- Sebastià Gombau Drago, Tian Gombau, per la qualitat de la seua producció teatral, creada en valencià i compromesa amb la llengua i la cultura pròpies, que ha projectat internacionalment, i la Cooperativa Agrícola Sant Bertomeu d’Atzeneta del Maestrat, per la labor estratègica d’assegurar la continuïtat de serveis i del teixit comercial a partir de la dinamització cooperativista pensada des del poble i per al poble, rebran els premis d’honor dissabte 30 de maig a la plaça de la Generalitat de Tírig.
El col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura Maestrat Viu ha anunciat a través del president Miquel Roda Prats que els guanyadors dels premis d’honor de la tretzena edició dels Premis Maestrat Viu són l’actor i dramaturg de Vinaròs Tian Gombau i la Cooperativa Sant Bertomeu d’Atzeneta. El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2026 a l’actor i dramaturg Sebastià Gombau Dragó per la seua llarga projecció internacional del teatre d’objectes per mitjà de la seua companyia. El jurat ha valorat la seua contribució a la modernització cultural -concretada en la creació de la Mostra de Teatre Reclam-, la qualitat de la seua producció teatral i el compromís continuat amb la llengua i la cultura pròpies, que ha projectat internacionalment arreu Europa i del món. Per la seua banda, rep el Premi Pere Labèrnia 2026 a la trajectòria col·lectiva la Cooperativa Agrícola Sant Bertomeu d’Atzeneta. El jurat n’ha valorat el model de governança desenvolupat des de l’esforç discret, imaginatiu i continuat amb l’objectiu de fer sostenible l’economia del territori tot mantenint el compromís amb la identitat lingüística i la ruralitat.
En aquesta tretzena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per Miquel Àngel Pradilla, representant del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Violeta Tena Barreda, representant del president de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià; Cecilia Aymí, en representació del premi Carles Salvador 2025; Paloma Bellés Segarra, representant de Somnia, entitat guanyadora del Premi Pere Labèrnia 2025; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.
- Tian Gombau, una vida dedicada al teatre
De ben jove, Tian Gombau es va vincular al grup Nou Teatre-Estudi de Vinaròs, ciutat on vivia i on va començar com a actor amateur. Als vint anys va passar a estudiar interpretació al Centre Municipal de Teatre de Granollers i, més tard, a l’Institut del Teatre de Barcelona. En acabar els seus estudis l’any 1988, va incorporar-se al grup Xarxa Teatre, de Vila-real, que es dedicava sobretot a fer espectacles de carrer. El 1992 va fer-se càrrec de la direcció de l’Aula de Teatre de la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, on va estar-se fins al 1999. Gràcies a això va poder engegar alguns projectes que encara tenen continuïtat avui dia, com ara la Mostra de Teatre Internacional Reclam, que és un dels festivals de teatre, dansa i circ de més renom del País Valencià. D’altra banda, amb els seus alumnes de l’Aula de Teatre, va començar a portar a escena algunes peces d’autors contemporanis, com ara Minim.mal Show de Miquel Gorriz i Sergi Belbel, i d’autors clàssics, com ara En bona companyia d’Anton Txèkhov. Fou també l’any 1992 quan Gombau va crear la seua companyia, anomenada inicialment L’Home Dibuixat, que a partir de Pedra a pedra s’ha especialitzant sobretot en l’àmbit del teatre d’objectes.
Ha posat en escena tant obres seues com d’altres autors. Es tracta d’Els polls dels actors, de José Sanchis Sinisterra (1992); Silenci, per favor!, de Miquel Gorriz (1994); Puja’t al carro, de Carles Pons (1996); El món en 80 màscares, de Tian Gombau i Panchi Vivó (1999); Un teatre de butxaca, de Carles Pons (2000); Mono-Sapiens, de Tian Gombau, espectacle dirigit per Pep Cortés (2001); Mascarot, de Tian Gombau i Panchi Vivó (2003); Tradimon, de Tian Gombau i Quique Alcántara (2004); Infantillatges, de Raymond Cousse, dirigit per Pep Cortés (2005); Una Odissea de butxaca, de Tian Gombau i Panchi Vivó (2007); Pedra a pedra, de Rosa Díaz (2008); Screen Man, de Tian Gombau (2015), Sabates noves, de Jordi Palet i Puig (2018) i Mon pare cremava pedres, de Jordi Palet i Puig (2023).
- Una trajectòria internacional farcida de reconeixements
Ha participat en més de cent festivals de teatre d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia i ha rebut nombrosos reconeixements tant a casa nostra com arreu del món. Amb Pedra a pedra inicia la seua definitiva projecció internacional. El 2008 és finalista als Premis MAX de les Arts Escèniques com a Millor Espectacle Infantil i Premi al Millor Espectacle de Petit Format al festival FETEN. Des d’aleshores, ha anat acumulant premis tant a casa nostra, com arreu d’Europa i de la resta del món. Se’n poden destacar el Premi a la trajectòria internacional atorgat a la cerimònia dels Premis de l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià (AVETID) de 2015, en l’àmbit valencià; els Premis al Millor espectacle atorgats pel Jurat Infantil, pel Jurat Secret i pel Jurat Professional del Festival Maskarada (Rzeszów, Polònia), en l’àmbit europeu, i el Premi al Millor Espectacle al XXI congrés de la Unió Internacional de Titelles (UNIMA, en francès) i Festival Mundial de Titelles (Chengdu, Xina) de 2012, en l’àmbit mundial. Amb Sabates noves, Tian Gombau va obtenir el Premi Max de les Arts Escèniques el 2020, el màxim reconeixement en l’àmbit espanyol, entre altres distincions valencianes i internacionals. Com a mostra del seu arrelament cultural, cal assenyalar que va ser distingit amb l’Alè Vinarossenc de 2018 i que el 2025 Tian Gombau-Companyia de Teatre va ser finalista del Millor Ilercavó pel Món dels Premis Perifèric.
És així que Tian Gombau s’ha convertit en un dels referents més destacats del teatre visual i d’objectes contemporani, especialment adreçat a la primera infància i al públic familiar. Es tracta d’un teatre d’objectes i matèria que des de la poesia visual i el minimalisme connecta amb la primera infància per tractar temes universals que converteixen els seus espectacles en experiències sensorials i emocionals, de manera que ha desenvolupat un llenguatge visual basat en el gest, la matèria i l’emoció esdevingut universal.
- La Cooperativa Sant Bertomeu d’Atzeneta del Maestrat, un model de desenvolupament rural al Maestrat
La Cooperativa d’Atzeneta representa un model singular de desenvolupament rural basat en la intercooperació, l’arrelament territorial i la capacitat d’adaptació als nous reptes del medi rural. Al llarg de la seua trajectòria, ha sabut articular aliances amb administracions públiques, universitats i altres cooperatives i ha generat projectes compartits amb un alt impacte social i econòmic. Aquesta capacitat de cooperar ha sigut clau per consolidar iniciatives innovadores i replicables en altres territoris rurals.
Fundada el 1944, la Cooperativa Agrícola Sant Bertomeu d’Atzeneta, naix amb l’objectiu de donar suport als agricultors locals i millorar la comercialització dels seus productes. A partir de 2002, inicia una nova etapa amb la creació de la secció de desenvolupament rural. Així, el 2007 aposta per les energies renovables amb una planta fotovoltaica, el 2008 impulsa un supermercat cooperatiu i incorpora serveis de telefonia i internet i el 2015 assumeix la gestió de la gasolinera local. El 2018 crea la secció de gestió en comú de terres per fer front a l’abandonament agrícola i facilitar el relleu generacional. Des de 2020 integra criteris de sostenibilitat amb el model de l’Economia del Bé Comú i obté el segell de petjada de carboni. El 2021 impulsa la comunitat energètica local i el 2022 posa en marxa el servei d’atenció domiciliària. Recentment, destaca el projecte DePenyagolosa, que promou productes i identitat territorial, així com la creació de COOPEFONE i iniciatives d’economia circular.
Alhora, ha esdevingut un espai d’oportunitats per a col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat laboral, especialment dones i persones majors de 40 anys, cosa que contribueix a la cohesió social i a la fixació de població. Sostenibilitat, implantació de models com l’Economia del Bé Comú, desenvolupament de comunitats energètiques locals i projectes d’economia circular vinculats al sector agrari són elements centrals en la identitat de la Cooperativa.
Per altra banda, manté una implicació activa i continuada amb el teixit associatiu del territori i col·labora amb associacions culturals, esportives i socials del Maestrat. Participa i dona suport a iniciatives com l’Aplec de Penyagolosa, les fires i mostres locals i també a esdeveniments esportius de referència de la comarca, com ara curses i clubs de muntanya, ciclisme o futbol. Aquesta implicació contribueix a mantindre viu el patrimoni, les tradicions i la vida comunitària i reforça el sentiment de pertinença.
L’activitat de la cooperativa connecta economia, cultura i paisatge i projecta una imatge positiva i contemporània del món rural. Demostra que en un context de transformació i incertesa, el cooperativisme és una eina eficaç per construir futur des del territori.
- Una experiència premiada
La trajectòria de la Cooperativa Agrícola Sant Bertomeu d’Atzeneta ha sigut reconeguda en diferents àmbits pel seu compromís amb el territori, la sostenibilitat i el desenvolupament rural. El 2021 va rebre el Premi Empresa de l’Any atorgat pel periòdic Mediterráneo en la categoria de Medi Ambient, per la seua aposta per la sostenibilitat i el compromís social amb el territori. Posteriorment, ha sigut distingida per la Mesa de Responsabilitat Social de Castelló per la implantació del model de l’Economia del Bé Comú, tot destacant la seua gestió basada en valors com la sostenibilitat, la transparència i la responsabilitat social. El 2023, la cooperativa va obtindre el Premi ACCORD a la Qualitat Social, atorgat per la Cambra de Comerç de Castelló, que reconeix el seu model de responsabilitat social empresarial aplicada al món rural i la seua contribució al desenvolupament sostenible del territori. El 2024 ha sigut guardonada amb el Premi Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya en la categoria de Desenvolupament Rural, un reconeixement d’àmbit estatal al seu compromís amb el territori, la innovació i el suport als xicotets productors A més, la Cooperativa ha participat com a cas d’èxit i bona pràctica en diverses jornades i fòrums autonòmics i estatals vinculats a l’economia social, el desenvolupament rural i la innovació territorial.
- Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2026
Tian Gombau, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria individual, i la Cooperativa Agrícola Sant Bertomeu d’Atzeneta, premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva, rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la plaça de la Generalitat de Tírig el dissabte 30 de maig a les sis de la vesprada. L’assistència a l’acte és lliure amb inscripció prèvia en el formulari del web de Maestrat Viu habilitat per a l’ocasió. Abans de la gala de lliurament i de manera opcional, s’ofereix una visita guiada al Museu de la Valltorta. A continuació del lliurament, també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva obligatòria prèviament.
- III Jornada per la llengua “Valencià, jóvens i xarxes socials: les generacions Z i alfa”
Com en les dues darreres edicions dels Premis, al matí del 30 de maig i a partir de les 10 h, tindrà lloc al Museu de la Valltorta la III Jornada per la Llengua “Valencià, jóvens i xarxes socials: les generacions Z i Alfa”. Aquesta edició de la jornada, centrada en l’anàlisi de les pràctiques lingüístiques dels jóvens a les xarxes socials, comptarà amb una conferència impartida per Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; una taula redona en què participaran Susana Pérez i Alonso, Simmer Valenciana, comunicadora, estrímer i creadora de contingut de videojocs; Miquel Férriz, El Gos Mantero, bomber i podcaster; Aina Monferrer, Palmer, podcastera de Xusma Deluxe; Àxel Gallén i Camacho, integrant de Joves pel Valencià i l’Associcació Correllengua Nacional. La Jornada es completarà amb la retransmissió en directe d’un programa del podcast Xusma Deluxe.
L’assistència a la III Jornada és lliure amb inscripció prèvia al web de Maestrat Viu.
- Inscripcions
III Jornada per la llengua: https://www.maestratviu.org/2026/05/13/iii-jornada-per-la-llengua-al-maestrat-valencia-jovens-i-xarxes-socials-les-generacions-z-i-alfa/
Gala dels Premis Maestrat Viu, visita guiada prèvia i sopar del Premis: https://www.maestratviu.org/2026/05/13/premis-maestrat-viu-2026-a-tirig-programa-i-inscripcions/
Tota la informació dels Premis Maestrat Viu 2026: https://www.maestratviu.org/2026/05/13/premis-maestrat-viu-2026-tota-la-informacio/
