Buscar
Cerrar este cuadro de búsqueda.

Conferència a Benicarló el próxim dissabte: La represió franquista contra les dones de Benicarló (1938-1945)

Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram
  • EL CAS DE “LA FERRERA”: HISTÒRIA D’UNA FAMÍLIA DESTROSSADA
  • Vicenta-Rosa Ferreres Soriano, “La Ferrera” (1892 – 1938♰) La primera afusellada de la província, la única de Benicarló i la única de la comarca.

El pròxim dissabte 18 de maig en la Sala de Premsa del Centre Cultural Convent de Sant Francesc (MUCBE) a les 17:30 hores tindrà lloc una conferència que parlarà sobre la repressió sexuada contra les dones de Benicarló durant la postguerra franquista. Especialment del cas de la família dels “Ferreros” i de l’afusellament arbitrari en el mateix cementiri de Benicarló de la mare Vicenta-Rosa Ferreres Soriano el 4 de juny de 1938 amb 46 anys. 80 anys després el seu cos encara no s’ha localitzat.

La conferència és organitzada pel Centre d’Estudis del Maestrat i s’emmarca dintre de les seues activitats semestrals en pro de la difusió de la cultura del Maestrat històric i en aquest cas de la població de Benicarló. A més, compta amb la magnífica col·laboració de l’Associació Feminista benicarlanda L’Ibera que, promocionant i defensant el paper de la dona en tots els seus aspectes, aposta per patrocinar aquesta conferència sobre un cas silenciat i tergiversat per la societat al poble de Benicarló.

La ponència serà presentada per l’historiador i membre directiu del Centre d’Estudis del Maestrat, Narcís Tena Sales, actualment doctorand de la Universitat de València i Universitat Jaume I amb un projecte d’investigació centrat en l’estudi de la repressió franquista per justícia militar contra les dones de la província de Castelló. Investigador que ha estudiat el cas de la Ferrera en profunditat remenant diversitat d’arxius (el Municipal de Benicarló, l’Arxiu Històric Provincial, l’Arxiu Històric Nacional, el General Històric de Defensa de Madrid…) per poder reconstruir amb tota la documentació existent la vida tràgica de Vicenta-Rosa Ferreres Soriano. Així mateix, també ha contemplat la utilització de fonts orals per a poder historiar al detall aquella repressió invisible que es va viure. La seva recopilació ha servit per a mostrar la duresa de l’època i de com ser, llavors, un ésser abjecte, un republicà o estar relacionat, va suposar la impossibilitat de viure tranquil·lament. Uns records tràgics de gent comuna, del poble.

Vicenta-Rosa, mare de 10 fills en setze anys (1912-1928), treballadora, ferma i enfrontant-se a l’època tràgica, que li va tocar viure, es va convertir en l’ostatge d’uns repressors que van celebrar la seva victòria amb sang. Ella va carregar amb tot pel que s’acusava a la família i va ser assassinada amb 42 anys per “ser mare i esposa de” sense tenir ella una implicació directa amb política o actes revolucionaris.

Parlarem d’aquella repressió contra les dones duta a terme per un règim misogin i patriarcal que concebia a la dona submisa, catòlica, silenciosa i casolana i que a Benicarló afectà 25 dones, 25 famílies, 25 vides truncades per creure en uns ideals legítims i lliures…. Un model de dona que s’imposa amb violència i repressió contra totes aquelles que foren lliures, republicanes o que simplement, tingueren veu i vot. Una violència caracteritzada per l’atac directe a la seua feminitat i sexe, i que a diferència d’aquella que es produí contra els homes aquesta es convertí en específica per les formes i característiques que prengué castigant comportaments, familiaritat o aspectes morals més que polítics. Les dones s’utilitzaren com a botí de guerra i com a front de violència pels franquistes.

La família Melià-Ferreres a partir d’abril de 1938 va començar una nova etapa caracteritzada per la solitud d’uns fills sense mare, un marit sense dona i una família sense llar. Estigmatitzats pel seu paper destacat durant la revolució de 1936 van fugir de Benicarló per les misèries socials i humanes de la guerra sent, fins i tot, traïts per aquells en els quals confiaven. Sent de les classes més pobres del Benicarló del primer terç del segle XX i sofrint en les seues carns la misèria, involucrats destacadament, en el futbol local, es van veure sotmesos a la duresa i calamitats del moment i molt d’això possiblement va afectar en les seves actuacions a partir de 1936.

Pare, i fills majors van fugir deixant enrere, segurament amb llàgrimes en els ulls, fills, mare i germans que va acabar amb un assassinat, fills orfes i un vidu. Per creure que no succeiria res, probablement creient el lema los que no tengan las manos manchadas de sangre nada han de temer o per voluntat pròpia, ella es va quedar a la seva casa de Benicarló cuidat els seus els fills petits, fou detinguda l’abril de 1938 i el juny ja estava afusellada al cementiri.

A Benicarló tant la repressió revolucionaria com repressió franquista foren especialment dures. No obstant això, cal destacar que més de dos anys de fidelitat al govern republicà des que en el Llevant valencià fracassés el cop d’estat de juliol de 1936, el fet de ser una zona on va predominar la ideologia anarquista, lloc de reivindicacions constants i el procés revolucionari desenvolupat va quedar en el record d’aquells que van sortir victoriosos, fent que la venjança franquista fou especialment cruenta.

Amb aquest estudi he pretès analitzar a escala micro, i amb tota la documentació disponible un cas i una família afectada per la misèria de la repressió i com es van orquestrar els ressorts per a aniquilar tota la família de manera arbitrària. Igualment, evidenciar com aquesta fractura social, que es va produir en 1936 va servir com a escletxa perquè gent corrent ho utilitzés com a salvació i identificació amb el règim a costa de portar a algú a la mort. Així mateix, he pretès evidenciar com el franquisme i els seus col·laboradors van perseguir despietadament sense importar si veritablement eren culpables o no, al seu enemic republicà i especificadament a les dones, la història de les quals és indispensable contar i historiar per a entendre plenament el fenomen de la repressió franquista. I més d’aquells petits noms de persones humils i comunes, aquells que esmentava Bertold Brecht en el seu poema, que per desgràcia van quedar unes poques referències gravades amb sang i foc en documents que els van conduir a la mort.

I finalment, amb l’estudi de la família i assassinat de “La Ferrera” m’he proposat alçar la veu contra la seva llegenda negra a Benicarló i la seva demonització contextualitzant tota la seua vida, les seues actuacions, misèries, situacions…. Així tornar la seua veu al poble que la va veure nàixer i morir, reivindicar i homenatjar la seua figura com a símbol de resistència femenina que el franquisme va aniquilar sols per ser família de… Retornar la seua memòria i el seu valor en un dia tan assenyalat en la vida de la família Melià-Ferreres com fou el 18 de maig però 112 anys abans.

* QUÈ ? Conferència La repressió franquista contra les dones de Benicarló, 1938-1945. El cas de “La Ferrera”: història d’una família destrossada
* QUAN ? Dissabte 18 de maig de 2024 a les 17:30 hores.
* ON ? Sala de Premsa del Centre Cultural Convent de Sant Francesc (MUCBE)

ESTEU TOTS CONVIDATS! ​​

Als assistents se’ls oferirà un obsequi.

Explora más

Vinaros
3:40 am, June 19, 2024
temperature icon 20°C
L: 20° H: 23°
Feels like 20.48 °C cielo claro
Humidity 87 %
Pressure1011 mb
Wind 7 Km/h