- Manifest vaga nacional 9 al 12 de desembre: per un estatut propi de la professió mèdica i facultativa
Bon dia a totes i tots, i moltes gràcies per haver assistit una vegada més a aquesta mobilització convocada per CESM, amb l’objectiu de mostrar que els metges i facultatius continuem rebutjant el projecte d’Estatut Marc que el Ministeri de Sanitat pretén imposar-nos.
Des de l’inici d’aquesta campanya de mobilitzacions, que compleix ja un any, hem posat de manifest tant la nostra voluntat negociadora com que la vaga és la nostra última opció. Haguent fet gala de la primera fins a l’últim moment, ens hem vist forçats a convocar aquests quatre dies de parades per recordar que no tolerarem més maltractament institucional i que les condicions laborals dels metges han de millorar si es vol mantenir el sistema sanitari tal com l’hem conegut.
Ha estat precisament la convocatòria d’aquesta vaga la que ha propiciat un cert acostament per part de Sanitat, que en les últimes setmanes ha intentat presentar-se com a disposada a arribar a acords amb reunions i propostes de nova redacció d’alguns articles del seu projecte. Aquests canvis lleugers no resolen en absolut les nostres reivindicacions de base. El propi text difós el 4 de desembre no només continua sense recollir-les, sinó que en alguns casos empitjora respecte al document facilitat al setembre.
Sanitat continua negant que els metges tinguem una norma i un àmbit de negociació propis, aspecte que reclamem per garantir una interlocució directa amb l’Administració que permeti negociar les nostres condicions de treball especials. No resol res que es concentrin en un capítol específic les normes que regulen aspectes laborals exclusius dels metges, ni que s’ofereixi crear taules tècniques exclusives per abordar la nostra problemàtica si la composició d’aquestes taules és la mateixa que la sectorial, controlada per sindicats poc representatius en el col·lectiu mèdic i que, en ocasions, com vam veure la setmana passada, tenen interessos contraris als nostres.
Pot semblar obvi, però cal recordar-ho: som metges, i els nostres requisits de formació i responsabilitat no són els mateixos que els d’altres categories professionals. Sanitat vol agrupar en el mateix grup de classificació professional titulats MECES III amb titulats MECES II, de manera que graduats amb 240 crèdits i formació especialitzada comparteixen grup amb metges amb 360 crèdits. No hi ha intenció de modificar l’EBEP per crear una categoria diferenciada dins del grup A per als MECES III, ni que comporti una diferenciació retributiva. Insistim que no es tracta de corporativisme, sinó de garantir la màxima qualitat assistencial per als pacients.
El Ministeri continua imposant-nos un règim d’incompatibilitats discriminatori i retribucions diferents pel mateix treball, així com una mobilitat forçosa vinculada a la coneguda fórmula de “les necessitats del servei”, eina fàcilment utilitzada per sotmetre el col·lectiu mèdic a condicions laborals injustes i discriminatòries respecte a la resta de categories. Aquestes directrius constitueixen una clara discriminació, i un sistema sanitari on la fugida de metges és un dels principals problemes no hauria d’imposar més dificultats per atreure talent si realment vol solucionar-lo.
A més, Sanitat no ha acceptat la nostra proposta de qualificar la jornada de guàrdia com a activitat extraordinària, ni de garantir la seua retribució per sobre de l’hora ordinària, ni que aquest temps compute com a hores treballades per a la jubilació, ni establir un calendari clar i definit per considerar-les voluntàries. Això implica que no hi ha garanties suficients perquè els companys deixen de tenir setmanes laborals de més de 45 hores.
Tot això sense abordar qüestions com la possibilitat d’una jubilació anticipada voluntària i parcial sense perjudici econòmic, el prorrateig de guàrdies en casos d’Incapacitat Temporal, la protecció de la salut laboral i la lluita contra les agressions, o la conciliació de la vida personal i laboral.
Davant aquest panorama desolador, no ens queda més remei que continuar defensant que una vocació no ho suporta tot i que els metges necessiten condicions laborals dignes després del progressiu deteriorament de les mateixes. Tota la professió ha dit “prou” davant el projecte ministerial i ho repetirem fins a aconseguir un reconeixement real del col·lectiu.
Es mereixen aquest reconeixement els companys que diàriament prenen decisions carregant amb responsabilitats sobre les seues espatlles; els metges del futur, que comencen ara la seua trajectòria i no volen haver de triar entre vocació i vida personal; i els pacients, que tots serem en algun moment, i que han de comptar amb la màxima qualitat assistencial en un sistema sanitari que s’enfonsa si perd els seus metges.
Per tot això, continuarem lluitant.
Moltes gràcies a totes i tots.
