És divendres. És el darrer dia de projeccions del Festival Internacional de Curtmetratges Agustí Comes. El dia a Vinaròs comença a apagar-se mentre la gent entra a tropel per a veure els curtmetratges que formen part de la macedònia. Un altre dia més, el Vinaròs Arena està ple. És un gran acompliment per al poble i per al Festival, que demostra que segueix sent una de les primeres opcions culturals de Vinaròs.
Ens asseiem als nostres seients i tot segueix el mateix patró de sempre, com si fos “Groundhog Day”. La música de Juan Bautista Domènech, l’animació de Manolo Mesa i els parlaments de Nati Romeu. Com si fos la veu d’un narrador, la coordinadora de la Fundació Caixa Vinaròs ens comenta que veurem avui. 6 curts, 5 d’ells plenament fets a l’Estat Espanyol, formen part de la macedònia escollida. Com si fossin 6 frutes posades juntes per a crear un postre exquisit.
I exquisit sí que és. Curtmetratges que mesclen emocions tan antagòniques com el riure, la por, l’angoixa, la felicitat… Aquest és el menú que se’ns presenta als assistents. Una selecció ben curada, amb grans actuacions i amb multitud de sentiment en cadascun dels curts. Una demostració del fet que aquests curts, encara que no estan dins del concurs, també tenen molta qualitat.
Al estar fora de concurs, no podem votar a la sortida. Mentre marxem, em poso a pensar en tot el que he vist durant aquests quatre dies. Des del dimarts fins a aquest precís moment, el nivell dels curts no ha baixat en cap moment. És més, jo diria que no ha deixat de pujar. Suposo que no serà per a tots igual, ja que a la sortida s’escoltaven alguns comentaris que no estaven d’acord amb l’opinió que estic donant ara, però cadascú té el seu criteri.
Els curts ja s’han acabat. Les projeccions ja s’han acabat. El Festival Internacional de Curtmetratges Agustí Comes ja s’ha acabat. Però en la retina dels vinarossencs es queda un dels grans esdeveniments culturals de l’estiu. Una gran demostració del que pot aconseguir el cine i del que pot aconseguir el poble de Vinaròs si recolza la cultura. Que no acabi aquí. Demostrem-li al poble el que som. Un poble al que li agrada la cultura.
