Mati Mestre i Pau Calduch, secretari i president de la Colla “Gent de Bé”: “Estem molt agraïts del suport que hem rebut del poble i per part de la joventut”

Mati Mestre i Pau Calduch són nadius de Vinaròs i tenen 20 i 24 anys respectivament. Són el secretari i el president de la Colla “Gent de Bé“, una colla juvenil que es va presentar el passat 7 de juny del 2024 al bar “La Taverna de Vinaròs“. En aquesta entrevista parlarem, entre altres temes, sobre els inicis de la Colla, la manca d’associacions juvenils a Vinaròs i el futur de la Colla i les festes de Vinaròs.

(Nota per al lector: Per fer més fàcil la lectura, trobaran les inicials de cadascun dels dos parlants al principi del text)

• Primer de tot, en la roda de premsa de presentació, es va comentar que Gent de Bé sorgeix en una “reunió d’amics”? Expliqueu-mos una mica més com va anar aquesta reunió.

MM: Va ser una tarda allà a La Taverna, que solem anar bastant. I parlant així una mica de conya vam dir: “què no farem una colla com les que hi ha a Magdalena, o una penya de Benicarló, o com es fa a qualsevol altre poble…” Entre broma i broma de dir, què no farem una penya, què no farem tal, tal… I al final vam dir: “va, la fem“.

I després, vam parlar en el grupet de Pau, i al final mira, entre broma i broma…

PC: Entre una cosa i una altra, vam decidir ajuntar-nos. Estàvem “va, sí, ens fiquem de veres a fer-ho”, perquè això és el típic que sempre es diu, però al final mai s’acaba fent. Però aquella vegada ens vam decidir, vam dir, què hem de fer? Vam començar a moure papers, i al final amb l’ajuda del pare de Mati i d’algú més que ens va tirar una maneta i tal, ens vam començar a moure.

• Quins van ser els primers fundadors?

MM: Doncs vam ser ell i jo, la veritat.

PC: Sobretot la vostra colleta diguéssim, la seua generació del 2004.

MM: Va ser el nostre grupet, al final, el que va impulsar-ho tot una mica, el que va encendre la flama.

PC: I al final la meva colleta també, que anem a La Taverna, ens agrada sortir en dissabte, que estem sortint de festa, també ho vam aconseguir impulsar.

• En l’actualitat quants socis sou?

PC: Entre 135 i 136. Estem molt contents, perquè d’oferir un producte, diguéssim, que la gent no podia saber què és, estem molt agraïts del suport que hem rebut del poble i per part de la joventut.

MM: I al final, que va ser tot molt ràpid, perquè nosaltres, el que va ser crear la colla, de dir l’anem a fer… Mira, l’1 d’abril, que és el meu aniversari, me’n recordo que ho vam parlar, i el 3 d’abril va ser quan vam començar a emplenar tots els papers, com per exemple els estatuts. Normalment, fins a un temps no t’ho accepten, i a nosaltres ens van donar un termini màxim de 3 mesos. Vam picar al registre de Castelló unes quantes vegades, i al final ens ho van acceptar a principis de maig.

Aleshores, teníem quasi un mes i poc per a preparar-ho tot, perquè si no haguéssim picat i tenint en compte que anàvem dels últims de la llista, ens hauríem registrat a principis de juliol, i no haguéssim pogut fer res. Però al final va sortir tot bé, i per això estem molt agraïts, sobretot a la gent que s’ha apuntat a la Colla, per tot el que hem pogut fer.

Al final confiar en una Colla que no saps del que va és d’agrair.

• L’associació neix com una manera que la joventut de Vinaròs es pugui unir per fer coses en conjunt?

MM: Exactament. L’associació més que res és perquè a festes, com sempre s’ha dit, entre moltes cometes, “de tarde no es fa res, sols es fan coses de nit…”

PC: També s’ha dit que les festes del poble estan una mica mortes per la vesprada, que no tenen molta vida de fer coses…

• Has d’esperar que després l’atraca perquè passi alguna cosa.

PC: Clar, és això. Nosaltres volíem impulsar-ho perquè tot el dia hi hagués coses. Un dia es fa un dinar, un altre es fa un tardeo, un dia es fa jocs de taula, saps? Impulsar a la Joventut i poder fer coses.

MM: Al final el que són les festes del poble, que normalment és estar tot el dia pel carrer i dormir ben poc.

• Durant la presentació el passat 7 de juny, vau comentar que l’associació “volia promoure la dinamització del poble”. Penseu que heu aconseguit aquesta dinamització?

MM: Jo crec que sí. Al final hem aconseguit que certs sectors dels joves de Vinaròs, que són els que s’han apuntat, sí que s’han animat a fer coses: dinars, tardeos al local, correbars… Així s’han animat, però sí que hi ha també gent de Vinaròs que com que és obvi encara no s’han apuntat, i al final volen veure com surt la cosa…

PC: Encara no s’han atrevit a unir-se. I nosaltres el que volem crear o volem promoure, és que sigui de tot el poble, no que només estigue la nostra colleta i la seua. Molts grupets que s’han anat apuntant i que al principi no eren amics i tal, arran d’haver vingut, ens hem conegut, hem fet amistat, i ara ens portem molt millor.

Això és el que volíem arribar a aconseguir, sobretot en més generacions.

• La vostra posada en escena com a tal va ser durant la passada Fira i Festa de Sant Joan i Sant Pere al pub Oscars per veure els partits d’Espanya contra Croàcia e Itàlia a l’Eurocopa. Considereu que aquestes primeres reunions van fer que més gent us pugués conèixer?

PC: Jo crec que nosaltres ja de per si, aquí al poble, sobretot dins de la joventut, som prou coneguts. Més que res, perquè som gent que sempre estem per allí, no ens agrada molt estar a casa, sortim molt, la gent ens veu molt…  Però sí que és veritat que de cara a l’estiu, que comença a sortir més gent i tal, el tema dels partits, i sobretot anar amb camisetes, portar banderes que porten el nom de Colla Gent de Bé…

És veritat que et dona aquesta imatge que vols que la gent vegi.

• Durant totes les Festes de Sant Joan i Sant Pere, la vostra programació consistia en reunions entre els membres de la Colla amb tardeos, paelles, karaokes i la posada en marxa d’un sopar de gala alternatiu. Aquesta programació la vau pensar tots els membres de la directiva o vau comptar amb l’opinió de tota la colla?

MM: No, va ser entre els membres de la junta. Sí que potser vam consultar a algun membre de la colla de dir: “què us semblaria si fem això, o què us semblaria si fem l’altre?“.

PC: Nosaltres a Instagram vam proposar que ens diguessen propostes a nosaltres i vam agafar idees. Al final és el que hem dit abans, no vam tenir gaire temps i tot el que vam decidir ho vam acabar decidint nosaltres. Vam intentar fer que li agrade tot a la major quantitat de gent possible i des del principi, també t’he de dir que hi haurà moltes coses que segurament ens haurem equivocat, i hi haurà moltes coses que haurem fet bé.

Però jo crec que la gent ha sortit prou contenta amb les idees que hem tingut.

• És a dir, feu una valoració positiva de les vostres primeres Festes de Sant Joan i Sant Pere…

MM: Sí, la veritat que sí. Al final, és el que parlàvem abans. Els inicis no són fàcils, però al final, encara i la rapidesa, tot ha eixit prou bé.

PC: I la inexperiència. És la primera vegada que et trobes en una posició així, en la qual ets l’encarregat de fer les festes, dels pressupostos, d’haver d’organitzar-te per fer les comandes… Hi ha molta feina darrere, i al final a nosaltres ens agrada gaudir de la festa, i això ho fem amb cap ànim de lucre, no rebem res a canvi. I al final és la satisfacció i les ganes de fer coses per al poble que sortiguen bé.

• Seguidament, durant tot l’any heu estat realitzant diverses activitats, entre les quals destaquen els “Gent De Bé Awards”. Ens podeu explicar en què consisteix aquesta gala?

MM: Bé, també va sorgint una mica parlant, de dir què podríem fer per Nadal?

PC: Sabem que Nadal és una temporada familiar i com nosaltres el que volem és que la Colla sigui molt familiar, entre nosaltres vam decidir que podíem fer un sopar on pogués vindre tota la gent possible.

Llavors vam pensar: i si fem premis, que la gent estiga nominada, que pogueren venir… És una manera de cridar l’atenció i de cara a futurs anys que la gent digui “ostres, si faig això, potser guanyo el premi…”

MM: És una manera d’incentivar que la gent vulgui fer coses.

• Passem a un altre punt. Sou una de les poques associacions juvenils de Vinaròs, per no dir l’única. Per què creieu que hi ha tan poc teixit associatiu juvenil a la localitat?

MM: Al final, sobretot en les nostres generacions, sí que és veritat que antigament hi havia penyes o colles, però d’un dia per un altre això es va deixar de fer i justament la nostra generació no ho ha viscut. Llavors, no hi ha hagut ningú que haja estat capaç de fer el pas endavant. Ara, el que nosaltres esperem és que, arran d’això, que nosaltres haguérem donant el primer pas creant la primera colla, esperem que també es creen més.

PC: Nosaltres, al final, volem que la gent estiga còmoda i cadascú en el seu ambient. Nosaltres estem oberts que la gent cree la seva pròpia colla i disfruten de la seva manera del que vulguin fer i tal. I per suposat, fer-nos costat entre colles. Que si hi ha algú se’n va a fer una colla i necessita qualsevol mena d’ajuda, que vingui i nosaltres els ajudarem.

• Intentar fer que el jovent de Vinaròs estiga més unit.

MM: I sobretot el que hem dit abans, que la gent sortigue de casa a festes, pel carrer, per la tarde, a totes hores...

PC: Que no ens prenguin com a una competència. Tot el contrari. Com més gent millor.

• Teniu la sensació que al jovent de Vinaròs no se l’escolta prou des de les institucions? 

PC: Dins de tot el que he viscut, jo crec que sí, perquè al final les festes com a tal, nosaltres sempre hem anat a altres pobles i totes les festes dels altres pobles eren fascinants. A l’estiu nosaltres sempre anem a pobles de festa i són les festes que més m’agraden. I les festes d’un poble com Vinaròs ens feia rabiar que siguen unes festes conegudes de la comarca com a “festes de Vinaròs”. 

• Esteu en contacte amb colles d’altres pobles com Benicarló o Peníscola per fer alguna cosa conjunta?

PC: Sí que s’ha parlat. Jo al final soc de dues penyes de Benicarló també i som molt amics dels presidents i de la directiva i d’això i sempre es parla de fer alguna cosa conjuntament.

També en l’associació de joves d’Alcanar s’ha comentat de fer d’alguna cosa. Al final també és difícil per dates, sobretot perquè durant l’any molts joves estan estudiant fora i és difícil. Potser quan aquí és estiu, allà no ho és i és un poc complicat, però de cara al futur estem oberts i segurament farem festes conjuntes.

• En l’última entrevista que vam fer, que va ser a Mireia Guardino, la tècnica de Joventut de l’Ajuntament, ens va comentar que havia tingut ja una reunió amb vosaltres per parlar d’alguna cosa que podríeu fer junts. Es pot explicar alguna cosa d’aquesta reunió?

MM: No es pot dir res encara, bàsicament perquè no tenim res tancat, però perquè bàsicament justament la tenim ara després. Quan acabem de parlar amb tu baixarem i parlem amb ella. Sí que vam tenir una reunió perquè al principi sí que volíem conéixer-la…

PC: Tenir una primera toma de contacte…

MM: A nosaltres ja ens van dir que hi havia una tècnica de Joventut que tenia ganes de treballar amb nosaltres. Vam tenir ja una reunió amb ella també per parlar del que estem disposats a fer…

PC: I també el que ella ens podia oferir, veure les propostes de cada un. La veritat és que estem molt contents que estiga Mireia, perquè la veritat és que, pel que ens ha expressat a nosaltres, té ganes de moure’s, té ganes de treballar. Ella té el nostre suport i nosaltres tenim el d’ella per a tot. Estem molt contents.

• Considereu que associacions com el Casal Jove o colles com la vostra no tenen la suficient publicitat tant per part de l’Ajuntament com per part dels mitjans de comunicació?

MM: Jo no puc parlar pel Casal Jove, però nosaltres potser no tenim la suficient, però perquè és el que déiem abans. Al final és una cosa nova, que tu no saps com surt i que la gent ho mira una miqueta encara estranyada.

PC: Encara no hem tingut la repercussió potser per arribar com a l’Ajuntament com als mitjans de comunicació. Nosaltres naturalment ens hem mogut i hem fet tot el que hem pogut, sobretot per tenir bones relacions amb l’Ajuntament, amb els mitjans… Ara també amb el Casal Jove… La veritat del Casal és que no estava gaire viu i ara que està Mireia, ja sembla que torna a tenir un poquet de vida i això ens pot ajudar a nosaltres també.

• Ara que parlem del Casal Jove, podem dir que estem a la planta alta de l’edifici, que se us ha cedit per poder fer les reunions. A més teniu el local al costat del Vinapark que l’utilitzeu per a fer les paelles i les grans reunions de gent. Espereu fer algun canvi de local en un futur pròxim? 

MM: Nosaltres esperem sempre millorar any rere any. Sí que és veritat que l’any passat, com va ser tot ràpid i corrent, justament era un local que nosaltres tenim confiança en el propietari i ens va cedir el local per festes, que li estem totalment agraïts i vam estar de luxe no, el següent.

PC: I tant de bo sempre que ens faça falta puguem utilitzar-lo, perquè la veritat és un espai molt gran amb cabuda per a moltes persones.

MM: Però sí que tenim pensat canviar el local, sobretot pel fet que poguérem estar en un carrer amb un espai a l’aire lliure o que també poguérem comptar en una espècie de caseta de Carnaval on puguem estar nosaltres allà i que al final tampoc haguéssim de dependre d’altres persones.

PC: Al final és un local que es lloga molt i l’any passat vam tenir sort que el vam poder tenir.

• Voleu un espai que sigui vostre… I que sigui cèntric, suposo.

MM: Com més cèntric, com més prop de l’ambient de la festa, del port… millor per a nosaltres.

• A part del Casal Jove, heu tingut reunions en altres associacions del poble? 

PC: No, nosaltres el que sí que tenim son molts de col·laboradors, molts de patrocinadors, que si busqueu a l’Instagram allà estan tots o a la pancarta que sempre pengem sempre que estan allà… Però no, encara no ens hem reunit en cap altra associació.

• En el passat, ciutats com Vinaròs o Benicarló tenien una figura que era el Consell de la Joventut, en el qual s’escoltaven les propostes de la Joventut per poder millorar la ciutat. Creieu que és necessari que l’Ajuntament torne a escoltar a les associacions juvenils?

PC: Nosaltres ara ens estem movent per crear una coordinació d’associacions, que ara per ara només estaria la nostra, però com nosaltres esperem que es creen més colles… A més, tenir eixa coordinació també perquè el grup de colles que siguen puguem expressar i com has comentat tu, tenir un consell per a expressar les nostres idees o el suport que ens pot mostrar l’Ajuntament.

• A la presentació de la vostra colla va assistir el regidor de Festes, Víctor García. Teniu converses amb ell per poder realitzar diferents activitats?

PC: Sí, al final com hem comentat, nosaltres som molt de l’ambient de sortir de festa, i Víctor és un dels propietaris del pub Oscars, a part de ser una figura coneguda a este poble. A més, nosaltres el coneixem de fora del que es pot denominar com a “relacions polítiques“. Llavors això sí que és veritat que ens ha pogut facilitar la comunicació amb ell, i a més estem molt agraïts que hagi hagut aquest tracte amb ell que ha sigut sempre cordial i sempre que hem volgut fer coses ha estat dispost a escoltar-nos.

• Mirem al futur. Ens podeu donar cinc cèntims sobre el que teniu pensat de programació per al futur?

MM: A veure, perquè tenim pensat fer algun tardeo que també puguen venir tots els joves. Fer xarangues, que això sempre és digne d’una festa de poble i és una cosa que l’any passat ens va donar molt i estem segurs que aquest any animaran encara més. També volem fer coses dins de l’àmbit ja no tant de festes, com algun torneig de guinyot o alguna cosa així de festes de poble…

PC: Volem promoure que es puguen fer també més coses. Volem fer alguna cosa en la qual pugui venir altra gent i que participen durant l’any, com per exemple, hem fet torneig de pàdel, de diana… Vull dir que nosaltres, òbviament, sempre el primer que busquem és la festa, però intentem també fer coses que es puguen fer durant l’any.

• Intenteu no delimitar el vostre àmbit només a la festa sinó obrir-vos…

MM: Efectivament.

• Arribem a la part final de l’entrevista. Què li dirieu a tots els membres de la Colla Gent de Bé?

MM: Els donem les gràcies, el cel, la terra… Els ho donem tot, perquè al final és el que déiem abans: el fet de confiar en un projecte o en una colla, quan realment no saps el que hi ha, no saps el que es farà… L’únic que saps és qui són els directius, qui és la Junta i qui ho organitza, només en el fet que siguem 136 persones després d’un any, que ha sigut la prova de foc, òbviament estem molt agraïts.

PC: Ens agradaria que confiàrem en nosaltres, perquè si aquest any ja els va agradar, estem segurs que millorarem. Al final, com ha comentat abans Mati, és el primer any i n’hi haurà moltes coses que no s’hauran fet bé, en les quals ens van precipitar o que es poden corregir i es poden millorar per falta d’experiència.

El que volem és que continuen apostant per nosaltres i confiant perquè tot el que fem ho fem de cor i per a la joventut. Volem que tot surti bé.

MM: Volem dir-los que si l’any passat els van agradar les festes o si els ha agradat aquest primer any de la Colla, a partir d’ara tot augmentarà exponencialment.

• Seguidament, què li dirieu als joves de Vinaròs que volen unir-se a la vostra Colla?

PC: Que aposten, que confien en nosaltres, en la gent que som aquí. La veritat és que de tota la gent que ha vingut a la colla estem molt contents, perquè entre tots els membres hi ha hagut molt de feeling, molt bon rotllo i no hi ha hagut cap mena de problema.

Al contrari, hi ha hagut molta germanor en el sentit que tu podies anar al local per exemple i encara que no tingueres cap amic, estaves amb nosaltres i et senties acollit.

MM: Al final que no tinguen cap tipus d’impediment en apuntar-se. Al final jo sé de gent que diu “ja, però és que no tinc cap amic dintre la colla“, nosaltres els animem a tots a que s’apunten, que disfruten… Sempre estan a temps de desapuntar-se. Si s’apunten un any i no els agrada, que ho dubtem moltíssim, l’any següent se’ls dona de baixa i no hi ha cap tipus de problema.

• Finalment, què li dirieu a aquells joves que van muntar “Gent de Bé” en una reunió d’amics?

PC: Vam prendre una gran decisió.

MM: Sí, la veritat, però sabíem que seria també un procés de treballar molt dur. Muntar tot això no seria fàcil, però que al final val la pena.

PC: Al final tots tenim la nostra vida. Ells estudien fora, jo treballe i al final dediques molt de temps, sobretot al principi, quan vam haver de crear la colla, a fer molta paperassa, a moure’ns, a parlar per a buscar patrocinadors… I perds molt de temps al final, però al final, veure la gent contenta, l’orgull que ha suposat per a la gent les festes que hem tingut…

Sempre que hem fet algun esdeveniment hem de recalcar el suport que hem tingut de la gent i que tot haja sortit bé al final és la nostra recompensa.

MM: Jo el que em diria a mi mateix fa un any quan vam fer aquesta Colla seria que em tocaria treballar, ets conscient que et toca currar, però que al final la satisfacció i veure la gent com disfruta i que et vegin pel carrer i et diguin “quan serà la pròxima festa que faràs amb la Colla?“, veure la gent així implicada i que realment els hagi agradat et plena, la veritat.