Com a home en concret que sóc, però sobretot com a persona, voldria parlar un poc sobre el tema “polèmic” de la prostitució.
Dic “polèmic” a pesar de ser indiscutible que es tracta de llogar carn humana.
Ni més ni menys.
Les societats avançades, o almenys les mínimament desenvolupades, es caracteritzen per respectar els Drets Humans. Cal subratllar que estos són in-a-li-e-na-bles, és a dir, que EN JUSTÍCIA no te’ls pots llevar ningú.
Més encara: els Drets Humans són inalienables universalment, per l’OBVIETAT que totes les persones són, literalment, iguals en dignitat i drets, sense distinció de raça, sexe… ni origen geogràfic; en altres paraules: els/les humans/es són humans/es en tot l’univers.
En el cas de llogar carn humana la indignitat és tan evident (més enllà d’allò que tinga jo en l’entrecuix i de les meues preferències) que no cal detallar res, perquè la Cosificació és extrema:
No és la meua opinió que qui paga per prostitució menysprea la persona llogada fins l’extrem, només vol consumir un tros de carn, un producte, una cosa.
I pel que fa al consentiment de l’home o dona prostituït/da, és racionalment tan poc o molt rellevant com qualsevol altra Cosificació; per exemple la de l’home o dona que “voluntàriament” ven un òrgan… Per damunt de la presumpta “llibertat” de vendre’s un ronyó o llogar uns minuts l’entrecuix, hi ha la dignitat HUMANA.
Ara opine: A algú que paga llogant carn humana li agradaria fer-ho ell, o sa filla…?
Rebatent els qui l’anomenen “l’ofici més antic del món”: Sóc l’únic que recorda l’irrebatible “No vulgues per als demés allò (l’ofici de llogar el teu forat) que no vols per a tu”?
Sense entrar en altres consideracions sobre el tema (cas de menors, prostitució filmada…) acabe ací concloent que tot és humanament indigne.
