaròs? No ens plantegem fer un conveni sobre les inversions en Urbanisme? És això el prioritari?
Com s’arriba a un acord sobre les coses prioritàries del poble? Amb diàleg. Quants diners tenim? 30 – 38 milions d’euros. Anem a distribuir-los per prioritat, no per capritxos de concejals de torn.
Hi ha dues coses que anem reivindicant des de l’any 1976. La primera de totes és la creació d’un Museu de la Cultura. Ho venim reivindicant totes les Nits de la Cultura. Hem reivindicat un Projecte Cultural, un Pla Cultural. Que es pot fer de comú acord amb totes les forces polítiques. Què hem de fer primer? Un Museu. Estem tots d’acord? Cap avant. No? Veiem en què estem d’acord. I així successivament.
Hem d’anar fent aquestes coses en un termini. I el que vinga, ho continuarà aprovant. Qui estarà en contra de fer un nou Auditori? Ningú.
- El problema és que moltes vegades està per davant el color del partit polític i les anhels de voler diferenciar-se que fer el que és bo per al poble.
No podem tenir una cultura a base dels capritxos del Concejal de Cultura de l’època. Ni tampoc podem tenir una educació a base dels capritxos de les Lleis d’Educació de cada partit polític.
Jo ara m’he de reunir amb la concejal de Cultura perquè enguany toca el canvi de Junta, perquè és quadriennal. Aquesta vegada no farem el mandat sencer i així li donem un any al pròxim president perquè es prepare, perquè pugui anar mentalitzant-se, muntant el seu equip… Que hi hagi temps perquè no l’agafi de sorpresa. Tenim reunions preparades amb la Diputació i amb la Concejal de Cultura. I no li porto bones notícies. Han passat molts regidors de Cultura i molts Alcaldes i l’associació encara està dempeus. I això vol dir alguna cosa.
El gran problema cultural que tenim és no tenir un Pla Estratègic de Cultura. Això ho porto reivindicant i mentre no es faci això anirem a càrrec dels capritxos del regidor. Anirem d’una manera anàrquica. Qualsevol empresa té un pla estratègic, i l’Ajuntament és l’empresa més important, perquè té 300 treballadors. I és la que pago jo. La que més em fot, perquè no pots fotre al carrer a ningú que no fa bé la seva feina.
Al final em quedo amb el luxe de dir-li a la Regidora de Cultura o a qui sigue el que penso.
- Anem a centrar-nos en la figura més important en l’àmbit històric de Vinaròs: Wenceslao Ayguals de Izco. Com la definiries?
És el personatge més important que ha tingut Vinaròs mai. Va ser alcalde en un moment crític, l’any 1841. Els clans familiars tenien molta importància, tanta o més que el clientelisme. Ell era un alcalde autoritari, com en aquell temps. Va dur moltes coses positives per al poble. Però quan va marxar, se’n va anar a Madrid a muntar una empresa que es diu “La Sociedad Literaria” amb el seu germà Sergio. Era una editora i ell va publicar les seves novel·les. Va ser un novel·lista molt important per a la seva època. És el creador de la novel·la fulletonesca. “Maria, La Hija de un Jornalero“, “La Marquesa de Bellaflor“…
De “Maria, La Hija de un Jornalero” jo tinc reflectides 16 edicions a Espanya, però es va editar en 17 països. Ell va arribar a fer 17 edicions. A sobre d’això va 3 diaris revolucionaris a Madrid, un diari que es deia “Guindilla” el 1841 que era un diari polític. Ell era republicà federalista. Per primera vegada ell va establir les autonomies. És un antícip total. “Gundilla” va fer que el processessin en moltes ocasions. “Guindilla” va durar 2 anys, després va pasar a “La Risa“, que era un diari més d’humor. Hi havien còpies a Argentina, a Colòmbia, a Mèxic. Va establir una delegació a Cuba.
El seu germà Demetrio, que era un cacic i alcalde del poble durant molt de temps, potser va ser més important per a Vinaròs que el seu germà, que va tenir un cariu més internacional.
- Demetrio té molta més rellevància en l’àmbit municipal de Vinaròs…
Demetrio està molt més centrat en Vinaròs, sí. Sempre centrat no, però va ser alcalde de Vinaròs molts anys, després dirigeix durant molts anys l’Alcoholera vinarossenca, que estava al que avui és el carrer Molí. Té més incidència a Vinaròs que Wenceslao.
Wenceslao escriu poesia, teatre… Literàriament, és un personatge fonamental en la literatura espanyola. El que passa és que els primers crítics literaris són religiosos, i el qualifiquen d’agitador, d’anarquista i de republicà. “Maria, La Hija de un Jornalero” estava dins de “l’Índex Librorum Prohibitorum” de la Santa Inquisició.
Durant un període de temps, des del 1856 està excomulgat. L’Església i els escriptors cristians el marginen, diuen d’ell que és un anarquista i un revolucionari. Això bloqueja el seu pervindre d’escriptor. A ell el van descobrir molt desprès. És un número 1 en el seu moment i en la seva política.
Pel que fa a la política, és diputat en Corts en Madrid. Fa un paper extraordinari en la política republicana del moment. És el creador de la primera política republicana federal, pràcticament en el creador del primer moviment republicà espanyol. És un personatge d’una importància cabdal, tant des del punt de vista espanyol com europeu.
És amic personal d’Eugenio Sue, li tradueix obres i ell li facilita la traducció al francés. Victor Carrillo descobreix la fitxa de Ramón i Cajal sobre Wenceslao en la que deia que era un “anarquista y revolucionario y perturba las mentes juveniles”, pensa que deu ser interessant i ve a estudiar-lo a Vinaròs. I a partir d’aquí es comença a difondre.
És un personatge d’un àmbit mundial que encara no s’ha reconegut la seva importància. Si tu ara vas a una escola i els mestres no són de Vinaròs no tindran ni idea de qui és Wenceslao. Aleshores aquest és el problema de base, la pèrdua de la nostra identitat. Jo no et diré que sigui més important que el Cid Campeador, però si dediques un dia a parlar del Cid Campeador, dedica mig a parlar de Wenceslao.
- S’ha intentat des de l’Associació que les escoles del poble s’interessen per explicar la història de Wenceslao?
S’ha intentat i es continua intentant. Les escoles reben totes les nostres publicacions. Cada exposició que fem i cada activitat que fem se’ls notifica als directors i als caps d’estudis. Tots els centres d’ensenyança estan invitats. Com responen? Si el mestre està involucrat, porta els xiquets.
No fa molt vam tenir una visita de la Rondalla Vinarossenca “Mar i Terra“, Pili Torné. Quan li ho comuniquem, ella porta als xiquets. Els altres, no fan cas. Si és un mestre el que es posa, venen els xiquets de la seua classe i de les altres classes. Aquí hi ha quadres de mestres que han fet.
Quant als instituts estem fent un conveni amb l’Institut Vilaplana que intentarem traspassar-lo al Leopoldo Querol. Vam parlar amb la directora del Vilaplana, que és una xica excepcional, i desenvoluparem projectes conjunts entre els alumnes i nosaltres. Projectes relatius a Vinaròs i a les coses que tenim aquí.
Informació la tenen tota, participació la que ells volen. Nosaltres estem a la seva disposició. Si venen un dia, parem tot perquè estiguen.
- I sobre la figura de Wenceslao Ayguals de Izco hi ha hagut algun cop que hagin volgut ensenyar sobre ell?
No, perquè no el coneixen.
- Per què no el coneixen o per què no el volen conèixer per no sortir del seu sistema educatiu?
Jo diria per què no és còmode. Tot canvi costa. És més còmode dir-los als xiquets “ara sortiu al pati, pegueu dues voltes o ara feu aquests deures” que dur-los aquí. No pots deixar-los que vaiguen pel carrer a soles. Però si els dius que surtiguen al pati o que fessin algun exercici, és tot més fàcil.
És el que dèiem abans, és la passió. La xica de la Rondalla Vinarossenca “Mar i Terra” es nota que ho viu, que té ganes de dur als xiquets aquí. Xavals que tenien 8 o 9 anys. És molt bonic veure que els xavals immigrants parlen vinarossenc.
Ara nosaltres tenim a un informàtic que és un crac, és vinarossenc i és fill de rumans. Ha anat aquí a escola, s’ha format aquí i és un crac en informàtica.
Jo era molt amic de Jordi Romeu. Ell és un dels fundadors de l’Associació. Jo sempre li deia “sembla mentida que siguis professor d’Història“. Perquè l’institut, molt malament. I si passa això aquí, a Reus li donarà igual perquè estarà pensant en el general Prim. I aquesta és la vida, a la Universitat igual. Per exemple, Miguel Baila Pallarés jo estic fart de dir-li que faci tesi doctorals de Vinaròs.
És l’única manera. Jo he donat classes a la Universitat durant 2 anys. Quins treballs feia? Feia treballs que m’interessaven a mi.
- Els que estàs estudiant tu en aquell moment…
Clar. Els que tu creus que són més interessants per a l’alumne. Però venen motivades pel teu interès intel·lectual. Aleshores, això ens està passant també amb la sanitat de Vinaròs. No tindrem metges perquè jo quan acabo la carrera i el MIR no vinc aquí, jo marxo a La Fe on pugui investigar, tingui mitjans…
Això ho han de moure les prioritats de l’Ajuntament. Organitza congressos de medicina, amb coses intel·lectuals que es pugui motivar però amb diners. Si tu pagues als tres cardíacs més importants per a fer un congrés de cardiologia i venen. I si venen els cardiòlegs més rellevants, al final els metges d’aquí de Vinaròs voldran quedar-se aquí.
La formació, l’educació i cultura. Pa i escola. I tota la resta, romanços de vells.
- Deixant de banda el “pan y circo”
El “pan y circo” és el Carnaval. Que jo no tinc res en contra del Carnaval, és una festa que obri fronteres. Però hi ha prioritats.
El darrer Carnaval d’Estiu diuen que ha costat 60.000 euros. No hi ha prioritats. Ni en el nostre Ajuntament ni en el de cap de l’Estat Espanyol.
- N’hi ha una cosa que crea un problema, que crea un pegat, que crea un altre problema, que crea un altre pegat…
Mira, jo et podria dir moltes prioritats culturals. Podem parlar del Molí de Noguera, que és l’edifici civil més important de Vinaròs. És una aberració cultural que tu no sàpigues el que és el Molí de Noguera.
El va comprar Jordi Romeu per 25 milions de pessetes, i s’està morint del fàstic. Està al Polígon de Planes Altes i és espectacular. Hi havia el que hi ha a la capella de la Comunió. I tot això estava allí fa molts d’anys. Aquí han estat okupes i molta altra gent. I aquí ja fa 20 anys que es poden fer tots aquests projectes que no valen per a res.
- Un dels temes que més es tracta sobre la història en l’àmbit estatal és la memòria històrica i la Llei de Memòria Històrica. Tan necessària per a uns i que altres consideren una aberració. És necessària la Llei de Memòria Històrica?
Jo crec que si els humans fóssim perfectes sí que es necessitaria una Llei de Memòria Històrica. No es poden oblidar les coses. S’han de perdonar, però la història no es pot oblidar, perquè es corre el perill que es repeteixi. Aleshores, si no s’ha d’oblidar, s’ha de tenir memòria, però ha de ser justa. I això és molt difícil, perquè som humans.
Estic segur que el propòsit de la Llei de Memòria Històrica era bo i molt realista i molt just. Tenir memòria històrica és obligat. Però com després, qui administra aquesta memòria és humà, i per tant és tendenciós.
Aleshores pots ferir amb la teva memòria la memòria de l’altre. Jo crec que ha d’haver-hi memòria històrica, però ha de ser justa també.
- S’ha de valorar la memòria dels dos bàndols…
És necessari perquè si no ho oblidem. Jo soc partidari del perdó. De la Guerra Civil fa massa anys, però no es pot oblidar. No estiguem tota la vida menjant sopa.
- La història sempre s’ha volgut contar des d’un punt de vista masculí. Creus que en els temps moderns s’està buscant més la història de les dones i la història contada per dones?
La història sempre l’han contada els guanyadors. Primera regla general, i aquesta no falla. El que perd conta la història després. Els homes han guanyat durant molts anys. Evidentment les dones estan guanyant un protagonisme. Em sembla just i raonable sempre quan no hi caiguem en l’exageració en perjudici de l’altre sexe. Tant els homes com les dones som iguals. Si no hi ha respecte i no hi ha dignitat, què queda? A un se li educa en respecte als altres.
- Creus que hi haurà en 15 o 20 anys més historiadores que vulguin tractar la història en general?
Sense ningun dubte. Com cada dia hi ha més metgesses, més enginyeres i més dones a altres professions. Abans hi havien “professions sols de dones” i “professions sols d’homes”. Ara són professions per a homes i per a dones.
- Què li diries a la gent de Vinaròs?
Jo li diria a la gent de Vinaròs, primer de res, que estime al seu poble. Que l’estime i que el conserve.
- Què li diries a la gent de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs?
La gent de l’associació ja ho saps perquè els ho dic cada dia, però els diria que continuen amb la passió pel seu poble. Que ja la tenen.
També els parlaria a la gent que no és de l’Associació Cultural i els diria “fes-te de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs“. I no pels 20 euros de quota, sinó perquè és una passió pel teu poble, pels teus costums, per la teua història, per difondre-la, per integrar a la teva història, perquè no ens despersonalitzen…
- Què li diries al teu jo de fa 30-40 anys?
Li diria que m’han passat molt ràpidament aquests darrers 30-40 anys. Segona, vull morir-me tranquil, en pau i poder dir entre altres coses que he sigut el més solidari als meus conciutadans. Jo estimo a la gent i m’agrada estimar-la i ser estimat. L’afecte i les persones m’agraden molt i crec que hem de ser solidaris en tothom. Cal haver-hi molt de respecte cap al pròxim. Considerar-lo i estimar-lo. Si no ens estimem entre nosaltres estem perduts.
Hem de pensar en els altres, i jo crec que al final de la meva vida o estic aconseguint. Soc capaç de jutjar les coses que faig bé i les coses que faig mal. Estem carregats de debilitats i espero que molts de joves arriben a la conclusió que quan més aprofiten el seu temps, millor per al seu futur. Disfrutar no sempre està fora d’ell.
