- Amb aquest text, la Plataforma per la reobertura del Cinema JJ, continuem mostrant algunes de les pel·lícules de les que hauríem pogut gaudir, aprendre, compartir, emocionar-nos ….i que ben bé, també ens possibilitarien més moments de relacions socials , més raons per gaudir de l’oferta cultural del nostre poble.-
“CINCO LOBITOS”
Directora : Alauda Ruíz de Azúa
Òpera prima de la directora Alauda Ruiz de Azúa. Biznaga d’Or a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga 2022, al Millor Guió i Premi del Públic.
Goya 2023 a la millor direcció novell. a la millor actriu protagonista, Laia Costa i millor actiu secundària , Susi Sánchez.
La cineasta fins ara era reconeguda pels seus intel·ligents curtmetratges.
En “Cinco Lobitos” la directora reflexiona sobre la maternitat i les relacions familiars. Múltiples maneres de veure i viure la maternitat , entre precarietat i lluita, la de ser mare i tenir la responsabilitat que això implica i a la vegada haver de fer de filla, quan a la mare Begonya ( Susi Sánchez ) li diagnostiquen una malaltia que requerirà d’atenció continua.
La pel·lícula està carregada de moltes capes discursives . També està la relació entre Amaia (Laia Costa) i la seva parella… la impotència que sent a l’haver de renunciar temporalment al seu treball pel que tant ha lluitat.
La pel·lícula arranca en una seqüència molt poderosa on Amaia i el seu bebè acabat de néixer es troba al mig del carrer, literal i figuradament perduda davant del no res . Amaia , “urbanita trentanyera” decideix anar a viure una temporada a casa dels seus pares…un poble bonic a la costa del País Basc com a refugi del malestar en què vivia. El que no podia pensar Amaia és que les circumstàncies de la vida la portaran a ser mare cuidadora i a la vegada fer de filla, també cuidadora, degut a la malaltia que li detecten a la mare .
Sembla que la directora busca retratar l’equivalència entre la criança, i el tenir cura de les persones majors, i també el significat de ser cuidat com adult. Begonya, que ha segut sempre una dona forta acostumada a tenir el control de la casa i de la seua vida en general, de sobte ha de rendir-se davant la malaltia.
Finalment, Laia arriba a un moment de maduresa on es necessari deixar aparcats els projectes , les fantasies i la lluita que sempre ha portat, per voler
compaginar la maternitat en la seva vida de treball i il·lusió de xica jove…Les circumstàncies manen.
La directora, a nivell d’estructura de la pel·lícula, ens fa viure i reflexionar la importància de la casa com a pertinença d’identitat familiar. Laia arriba al principi a la casa dels pares dient-li a la filla” ja estem a casa” .
Al final de la pel·lícula esta frase s’ha transformat en . ” Ja tornem a casa” com un tancament del recorregut vital i emocional del personatge.
P.D. No ens cansarem de dir-ho : El JJ obert suma , tancat resta.
Rosa Roca (plataforma per la reobertura del Cinema JJ )
