Buscar
Cerrar este cuadro de búsqueda.

Més memòria i no falsa concòrdia

Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram

El 14 d’abril és el dia de la República, i sempre -però ara més que mai- hem de commemorar, recordar i dir ben alt perquè és important aquest dia i perquè no s’ha d’oblidar. Hem de conservar la memòria i la democràcia enfront de la coalició de l’oblit.

La dreta sempre ha tingut certs problemes amb la memòria. No és cap novetat, com tampoc ho és que els costa dir dictadura als 40 anys de franquisme al que el nostre país va estar sotmès. El problema, lluny de minorar, va a més. Perquè el PP compta ara amb un company de viatje, VOX, que viu de l’època del blanc i negre que nega tot el que és diferent.

El compte que el PP, amb Alberto Núñez Feijoo al capdavant, li deu a la ultradreta puja un poc més cada dia. Els pagaments estan arribant ja molt lluny. Un d’aquests pagaments és la mal anomenada proposició de “ley de Concordia”, una norma que busca derogar la normativa de memòria democràtica i que evita anomenar les coses pel seu nom.

Parlen d’una concòrdia per a la superació del passat històric, per a l’entesa entre iguals, del reconeixement i acceptació d’altres maneres de pensar… sense esmentar les paraules Cop i Dictadura ni una sola vegada. Només al·ludeixen al franquisme en una ocasió i és per a accentuar que no hi ha un consens històric sobre ell -una falsedat-, alhora que equiparen com a iguals tots els períodes històrics des de 1931 fins ara, igualant democràcia amb totalitarisme. És inadmissible.

PP i Vox, que tan constitucionalistes diuen ser, obvien que la Constitució es va fonamentar en un ampli compromís social i polític per a superar les greus i profundes ferides que va patir la societat espanyola amb el colp d’estat de 1936 contra el Govern de la Segona República elegit democràticament, al qual van seguir una cruenta guerra i quaranta anys de dictadura. El projecte de les dretes, que actuen ja sense cap careta, és enterrar la memòria, perquè la memòria democràtica suposa la culminació del camí democràtic i de reconciliació emprés per la Transició.

Per això no hem d’oblidar que la nostra ciutat va ser un punt estratègic important durant el final de la segona república, perquè el 15 d’abril de 1938, durant la Guerra Civil espanyola, Vinaròs va ser el primer poble de la costa mediterrània ocupat per l’exèrcit franquista després de la derrota republicana a la Batalla de Terol. Per això, el seu paper va resultar fonamental, ja que a partir d’aquell moment la zona republicana es va dividir en dos. Aquests fets i tots els que després van passar, mentre es patia la llarga dictadura, en una època que ens va dividir, vivint sempre amb la por d’estar en el punt de mira només per haver estat en un determinat lloc o ser família de…, no els hem d’oblidar mai.

Com deia Francisco Batista Baila (un gran vinarossenc deportat a Mauthausen): Qui oblida, qui no recorda el seu passat està condemnat a tornar-lo a repetir.

Per això als socialistes ens tindran enfront: recorrent a Europa i on faça falta la involució de la memòria i l’atac a la nostra història que les dretes volen propiciar; i també acompanyant les víctimes, a les quals no deixarem soles davant de la coalició de l’oblit.

Ni som ni serem un país sense memòria.

Amalia Cabos Barreda – Secretària d’Igualtat i regidora del PSPV-PSOE Vinaròs

Explora más

Vinaros
8:45 am, May 28, 2024
temperature icon 20°C
L: 18° H: 20°
Feels like 20.07 °C nubes
Humidity 72 %
Pressure1021 mb
Wind 8 Km/h