- Una festivitat pagana de l’Antiga Roma va originar el Nadal tal com el coneixem
El Nadal, festivitat cristiana que commemora el naixement de Jesucrist, se celebra el 25 de desembre segons el calendari gregorià. Però malgrat el seu origen religiós, aquesta festa és comunament celebrada fins i tot pels ateus com una data dedicada a reunir-se amb els més propers.
Els Evangelis de Mateu i Lluc consideren que Jesús de Natzaret va néixer en un pessebre de Betlem, llogaret del Pròxim Orient, i que la seva arribada va ser anunciada per un àngel. Això no obstant, aquests no especifiquen el dia exacte del naixement, una qüestió que es resoldria més tard.
El 25 DE DESEMBRE, data cristiana
Eren diverses les festivitats que tenien lloc a finals de desembre en territori romà, coexistint durant els inicis del Cristianisme: celebracions de l’antiga religió romana, mongetes, del mazdeisme persa i també nòrdiques, majoritàriament vinculades al solstici d’hivern de l’hemisferi nord.
L’emperador Constantí, primer a legalitzar el cristianisme a l’Imperi Romà, probablement amb la intenció de superposar les pràctiques cristianes a altres de més antigues, va establir el 25 de desembre per a la commemoració del naixement de Jesús. El terme nadal prové del llatí nativites, que significa naixement.
L’objectiu d’aquesta superposició era convertir els pagans romans a la religió cristiana establint una tradició fàcilment assimilable per a ells, ja que seria inevitablement relacionada amb algunes de les festes principals celebrades en aquestes mateixes dates: les Saturnals i el Sol Invictus.
Així, es conclou que la tradició cristiana del Nadal té el seu origen en certes festes paganes, que van influir en la seva creació i amb què guarda algunes similituds.
Sol invictus, el culte a la deïtat solar
El mateix 25 de desembre ja era una data de celebració per als romans. Aquesta vegada celebraven el Sol Invictus, un culte a la divinitat solar associat al naixement d’Apol·lo, déu del Sol.
Aquest culte es va desenvolupar en el període mitològic romà i va durar fins a la conversió del cristianisme en la religió oficial de l’imperi. No obstant això, aquesta no era l’única deïtat solar que els romans havien adorat.
El mateix emperador Constantí va donar molt valor a la figura del Sol Invictus, i fins i tot va fer servir la seva imatge en les monedes de l’Imperi i va decretar que els diumenges serien un dia de descans dedicat a honrar-lo. Tot i això, l’arribada del Cristianisme va catalogar el culte al déu del Sol com una celebració pagana.
Diferents festivitats antigues romanes s’associaven al solstici d’hivern, entre les quals les Brumals i també les Saturnals.
Les saturnals, un ritu pagà
Durant diversos segles, abans del naixement del Cristianisme, la societat romana era politeista i creia en una sèrie de divinitats protectores de les diferents àrees de la seva vida. Per a l’agricultura i la collita s’adorava el déu Saturn, i se celebraven unes festes paganes en honor seu: les Saturnals.
Originalment transcorrien entre el 17 i el 23 de desembre coincidint amb el solstici d’hivern, el període més fosc de l’any, quan el Sol surt més tard i es pon més aviat.
Les Saturnals eren unes festes paganes que celebraven els romans en honor a Saturn, el déu de l’agricultura i la collita, i que originalment transcorrien entre el 17 i el 23 de desembre, coincidint amb el solstici d’hivern.
Les labors agrícoles finalitzaven a aquesta època i els paysans i els esclaus podien permetre’s ajornar el treball diari.
Durant aquestes festes, que es perllongaven durant set dies, els romans visitaven els seus familiars i amics, intercanviaven regals i celebraven grans banquets públics. Els esclaus gaudien d’una gran permissivitat; podien vestir la roba dels seus senyors i ser atesos per aquests sense rebre cap càstig.
Julio I, el papa que va fixar la data de Nadal
L’emperador Constantí, encarregat d’establir de manera oficial la data per a la commemoració del naixement de Jesús a l’Imperi Romà, va actuar amb el suport del pontífex del moment: el papa Juli I.
El Papa Julio I va fixar per a l’Església d’Occident la solemnitat de Nadal el 25 de desembre, en comptes del 6 de gener, juntament amb l’Epifania.
Així, es va fixar la solemnitat de Nadal el 25 de desembre, una data arbitràriament escollida per l’Església catòlica malgrat la creença que Jesucrist va néixer durant la primavera.
Aquesta creença neix d’interpretacions dels Evangelis, que descriuen que Jesús va néixer en un moment en què els pastors tenien ramats a l’aire lliure, una cosa impossible a l’hivern i en una regió com Palestina.
