- S’han documentat 44 elements patrimonials a l’Illa Grossa i s’han localitzat restes ceràmiques dels segles VII i VI abans de Crist
La Generalitat, a través de la Direcció General de Medi Natural i Animal i de la Reserva Natural de les Illes Columbretes, col·labora amb la Diputació de Castelló en la investigació i documentació del patrimoni arqueològic de l’arxipèlag.
La primera campanya de treballs a l’Illa Grossa, impulsada pel Servici d’Arqueologia de la Diputació de Castelló en col·laboració amb investigadors de les universitats de Barcelona i Jaume I i amb la participació de l’empresa Estrats, Treballs d’Arqueologia, S. L., ha permés identificar i catalogar 44 elements d’interés patrimonial, entre els quals hi ha fragments ceràmics del ferro antic i noves estructures vinculades a la presència humana a les illes al llarg de la història.
Entre les troballes més destacades de la campanya figuren fragments ceràmics atribuïts al ferro antic, corresponents als segles VII i VI abans de Crist. Els materials s’han localitzat a l’extrem nord-oest del Promontori Sud, al costat d’una senda amb escales tallades en la roca, i actualment es troben en estudi als laboratoris del Servici d’Arqueologia.
Estos vestigis aporten noves dades sobre la presència humana a l’arxipèlag durant la protohistòria. A més, els treballs han permés georeferenciar i revisar l’abric en el qual es va excavar un enterrament medieval en 1990.
Els estudis antropològics, de carboni 14 i d’ADN realitzats sobre estes restes han determinat que corresponien a un home d’entre 40 i 50 anys, amb possibles vincles amb activitats marineres i afinitats genètiques amb el Mediterrani central i oriental. L’enterrament es va produir entre els anys 1041 i 1211 de la nostra era. Els resultats d’esta investigació s’han arreplegat en un article científic publicat en el número 42 de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló.
Així mateix, la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural i Animal i de l’equip de la Reserva Natural de les Illes Columbretes ha sigut fonamental per a facilitar la logística i l’accessibilitat durant els treballs, garantint la compatibilitat de la investigació científica amb la protecció ambiental de l’arxipèlag. Totes les actuacions han comptat amb l’autorització de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura.
Tecnologia digital
La investigació ha combinat les prospeccions terrestres amb ferramentes digitals per a superar les dificultats d’accés i la coberta vegetal de l’illa. Per a això, s’han utilitzat dades obtingudes mitjançant vols de dron amb sensor LiDAR, facilitades per la Conselleria i l’empresa Tragsa, i s’han elaborat 30 models fotogramètrics tridimensionals d’alta resolució.
En total, s’han generat més de 9.000 arxius gràfics i fotogràfics, que conformen un arxiu digital d’aproximadament 453 gigabytes.
Esta metodologia ha permés documentar canals excavats en la roca, basses de decantació i aljubs per a l’aprofitament de l’aigua de pluja, així com construccions de pedra en sec, tancats i estructures ramaderes i agrícoles vinculades a antics pobladors i faroners.
També s’han identificat elements relacionats amb el patrimoni industrial i l’activitat del far, com ara restes d’un antic abocador d’enderrocs, taulells hidràulics reutilitzats en les cobertes dels aljubs, escales històriques d’accés i norais d’amarratge dels pescadors. Així mateix, s’han documentat dos elements de gravats rupestres pròxims al far, compostos per cassoletes i solcs de connexió.
