Un nou 8 de març i tornem a reflexionar sobre la situació de discriminació que patim les dones, una discriminació que afecta a més de la meitat de la població. La mirada global del problema, però, no ens pot fer perdre la perspectiva d’allò que tenim a la vora.
En aquest segon any de pandèmia, les dones d’Esquerra Republicana del País Valencià, volem palesar que la discriminació econòmica i laboral, és a dir les conseqüències de la crisi, afecta greument les dones. Uns efectes que, a més, s’acarnissen amb les dones de classe treballadora.
Fa unes setmanes coneixíem la dada de l’escletxa salarial, que se situa en un 20% amb un augment de vora 4 punts en els últims 3 anys. En el cas de dones del País Valencià, hem guanyat de mitjana 5,300 € menys que els homes per fer el mateix treball durant l’any 2020. Aquestes dades en augment ens diuen que, tot i les normatives existents, les mesures de control que vigilen la seua aplicació no són les correctes ni suficients.
En aquests anys de pandèmia, on l’atenció a familiars malalts i fills han augmentat, el percentatge de dones que han deixat de banda la seua vida laboral per dedicar-se a les cures ha augmentat significativament, fins al punt que la diferència entre homes i dones que han renunciat a la seua vida laboral és del 551 %.
Denunciem que el primer requisit per arribar a la igualtat és la de no patir gana. Els salaris precaris són l’eina principal que empra la societat patriarcal per a sotmetre les dones, Una eina per dificultar l’accés a l’habitatge, sobretot en les dones més joves, impedint així la seua emancipació.
A l’obstacle de la igualtat laboral i salarial hem d’afegir les dificultats en les carreres professionals. És cert que a les universitats valencianes hi ha més dones que homes matriculades, un 55,17% segons l’últim informe de la CRUE, i també les dones abandonen els estudis en un 11% menys que els homes, però aquesta xifra descendeix a mesura que pugem esglaons en la carrera acadèmica. Les dones som el 41% del personal docent i investigador, només al voltant del 20% arriben a catedràtiques i el 21% arriben a dirigir un institut d’investigació. Aquestes dades ens diuen de nou que tot i la millora dels darrers anys, encara estem lluny de la igualtat.
La dona està present en menor percentatge en sectors millor retribuïts, com ara les TIC, on només el 18% dels llocs de treball estan ocupats per dones.
Les desigualtats i discriminacions persisteixen ara com ara al País Valencià des del punt de vista laboral, professional, d’aspiracions polítiques, artístiques o de qualsevol caire. I aquestes desigualtats augmentem quan parlem del col·lectiu de dones migrants. Les noves ciutadanes del País Valencià han de salvar encara més murs per poder aspirar a ser iguals als homes i, també, a la resta de dones.
Remarquem en aquest 8 de març que, altrament, mai podrem assolir la plena igualtat mentre sobre les dones caiga la llosa de la violència masclista. Volem recórrer el camí de la igualtat sense mirar amb por les cantonades de nit, sense la culpabilització de les víctimes per part de determinats sectors socials i sense patir ni una sola pèrdua més. Mai no serem iguals si no som lliures i cap persona pot ser lliure sota la por i la pressió de la violència.
Som donés d’esquerres, republicanes i sobiranistes, i no podem ni volem romandre callades. En la conjuntura actual de crisi econòmica, sanitària i global en què veiem un retrocés en els camins de la igualtat real és més important que mai palesar el nostre lligam amb el feminisme -com a motor de canvi que ens ha de permetre el ple exercici dels drets de les dones en tots els àmbits de la vida- i que treballem per incorporar la perspectiva feminista en totes les nostres accions per tal de derrocar les desigualtats patriarcals en tots els àmbits i des de les seues arrels.
De la mateixa manera exigim a aquelles persones que estan al capdavant de les administracions autonòmica i locals que s’impliquen de debò en fiscalitzar el compliment de l’acció política en matèria d’igualtat. I a la societat valenciana a no permetre cap gest, cap actitud que supose discriminació envers les dones.
La República Valenciana que volem ha de ser una república de persones iguals en drets i aspiracions, una república de dones amb tots els drets.
