La globalització ha configurat un nou ordre social fundat en l’individualisme egoista.
El lliure mercat instaura propòsits i sentits de vida que no afavoreixen les experiències empàtiques i solidàries entre els éssers humans.
L’egoisme exaltat propícia acumulació i disputes per la riquesa material.
Existeix suficient inquietud entorn del destarotat escenari que origina la globalització i el tipus d’humanització que propícia, encoratjant actituds individualistes, irresponsables,en resposta a la sensació imperant de inconformitat que s’estén pel món, en el segle XXI.
El llastimós avanç de l’era global, la indolència que caracteritza a la societat actual propícia que les masses intentin evadir les penúries que deriven del sistema econòmic i amb això el sofriment aliè en grans concentracions urbanes ,els ciutadans es mostren indiferents al dolor que produeix el capitalisme en les seves pròpies comunitats.
Per la seva tranquil·litat i salut mental la majoria esquiva els assumptes que amenacen la seva enteresa, fins que algun succés, enèrgic i inesperat sacseja la consciència i recrimina la seva indiferència. En ve la dura imatge d’ Aylan Kurdi; el petit nen de tres anys ofegat a les platges de Turquia l’any 2015.
La globalització ha imposat un model de civilització estàndard amb el propòsit de fer de les masses; fidels consumidors de productes i serveis provinents dels països desenvolupats però instaurats en diversos llocs del planeta.
És així com en el present segle s’imposa la idea del mercat-món com a escenari dominat per les forces financeres que arrosseguen l’existència de la humanitat en el seu conjunt i li imposen propòsits banals de vida.
Dia amb dia les línies de producció masteguen i depreden els tresors naturals del planeta convertint-los en capritxosos artefactes que, una vegada malgastats, originen immensos i fètids dipòsits d’escombraries i mars saturades de substàncies toxiques. Nombroses indústries continuen sent responsables de les immundícies que deriven d’un progrés més que il·lusori i causant de fer porqueria dels éssers humans que el sistema rebutja. També ha causat inconfessables danys a la vida i dignitat humana.
Tals versions de l’ego han estat presents en bona part de la història de la humanitat i influïint sobre ella, per a Maquiavel l’egoisme constitueix un atribut essencial de l’espècie humana que explica totes les disputes socials.
El egoisme extrem es caracteritza per actituds d’indiferència cap a uns altres i forta tendència a la deshumanització.
El capitalisme fa de la propietat privada una ideologia que trastoca el sentit de vida dels ciutadans i que progressivament cosifica les relacions humanes fins al grau d’establir el precepte: quant tens, quan vals.
La globalització capitalista configura personalitats egoistes que reneguen de mostrar suficient empatia cap als éssers desvalguts més pròxims.
L’egoisme extrem no sols floreix en els mercats i llocs de treball, sinó també a casa com a l’escola i en tots els espais d’interacció que aclamen les qualitats individuals sobre les circumstàncies col·lectives.Aquesta cantitat de semideus, de colossals riqueses i poders que mai tindran com a destí salvar als desvalguts, exhibeixen el seu egoisme en burlar-se de les misèries que uns altres pateixen.
Com un virus contagiós; infecta i inhabilita tant a la persona com a ser social. Les seqüeles en el nostre voltant són lamentables i diverses.
D’una banda, es corromp la nostra condició humana en el moment en què els individus egòlatres acaben refugiant-se en la seua capsula de consums privats, convertint-nos en éssers menyspreables moguts únicament per vanitats.
Sens dubte molt distants hem quedat de la mesura i solidaritat que assenyalarà la Mare Teresa de Calcuta, en expressar; “Si em pregunten quan acabarà la fam en el món?, jo responc: quan aprenguem a compartir.
Com més tenim, menys donem. En vint-i-cinc segles d’experiències humanes som malauradament la present generació d’homes i dones, corresponsables dels efectes i danys col·laterals d’un procés civilitzatori, de crear gerres per ambicions desmesurades, de causar severs danys al medi ambient, així com incomptables privacions a membres de la nostra i d’altres espècies.. A manera de conclusió
La globalització capitalista en el llindar del segle XXI ofereix un panorama poc encoratjador en termes d’humanització a escala planetàri
CECÍLIA PASTOR.
