• En l’actuació de 2026 s’han documentat 44 elements patrimonials, fragments ceràmics dels segles VII-VI a. C., nous abrics amb sedimentació, canals hidràulics, gravats rupestres i estructures de pedra en sec

• Els treballs han combinat la tecnologia LiDAR i la creació de models 3D amb dron amb prospeccions terrestres i anàlisis de laboratori

La Diputació de Castelló i un equip interuniversitari troben restes del Ferro Antic i noves estructures en la primera campanya del Pla d’Investigació Arqueològica en la Illa Grossa de Columbretes.

El Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló, en col·laboració amb investigadors de les universitats de Barcelona (UB) i Jaume I (UJI), i la participació de l’empresa Estrats, Treballs d’Arqueologia S.L. ha conclòs amb èxit la primera campanya de prospecció i documentació patrimonial en la Illa Grossa de les Columbretes.

El desenvolupament d’esta campanya i de tot el projecte d’investigació ha sigut possible gràcies al treball coordinat i al suport de la Direcció General de Medi Natural i Animal i de la Reserva Natural de les Illes Columbretes, dependent de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació. La col·laboració del personal de la reserva natural ha sigut clau per a la logística i l’accessibilitat, garantint en tot moment la compatibilitat de la investigació científica amb la rigorosa protecció ambiental de l’arxipèlag. Totes les actuacions, a més, han sigut autoritzades per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura.

Al llarg dels treballs, l’equip d’arqueòlegs desplaçats a la Illa Grossa han identificat i catalogat un total de 44 elements d’interés patrimonial distribuïts entre el Promontori Nord, la Zona Central i el Promontori Sud de l’illa.

Troballes des de la protohistòria fins a l’edat contemporània

Entre els resultats més destacats de la campanya, ressalta la localització de fragments ceràmics atribuïbles al Ferro antic (segles VII-VI a. C.) en l’extrem nord-oest del Promontori Sud i al costat d’una sendera amb escales tallades a la roca. Estes evidències, actualment en procés d’estudi en els laboratoris del Servei d’Arqueologia, aporten noves dades sobre la freqüentació humana de l’arxipèlag en èpoques protohistòriques.

Així mateix, s’ha georeferenciat i revisat l’abric on l’any 1990 es va excavar un enterrament de cronologia medieval. Els recents estudis antropològics, de carboni 14 i anàlisi d’ADN realitzats sobre estes restes humanes han precisat que es tractava d’un home d’entre 40 i 50 anys amb possibles vincles amb activitats marineres i afinitats genètiques amb el Mediterrani central i oriental, que va morir i va ser enterrat a l’illa entre els anys 1041 i 1211 de la nostra era. L’estudi sobre este enterrament ha sigut objecte d’un detallat article científic en l’últim número de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, núm. 42.

Per a superar les dificultats d’accés i la coberta vegetal de l’illa, els investigadors han usat dades de vol de dron amb sensor LiDAR i han elaborat 30 models fotogramètrics 3D d’alta resolució. En total, s’han generat més de 9.000 arxius gràfics i fotogràfics que constituïxen un corpus digital d’informació d’uns 453 GB.

Esta metodologia LiDAR i l’estudi arqueològic en camp ha permés documentar detalladament l’enginyeria hidràulica tradicional, construccions de pedra en sec, patrimoni industrial i del Faro i els gravats rupestres.

Les troballes confirmen que, malgrat l’aïllament i les condicions extremadament dures, este lloc va jugar un paper important, segurament com a punt estratègic, de refugi i de referència per a la navegació antiga en el Mediterrani occidental al llarg de les diferents etapes de la nostra història.