GEGANTS DE GEL
1.- Un comandat d’avió felicita a la tripulació la nit del 24 de desembre sense saber perquè. Sembla que es tracta d’incitar l’esperit nadalenc . N’hi ha un passatger -el de la fila 53- que està al marge
2.- Cita de l’escriptor Leon Bloy ( contra la burgesia ) que rebutja viure amb suavitat una realitat on s’imposa la barbàrie més ignominiosa. : Un home com Deu mana ha de ser per damunt de tot, un home com tot el món. Com més se l’ sembla un a tot el mon , més és com Deu mana — Consagració de la multitud ( Pag 16 )
3.- Passatger de la fila 53 . Destí a Ushuaia ( fi del món , principi de tot ) Guillaume Housseras ha triat aquest destí en mig de la crisi de la seua empresa — decideix anar-se molt lluny . El seu pare no està d’acord. Pascal es farà càrrec de l’empresa. Guillaume es reunirà més tard amb la seua parella, Anne- Marie que tampoc cau bé al pare.
4.– (Cita de Robert Musil sobre la psicologia femenina y el amor) DE Jünger Guillaume no fa si no pensar en Anne. Ells tenien una bona relació en la distància. Anne està dolguda pels problemes d’ell amb la seua família. Els passejos per Ushuaia li porten a pensar que la gent que està per eixe lloc és gent atrets pel fet fronterer – no n’hi ha res més enllà???- A Guillaume l’invadix el desfici. Una jove – Cristina – s’apropa a Guillaume i li parla d’una possible excursió a Puerto Willian….una forma de fugir de l’angoixa que li produeixen les fronteres.
5.- ( Cita de Jünger : les radiacions que provoquen persones, objectes o el moment històric…) En el cas del nostre protagonista: radiacions de les terres de la frontera (Illa de Navarino i canal Beagle ) que han variat la seua sensibilitat .Els boscos de lengas i guinders, els arbres bandera que esperan la tornada del vent….Guillaume és en certa forma un arbre d’eixos acostumat als deliris i vendavals.. Cristina l’havia lliura una targeta amb una adreça , el bar Katowice. Les cases de la ciutat. Brillant descripció de les cases d’Ushuaia (29) on també existeix eixa sort de radiació….”,sensació d’estar sotmès a la radiació dels objectes” , eixa que recorda Jünger quan parla de la seua visita al Mercat de les Puces o la mateixa que es sent quan entres al Bar Katowice.
6.- En el interior del bar dominen els colors blanc i roig. Un cartell de la pel·lícula Tres colors li recorda a la seua dona , Anna, una entusiasta d’eixe film. Avui no ha parlat amb ella. Observa l’espai i als clients . Identifica en Dominika a l’ama del bar, li confirma que Cristina no tardarà en arribar . Les llengües es barregen.
7.- Cristina arriba al bar. Fa el relat de les seues propostes d’excursions però no desperten l’interés de Guillaume qui es mostra molt interessat per Dominika i per les persones que comparteixen taula amb ella ( un mexicà , un altre xilé i el mateix escriptor ) . Guillaume pensa que pot ser eixa gent estava en un estat paregut al seu . Anne-Marie torna al seu pensament. Pot ser liagradaria aquell ambient , pot ser aportaria la calma que Guillaume encara no ha recuperat.
8.- Guillaume pensava que en la seua família durant la seva absència es culparia a tot el món del seu estil de vida. També pensava en aquell final d’any qüestions com “per què no es parla del primer mort de l’any?” i en això recorda al seu avi ( mort l’1 de gener de 2001) quan van passejar vora del rellotge que marcava el temps restant per a canviar de mil·lenni i que va coincidir pràcticament amb el temps que li restava de vida….Guillaume tenia atacs d’hipocondria ,qualsevol senyal era un desencadenant de por. De nou l’autor recorda a Musil i la seua novel·la “Unions”…L’amor com eina per superar fronteres entre els amants….En el seu cas la distància amb Anne- Marie “centuplicava les arestes exposades al vent de la frontera”
Liverpool
1.- Ethan Borum ( 15 anys ) viu pendent de trobar-se amb Nely ( diu tindre 36 anys ). Fins ara no ha sigut possible la trobada física . Fis ara tot ha sigut connexió virtual que a Ethan l’ha “desconnectat” de la seva realitat ( el tutor vol parlar amb els pares però aquests no troben moment ) . Relació freda a nivell familiar , Ethan passava el temps fent recompte dels pèsols , els pares discutien qui havia de ser el que anés a parlar amb el tutor.
2.- Ethan coneix una altra xica , més adient en l’edat que Nely, però és aquesta qui acaba dominant els seus pensaments. Recorda quan Nely li va parlar de Nietzsche a qui Ethan no coneix. Tracta d’averiguar informació, pregunta als seus pares . El pare li regala ”Així parla Zararatustra”. Ethan obril el llibre a l’atzar. No compren res. Nely continua el procés d’educació del seu deixeble….imatges sensuals d’ella i Ethan que vol veure més ( cada vegada un botó menys ). Li ofereix imatges seues però Nely les rebutja i decideix anar-se al gimnàs.
3.-Nely està un dies desapareguda. Ethan fa per veure a l’última xica que ha conegut, la xica de Maghull . Es desplaça al centre on estudia ella. Es troben i tenen relacions sexuals. Quan el pare acudeix al lloc on estava Ethan troba que està diferent, ha suspès quatre assignatures i això fa que visiten al tutor qui confirma que Ehan està desconnectat i té dificultats per establir relacions socials. Eixa nit Ethan rep una nova foto de Nely , els seus pits , ara sí, insinuen tot,
4.- Nely li pregunta a Ethan si ha pensat en el suïcidi. Això fa que Ethan recorde al seu oncle que havia participat en les Malvines i un dia va desaparèixer . Ethan no sap que dir ( “La frontera entre que ens separa de la mort es tan lleugera que només fa falta un pensament per anar-hi” 60) Ethan pensa en un possible suïcidi dels seus pares o d’ell mateix. No vol continuar….Nely pensa que el suïcidi és el major acte de llibertat, ella admira a qui pot dir Sí o No. De nou el joc sensual , enviament d’imatges excitants. Ethan demana proves de que és real i ella compleix els seus desitjos .
5.- Banaszak Lipinski ha arribat a Liverpool des de Katowice. L’objectiu és guanyar diner i comprar un vehicle per a començar un negoci. És veí dels Borum i un dia va vore com, Ethan semblava donar ganivetades a algú . Acudeix a casa dels veïns i es troba amb el pare d’Ethan . Acudeixen al lloc on estava el jove però no troben res. La confusió i el dubte. El pare pensa en el germà que va perdre a Ushuaia . Lipinski pensa en els seus fills i plora . Plora per la distància que els separa.
6.- De nou Nely no acudeix a la cita. L’únic missatge a l’ordinador és el de la xica de Maghull. Nelly ocupa tot el seu pensament , ell espera que ella l’ indique qui ha de ser la propera víctima, no un qualsevol , el que ella diga. Ara vol un vídeo amb Nely nua , Nely masturbant-se ….Quan arriba, Ethan no pensa més que en executar el pla de Nely.
7.– Ethan rep les instruccions . Ell està convençut de que pot fer-ho bé . Després arribarà la recompensa , una vesprada sencera amb Nelly. Es dirigeix al lloc , es sent invisible igual que a l’institut, igual que és invisible per als seus pares. La xica de Maghull volia repetir però ell està només per Nely , pot ser més endavant…Ethan ja ha complit amb l’encàrrec . Torna a casa i li envia un missatge a Nely: “desitja que arribe el dia” . Ningú respon.
8.- Ethan és arrestat per la policia qui l’informa que Nely P. és en realitat Marck Pollar , 18 anys , estudiant de dret a qui va intentar assassinar però no va aconseguir-ho . Mark està recuperant-se, Nely P. ha mort en les mans de Mark. A Ethan li deprimeix el no haver sigut un assassí de l’amor. Els pares d’Ethan es separen. Lipinski és testimoni del seu fàstic. Ethan queda en un centre de reclusió de menors , Mark es recupera lentament i continua l’obsessió d’induir un altre a matar-lo. El senyor Borun, sense ànims de superar fronteres, decideix viatjar fins Ushuaia per a trobar la petjada del seu germà. De sobte veu el rètol del bar Katowice i recorda al seu veí i pensa que allò és una senyal positiva. “Obre la porta que dona a la nostra taula”
La taula de les històries
1.- Estem en Ushuaia. Dominike va presentar a Guillaume als de la taula just quan Nemesio Coro , el mexicà, va relatar la seva història. El xilè traduïa a l’anglés per al britànic i per a GUillaume. Nemesio va posar l’accent en que ell estava allí perquè estava fugint. Fugint de la seva família : La mare va faltar quan ell tenia 12 anys , el pare ( borratxo) feia anys que no estava per ells i quan va tornar , Nemesio tenia clar que la seva oportunitat estava fora del seu germà i de son pare. Va demanar ajuda a la tia i contava amb la seua part de l’herència de la mare. ( Recordatori de Robert Michum en La nit del caçador )
2.- Nemesio porta al narrador d’aquest llibre – al propi autor – a recordar les seves lectures en veu alta en les nits d’estiu (una d’elles “la pantera” de Pitol, dedicat a la mexicana Elena Poniatowska:
“Nada logré poner claro. Apenas la certeza de que los signos ocultos estan corroidos por la misma estultícia, el mismo caos, la misma incoherència que padecen los hechos cotidianos. Confío, sin embargo, que algun día volverá la pantera”
El gust per les paraules estranyes , recordant el retrat del seu rebesavi, motiu fonamental – confessa – de la seua estada al bar Katowice . Aquell personatge havia sigut metge i escriptor, republicà i conservador . Els seus documents dispersos. A mesura que investigava antecedents familiars sentia més el pes familiar
3.- Nemesio va relatar com els diumenges el seu germà Alejandro acudia a dinar amb la tia Celina i ell. Lo millor estava per arribar : les vesprades al cinema Gaby, eixe era el millor moment de la setmana. A l’estiu s’unien les cosines Amelia i Estela. Mes tard Alejandro va arribar amb una dona i va dir que es casava . Era diumenge i van anar al cine. Era el mateix dia que Amelia , agafada de la ma d’Estela , visitava una clínica d’interrupció de l’embaràs : la descomposició familiar era un fet. En eixe moment del relat Nemesio va dir que aquell desordre era la causa d’estar en Ushuaia. L’autor del relat pensava que no res seria igual que abans. La tristor de Nemesio l’havia contagiat.
4.- Alejandro, germà de Nemesio, va entrar en el mon del narcotràfic. El bebè que esperava Dorita va morir durant el part. Alejandro i Dorita discutien. Nemesio i Dorita van començar a tindre apassionades relacions sexuals durant les absències d’Alejandro que no arribava – borratxo – fins la matinada.
5.- Introducció de referències literàries a Nacho Vegas i la seva cançó Dry Martini , S.A. i a la literatura de Bolaño . Sensacions tortuoses, , en la distància del desamor.
6.- Alejandro va desaparèixer . Els seus negocis relacionats amb les drogues eren perillosos . La relació entre Dorita i Nemesio continuava sense saber ni el perquè – més enllà de la satisfacció sexual – ni fins quan. Nemesio va interrompre els seus estudis per a buscar a Alejandro . Només va apareixir un dit , el seu dit polze i un requeriment impossible de 600.000$ . Nemesio es va sentir més orfe , havia perdut primer a la mare i ara a son germà i al pare .
7.- A la taula del Katowice, Nemesio continua el seu relat. Dorita i ell a l’arribar a casa van comprovar que els enemics d’Alejandro ja havien estat allí. Tot estava regirat. No faltava res però havia una nota on deia que els diners que buscaven els tenia jo. Dorita va agafar un bus amb destí a Ojinaga. Quan vaig arribar al meu pis dos homes m’esperaven. Havien entrat en la meua habitació i havien agafat el carnet del PC. “Tenia la sensació de futur completament bloquejada en les venes “ (109) . Des d’eixe dia tot és fugida.
8.- La desaparició d’Alejandro ens va encollir. A més va coincidir amb els successos de la Plaza de la tres cultures ( centenars de morts que denunciaven el terrorisme estatal ) Era una mostra més de la barbàrie del narcotràfic i de l’autoritarisme de l’estat repressor
El nadal a Ushuaia
1.- El narrador , també protagonista de la taula del Katowice , reflexiona sobre les raons que atrauen a la gent a passar dies de soletat en la llunyania austral, soletat que en aquest cas es torna en companya. També pensa en el germà de Peter Borum, mort en mig del bosc de langas. El narrador troba que tindrà que afegir a la seva història alguna nota fantàstica per tal de ser bé considerat en la taula de les històries. El narrador i Guillaume coincideixen i contracten una navegació per Les tres Marías. Va ser així com el narrador va conèixer la història de Guillaume i de la seva espera d’Anne Marie. El narrador pensa en què té aquell lloc que invita a compartir el relat de les vides particulars. Pot ser l’anonimat de les terres de frontera. A la taula del bar Katowice les històries ja corrien. L’excursió va acabar i els dos viatgers de la nostra història a l’espera de nous esdeveniments amb que relligar els nostres dies a Ushuaia.
2.-Al cine d’Ushuaia feien Liverpool , pel·lícula argentina. Al narrador sí que l’abelleix , a Guillaume, no.Al buscar el cine es van trobar amb una pressó on havia estat l’ucraines Simón Radowitzky, nascut al 1891 i que molt prompte va entra en contacte amb els anarquistes. A partir d’allí tot va ser lluites atemptats , tortures, presó, exili, intervenció en la Guerra civil espanyola, evasions de la presó d’Ushuaia…. 21 anys de la seva vida tancat em un extrem del món a punt de caure…”Quina energia ha d’acumular-se en una idea per moure així una vida ?”
3.- La pel·lícula narra l’esdevenir de Farrel, un tipus esquiu que porta per tota companya una botella d’alcohol d’alta graduació. Un mariner demana permís en el vaixell en el que treballa per a tornar al seu antic llar, on sembla haver deixat un assumpte pendent amb la seua família. Feia 20 anys que no veia a sa mare. Només el narrador va vore la cinta . Va sortir impactat . El mutisme de Farrel és com l’emmudiment dels paisatges assolats de la Terra de Foc, paisatges per on el narrador caminava sense destí ningú. Després d’això va decidir tornar a la ciutat. “Les imaqtges ho son tot, les paraules poques” (Crítica de la pel·lícula)
4.- Durant el passeig del narrador per carrers d’Ushuaia records de la història dels Reis, del trauma de quan va averiguar la mentida dels Reis, de com no volia creure i inclòs de baralles. També recordava la cavalcada , moments de màgia. L’any del descobriment va ser 1980 i el seu Nadal : amb la guerra entre Iran i Irak quedava clar que el Reis no podíem empendre el seu viatge…però sí que van fer-ho, va ser ma mare la que m’ho va dir: ella i mom pare havien comprat els regals.
5.- La mentida abunda entre els adults. Ara el narrador desconfia de tothom. Li queda poc per a explicar la seva història al Katowice. El viatge s’havia convertit en una constatació del nihilisme. Estar en aquell lloc suposa estar al final, no tindre més camins , sentir a l’abisme. El desassossec em duia les paraules de Pessoa , quan afirmava que viatjar era completament inútil i que no havia millor viatge que el que feia un des del menjador de la seua modesta casa. Amb el viatge interior n’hi havia prou i de sobres per a viure més d’una vida ( 139) . La defensa de Vila Matas de la no acció (139) . Anar a la taula i fer el relat podia donar argument a futurs escrits i això mereix la pena.
6.- L’escriptor , també personatge del relat , pensa com fer el seu relat al Katowice. Després de considerar diverses opcions pensa en fer-se passar pel xilè Daniel Rojas. Un xilè exiliat que havia conegut a París. Ell havia viatjat a Xile amb la seua filla Anne – no convivia amb ella des del trencament del matrimoni – i la intenció de retrobar una imatge de família. L’escriptor pensa en les modificacions que faria per adaptar la història.
El vertader xilè
1.- Quan l’escriptor entra al Katowice el xilè Martín Medina ja ha començat la seva història. Un relat que parlava de quan estava empresonat pel règim de Pinochet . Fugida a Perú – atemptat de Sendero Lumnoso – i volta a Xile amb la seva filla Daniela i la seva dona peruana. El pare de Martín era defensor de Pinochet i havia trencat relacions amb Martín. L’intent de restablir relacions va ser inútil. Segons Martí el pare amb el seu autoritarisme va ser el culpable de la mort de la mare. Vindre ací, va dir Martín, era una manera d’arribar a un límit. Tots els qui eren a la taula estaven una mica desorientats . L’escriptor pensa que ha de modificar la aseva història.
2.- Després de Martín , l’escriptor havia decidit abandonar la seva estratègia de fer-se passar per un altre. No tot val…Va decidir tirar de la imaginació i de la memòria.
3.- L’escriptor comença la seva història : Va vindre a Buenos Aires interessat per un curs de didàctica de la filosofia . Durant aquest temps ha conegut una xica d’una forma estranya : la visió d’una conversa telefònica en la que un jove crida a la seua interlocutora en el que podria ser un atac de gelosia, un trencament d’una foto per part del jove, foto que va resultar la d’una xica i amb un telèfon i un nom. “De vegades les coses son així, un troba en la nit un estímul al qual seguir , és clar que no té ni idea si hi haurà camí franc o si el trajecte anirà a la travessa però és allí on hi ha la llum” (155)
4.- L’escriptor conec a Blanca , una jove absolutament desconcertant . Amb ella suggestives converses , visites a llocs tan increïbles com el teatre Gran Splendid convertit en llibreria. Blanca portava la iniciativa, el control de la situació. Estudiava psicologia” Era una d’eixes xiques que et tornen boig perquè no saps per on circularà la següent frase que pronúncie….” Blanca apareixia i desapareixia com aquella cita amb el seus pares quan ella va decidir anar-se al final del sopar. Així era Blanca.
5.- Els pares de Blanca insisteixen a l’escriptor per a que es quede ja que la seua filla no tornaria a dormir. El pare , Walter Reyes obre una ampolla d’un excel·lent vi i aprofita per a fer memòria del conflicte de les Malvines i del fracàs de l’exercit argentí.
6.- Aquella nit l’escriptor es quede a dormir a casa de Blanca . Pregunta al pare per Blanca i resposta on Victor sembla la referència. Visita a la biblioteca familiar on Witold Gombrowicz és l’autor predilecte. Blanca apareix més tard , li pregunta per Victor i ella somriu . Volta a dormir. Al matí viatge conjunt , ella a la facultat, l’escriptor compra un llibret de Gombrowicz.
7.- L’escriptor continua narrant a la taula del bar de Katowice la seua història amb Blanca i les trobades amb Victor qui explica com va arribar Gombrowicz de Polònia a l’Argentina i com va marxar ( al crit de “¡Maten a Borges!”) . També hi ha el relat de la invitació a sumar-se a l’acció anarquista de canviar el nom d’un carrer – dedicat al policia assassinat per l’anarquista Radowitzky – pel nom del famós pres. Blanca apareixia i desapareixia constantment .
8.- ( Referència a tots els membres de la taula ) L’escriptor està a punt de concloure el seu relat : Blanca està a un sanatori psiquiàtric després de l’incident amb els xiquets que disparaven als pardals .El viatge dels tres ( Blanca, Victor i l’escriptor ) va quedar interromput i a més l’escriptor no sabia què fer. A l’arribar a casa la visió d’un benteveo – el pardal predilecte de Blanca – i la lectura d’un poema de Cohen que reivindicava el propòsit de “ser lliure a la seva manera” van ser claus per entendre a Blanca . El narrador compra un billet d’avió cap al destí més al sud possible. L’ha fet servir.
Les inquietuds dels passejants de l’illa de Xàtiva
1.- L’escriptor dona per conclosa la relació amb Blanca ( la visió d’un pardal i el record de la cançó de Nacho Vegas – Ocho y medio – ajudaven ) . Trobada amb Guillaume que en breu havia de retrobar-se amb Anna. Guillaume i l’escriptor descansaren en el banc des d’on Guillaume havia vist les muntanyes com una frontera insalvable i on havia conegut a Cristina, fet que l’havia portat al Katowice . Tenia ganes de saber què pensaria ella , quina raó l’havia impulsat a creuar l’oceà i a més pensava en quina història contaria al Katowice. Avui les muntanyes semblaven més accessibles de superar , més petites. La seua frontera s’havia desplaçat.
2.- Nits on només Peter Borum i l’escriptor van coincidir al bar . Peter va preguntar pel pare de Blanca del que ell havia dir que havia lluitat en Les Malvines i va fer-li la proposta d’anar a la policia i preguntar pel seu germà. Volia que anés l’escriptor pel seu domini del castellà. La visita va conclore amb la informació de que el germà s’havia suicidad . Peter volia accedir a l’acta però això calia demanar-ho al jutjat. Dominika va dir que ella havia sentit parlar de la mort de Jhon Borum i que una amiga l’havia dit que Jhon Borum va tindre una relació amb una dona kelper ) habitants del desembarcament britànic en 1833, a tots efectes britànics . Ara tocava visitar-la.
3.- Peter necessitava aclarir què havia passat amb el seu germà. Pensava que això l’ajudaria a entendre al seu fill Ethan, empresonat al centre de menors. “Potser havíem de tornar sempre sobre les nostres ombres, havieb de desfer els nusos que el passat retorcia i cargolava damunt la nostra vida d’esplendors manllevats” ( 190) “I mentre això passava, a milers de kilòmetres de l’escenari , els països en conflicte continuavent bevent cervesa , veient cinema, rient, jugant al futbol….Com ahir , com sempre, continuava aturant-me la impressió de la vida obrint-se pas al costat de la barbàrie, al costat de la mort” (191 )Guillaume relata a l’escriptor el conflicte de les Malvines i la intervenció del seu germà , les nul·les relacions entre ells, un intent de suïcidi, les cartes enviades durant el conflicte i la comunicació de que havia conegut a una dona kelper. Tenia millor relació amb la meua dona. Pensava que tindríem alguna oportunitat però no…i ja no va tornar. Després va vindre quan va embarcar-se a Port Stanley.
4.- El nom de la dona que buscaven era Cynthia. Quan finalment la van trobar , Peter va parlar amb ella i després amb l’escriptor. Ella l’havia fet el relat de la seva relació d’amants quan es van conèixer durant la guerra. Després ella esperava el retorn que no es va produir. Més tard va casar-se amb un argentí i va viure a Ushuaia. Era una relació ingrata . Al 1996 John va tornar i va viure una nova relació d’amants que va acabar amb la seua mort . Un disparo que va entrar per la boca i sortir pel cervell…
5.- Peter Borum sentia la necessitat d’anar on havia mort el seu germà. Cynthia i jo l’acompanyaven en un taxi on vaig poder parlar amb el conductor de temes esportius – futbol – o històrics ) Terra de Foc va ser abans Illa de Xàtiva . El cotxe es va aturar en una serradora. Cynthia va dir que no continuava i va donar instruccions per arribar al lloc on havia descobert el cos de John Borum. El paisatge era d’una solitud extraordinària, una solitud de frontera que a l’escriptor l’evoca el planeta Solaris
6.- Acompanyar a Peter Borum em dona ocasió de parlar del seu fill . Peter relata que en el seu germà va trobar un punt de conversa amb el seu fill. La mare l’havia informat. Peter decideix visitar la tomba dels seus pares i es quan pensa que ha de fer alguna cosa i així decideix venir a Ushuaia. El paratge és aspre . No entén perquè aquell lloc va ser el triat pel seu germà. Peter va perdre la màquina de fotos i va a buscar-la . L’escriptor decideix avançar cap a una casa . El paratge és sinistre. Passa molt de temps i l’escriptor decideix buscar a Peter. Descobreix un cadàver en terra , pensava que podia ser Peter. Però Peter torna a aparèixer i al descobrir la bossa que tapava el cap qui apareix és el mexicà Nemesio.
7.- Peter i l’escriptor després de trobar el puesto on – suposadament – havia mort John , decideixen tornar a la serradora . Els treballadors de la serradora no mostren massa preocupació per allò que ells contaven. El narrador recorda a Solaris , el planeta on els morts ressusciten. Peter estava abatut. Esperaven que arribe una policia inventada per a l’ocasió, per tal que continue aquesta tragèdia de frontera.
8.- L’escriptor i i Peter Borum són retinguts. No és agradable però eixa situació ajuda a fugir del cop de la mort de Nemesio. Al principi estaven junts , després són separats. La policia no entenia la relació de l’escriptor amb Peter i Cynthia. De la nit anteriorl’escriptor no tenia res especial : visita al Katowice i anar a dormir a soles. L’escriptor recupera la seua motxilla, en certa forma està arrepentit del viatge a la recerca de la fi del món. Abans de sortir de presó el pensament de l’escriptor se’n va a la seua àvia. Eixe dia complia 95 anys i des de l’última operació està amb demència. Guillaume i Anne havien volgut visitar a l’escriptor però no ho vam permetre . Finalment van alliberar a l’escriptor i a Peter. El xilè Martín Medina jo no estava en Ushuaia, ell era qui va referir-se a Daniel Rojas , just la que l’escriptor volia explicar. Pot ser la història de Martín era falsa . Nemesio ens va confiar massa al relatar-nos la seua història de mexicà fugitiu. Nemesio i el xilè haurien arribat a la serradora per un altre camí. A la taula del Katowice tothom es feia moltes preguntes. L’ànim era agitat i abatut per la desaparició de Nemesio.
Dominika va iniciar el seu relat.
Polònia
1.- Dominika va nàixer un 1 de setembre de 1939. Aquell dia els exècits alemanys acabaven de creaur la frontera que els separava de Polònia. El pare de Dominika,, Janek – 29 anys – s’incorpora a l’exèrcit . Deica amb tristor a Ewa i a Dominika. Tot estava decidit , Alemanya i Rússia es van repartir l’estat de Polònia , fet aquest que ja havia succeït veries vegades al llarg de la història. Janek acaba sent un presoner per les terres russes governades amb la crueltat i menyspreu per la vida humana .
2.-El relat de Dominika va continuar. Janek per ser oficial va ser empresonat i concentrats. Els diuen que seran alliberats i podran tornar a combatre contra els alemanys. Encara té ocasió de despedir-se de la seva filla i dona. L’exercit polonès finalment pot tornar a organitzar-se .
3.- Dolor de gent empresonada en camps de concentració, entre 20000 oficials polonesos només 400 van aconseguir sobreviure. Janek va ser un d’ells. Encara i així, esgarrifa el relat de la vida als camps de concentració. I és per això que la gent del bar Katowice “ Tots ens preguntem, se’ns nota en la mirada , quina cosa precisa hem vingut a buscar ací lluny dels nostres ,com si mai ens poguera tocar a nosaltres ser presoners d’un NKVD o d’altres individus semblants. Com si mai poguérem ser Nemesio Caro” (240) En abril de 1940 va produir-se l’anunci de l’alliberament, el dia 25 van muntar dos combois : l’habitual i l’especial . Janek anava a l’especial on només van poder viatjar uns quatre cents . Després vindrien anys de pelegrinatge per l’URSS, de voler conèixer què havia passar….sempre el mateix silenci, estèril i frustrant.
4.- L’assassinat per part del stalinisme rus dels quasi 20000 oficials polonesos va ser negada i oculta fins 1989 quan Gorbatxov va fer el pas endavant de desmuntar l’URSS. La ignomínia va arribar fin i tot a canviar la data de les tombes ( 1941 per 1940) per tal d’atribuir els assassinats als alemanys nazis. Encara avui en dia la pel·lícula Katin d’Andrzej Wajda és rebutjada per la crítica francesa amb l’argument de que no denúncia la barbàrie nazi.”I mentrestant, les nostres cunetes plenes de cadàvers a l’espera d’Antígona” (246)
5.- Ewa i Dominika van sobreviure en una situació molt complexa . Elles estaven en territori alemany i van ser acollides per una bona amiga a Katowice. Ewa estava pendent de possibles notícies de Janek ,Janek també buscava referències de la seua dona i la seua filla però la búsqueda va resultar inútil . Ewa va conèixer la notícia dels assassinats dels oficials polonesos i en la llista de morts estava Janek, i va tornar a mirar i Janek continuava en la llista.
