Des de fa molts anys, com tots i totes sabem, l’1 de maig se celebra a Espanya i a molts més països del món el Dia Internacional dels Treballadors.
Hauria de ser molt més que una data en roig al calendari, molt més que un dia extra de festa, molt més que la possibilitat de fer pont i fer un viatget exprés. Caldria parar i reflexionar (com en altres temes avui dia tant candents), ja que em dona la sensació que s’ha perdut una mica el significat de la data. Potser donem per fet que els drets que tenim avui han estat sempre i que seran inamovibles. Però no, no han estat sempre, i si no vigilem els podem perdre.
Hem arribat a 2024 amb el major nombre de treballadors al nostre país, amb uns permisos de paternitat i maternitat impensables fa un temps, s’ha aconseguit pujar el salari mínim de forma considerable, s’han augmentat les pensions, i més coses, però no vaig a bombardejar amb dades i estadístiques. És evident que encara ens queda un camí llarg i difícil per a recórrer, però n’hem fet un bon tros.
I com hem arribat fins aquí? Moltíssimes persones han utilitzat hores i hores de les seues vides per tal que ara puguem gaudir de tot allò que tenim, amb lluita, vagues, mobilitzacions, i per damunt de tot, amb diàleg. A nivell personal recordo amb tota nitidesa aquelles absències del meu pare, i quan preguntava on està el papà la resposta era “Té reunió del comitè d’empresa”. Allí es negociaven salaris i condicions laborals dignes, allí seien i dialogaven, puc imaginar que no sempre de forma fàcil. Aquest retall personal només és un xicotet exemple de com hem arribat fins a aquest punt, i no, no podem quedar-nos aquí, no podem perdre de vista l’objectiu, que no és cap més que una societat lliure i justa. I per a aconseguir-la hem de tindre una Educació i una Sanitat públiques i de qualitat, prestacions socials adequades, rebaixar a mínims les llistes de parats, igualtat plena entre gèneres, conciliar més i millor, i un llarg etcètera que fàcilment donaria per a un altre article.
Hem de seguir avançant en drets i llibertats. I tot això només es pot assolir amb governs progressistes. Sempre que s’han proposat millores laborals la dreta ha posat impediments, quan s’han negociat pujades salarials s’han negat, han votat en contra de l’increment de pensions, per posar alguns exemples. No podem mai esperar que la dreta en totes les seues vessants defense els drets dels treballadors, no podem esperar que celebren l’1 de Maig amb sinceritat, considerant la essència del que és en realitat aquesta data.
Georgina López – Executiva local PSPV-PSOE Vinaròs