- Ja està a la venda el llibre ‘Historia del convento de Benicarló. Memoria y vida de una comunidad concepcionista franciscana’
- L’obra omple el buit historiogràfic entorn d’aquesta comunitat, present a la localitat durant 130 anys, entre 1886 i 2016
L’historiador benicarlando Cristóbal Castán ha publicat recentment el seu llibre Historia del convento de Benicarló. Memoria y vida de una comunidad concepcionista franciscana (1886-2016). L’obra proposa un recorregut pels 130 anys de presència concepcionista a la localitat, des de la seua fundació pel beat Mossèn Sol fins al trasllat de la comunitat al monestir Madre de Dios de Logronyo per la falta de vocacions. La investigació, editada per La Cueva del Topo i acompanyada de material fotogràfic inèdit, ja està disponible a les llibreries i a diferents plataformes de venda per internet.
L’últim treball de Cristóbal Castán ha vist la llum coincidint amb el desè aniversari de la partida de les monges i amb la compra del convent per part de l’Ajuntament de Benicarló. «He volgut aprofitar aquest context per a omplir el buit historiogràfic que hi havia al voltant del monestir de les concepcionistes», assenyala l’autor.
L’investigador explica que el llibre va començar a gestar-se fa uns quinze anys: «El 2011, quan es commemorava el 125è aniversari de la fundació, vaig iniciar el procés de recerca, juntament amb les monges, per tal de recopilar documentació sobre els orígens de la comunitat». Les circumstàncies posteriors, que van motivar el trasllat de la comunitat a Logronyo, van paralitzar temporalment el projecte.
L’enfocament del relat està marcat per les vivències personals i familiars de Castán. «Tinc una germana concepcionista i una part molt important de la meua vida s’ha desenvolupat entorn de la comunitat. Recordo molts moments rellevants viscuts al costat de les monges», assegura.
I no és l’únic. «Durant 130 anys, generacions de benicarlandos han conviscut amb aquesta comunitat. Ha sigut moltíssima la gent de Benicarló que els ha donat suport i que els ha mostrat el seu afecte. Tot això no pot quedar en l’oblit. Els que hem viscut aquesta relació anirem desapareixent i ha de quedar un testimoni més enllà de les pedres de l’edifici», conclou l’autor.
