- Des del mur de la Brigada fins a la piscina municipal, una sèrie d’obres prometudes i ajornades que posen en qüestió la planificació, la gestió i la responsabilitat política.
Benicarló necessita millores i infraestructures modernes, però el que la ciutadania està vivint en els últims anys és una eternitat d’anuncis, promeses i retards. El mur de la Brigada, el nou camp de futbol, la canonada del carrer de Peñíscola i, per descomptat, la piscina municipal, són només alguns exemples d’un patró que es repeteix: projectes necessaris que es converteixen en símbols de mala gestió. Aquesta crònica recull la història de cadascuna d’aquestes obres, mostrant com es transformen els terminis i promeses en eternitat.
Obres eternes (I) – El mur de la Brigada
El passat mes de juliol, l’Ajuntament de Benicarló anunciava l’inici de les obres de demolició del mur de la Brigada d’Obres. Després de tres mesos, les obres encara no han acabat.
Cal recordar que aquestes actuacions ja arrossegaven retards des de l’inici. L’equip de govern va haver de tornar a licitar el projecte després que la primera licitació quedara deserta, amb un termini d’execució previst de tres mesos.
Aquesta setmana, finalment, s’ha començat a tirar asfalt, després de moltes setmanes sense treballs, però un sentit de circulació continua tallat. Mentrestant, veïns i conductors han hagut de conviure amb retencions i una falta d’informació que comença a resultar desesperant.
El més sorprenent és que, des de l’equip de govern, sembla que tot transcorre amb normalitat. Com si el temps no tinguera importància i la paciència de la gent fos inesgotable, mentre ells es dediquen a les seues batalles internes.
No és només un retràs: és una mostra més de mala planificació, manca de previsió i zero autocrítica. Les obres són necessàries, però també ho és la serietat. I quan la improvisació esdevé la norma, el resultat són projectes que semblen no acabar mai.
Obres eternes (II) – El nou camp de futbol
Una altra de les obres que sembla allargar-se és la del nou camp de futbol. Segons les previsions oficials, havia d’estar llest per a l’inici de la temporada 2025-2026, amb les obres finalitzades al mes de setembre. L’Ajuntament de Benicarló, amb el seu alcalde al capdavant, va presentar el projecte com una “molt bona notícia” per als centenars de xiquets i xiquetes que practiquen futbol a la ciutat. Tot molt bonic… sobre el paper. La realitat, però, és que a hores d’ara les obres continuen sense estar acabades, i el que havia de ser un exemple d’eficàcia i planificació s’ha convertit en un altre capítol de la mateixa història: anuncis optimistes, promeses de terminis i, finalment, retards i silenci.
El nou camp arribarà… però, com sempre, arribarà tard i menut per a cobrir les necessitats reals dels xiquets i xiquetes. I tot i que les obres ja es troben en la fase de preparació del terreny, entre l’asfaltat i la instal·lació de la gespa, el termini real d’obertura s’allargarà fins a novembre.
Una vegada més, la sensació general és la mateixa: molta foto, molta paraula i poca gestió real.
Obres eternes (III) – La canonada del carrer de Peñíscola
Al mes de juliol, l’Ajuntament anunciava la renovació integral de la canonada d’aigua potable del carrer de Peñíscola, un projecte que havia de començar al setembre i tindre una durada prevista de sis mesos. La vella canonada de fibrocement, amb més de quaranta anys d’antiguitat, ja havia provocat diverses avaries importants i calia començar les obres amb urgència, retirant tots els llocs d’aparcament per permetre el treball de les màquines.
Tot sonava raonable… fins que van arribar els retards. Les obres encara no han començat al ritme anunciat, i els veïns continuen patint les molèsties de les tanques i la incertesa de no saber quan acabarà realment una actuació que afecta un dels principals accessos a la ciutat.
Un altre projecte necessari, sí, però que es suma a la llista d’obres que s’eternitzen entre anuncis, plànols i bones intencions. Benicarló necessita millores, però també gestió, planificació i transparència. Perquè al final, siga un mur, un camp de futbol o una canonada, totes les obres acaben compartint el mateix destí: l’eternitat.
Obres eternes (IV) – La joia de la corona: la piscina municipal
La Piscina Municipal de Benicarló té una història que caldria recordar. Inaugurada el 1999 amb el partit popular —que mai la va treure a licitació— i explotada amb una empresa gestora que no va complir les inversions promeses, el projecte ha passat per resolucions de contracte, canvis d’adjudicatari i ajornaments sense fi. Quan l’equip de govern socialista va arribar el 2019, va ser quan es va treure a licitació dues vegades.
I amb el nou govern del PP van arribar a les promeses que, encara avui, continuen sense complir-se. Aquells que es manifestaven a les portes de la piscina i reclamaven responsabilitats, dos anys i mig després, encara no han sigut capaços d’obrir-la. Quines responsabilitats tenen ara?
Les promeses i els retards han estat constants:
- Maig 2023: “La obrirem en 4 mesos… amb l’aigua calenteta… i amb la gent dins la piscina”.
- Octubre 2023: “Intentarem anar el més ràpid possible”.
- Desembre 2023: “Les obres estaran enllestides en nou mesos”.
- Març 2024: “La piscina obrirà durant aquest estiu”.
- Setembre 2024: “En dues setmanes comencen les obres… obrirà al febrer de 2025”.
- Octubre 2024: “Les obres estarien acabades per al Dia dels Enamorats”.
- Desembre 2024: “La piscina porta un retard d’un mes… canviarem l’obertura al dia de Sant Josep”.
Recentment, s’ha anunciat que la piscina municipal reobrirà a l’octubre de 2025 però s’acaba el mes d’octubre i cap noticia al respecte. Aquesta noticia, és l’última que es suma a una llarga sèrie de promeses incomplertes i retards acumulats, deixant molts dubtes sobre la gestió i la responsabilitat política, especialment de qui venia a solucionar-ho i exigia responsabilitats.
Al final, la piscina obrirà les seves portes… però després de anys de promeses buides i terminis incomplerts per part del partit popular, serveix més com a símbol de la ineficàcia municipal que com a servei públic. És un recordatori clar que, sense planificació, responsabilitat i transparència, qualsevol obra pot convertir-se en eterna. Els veïns continuem preguntant-nos quantes promeses més haurarem d’escoltar per a justificar el treball que es fa… i, com a mínim, poden esperar que l’aigua estiga calenteta.
ELS PROJECTES EDIL QUE NO ARRIBEN.
Aquesta manera de fer política —anunciar projectes per fer-se la foto però després no portar-los a terme— és exactament el que ha passat a Benicarló. L’equip de Juanma Cerdà va presumir de 5 projectes per a la ciutat que deurien arribar amb fons els fons europeus EDIL, destinats a millores i inversions que haurien pogut transformar la ciutat, però que es van esfumar entre promeses, retards i falta de gestió efectiva.
Aquestos 5 projectes no comptaven amb la maduresa i solidesa suficient com per a competir en aquest tipus de convocatóries, tal i com els propis tècnis de l’ajuntament advertien. És un recordatori més que clar que la planificació i la responsabilitat política no poden quedar-se en simples declaracions o fotografies; la ciutadania mereix resultats reals, no només titulars i fotos per la galeria.
Potser caldria preguntar-se: fins quan durarà aquesta manera de fer?
Ilde Añó Lores, Portaveu Grup Municipal PSPV Benicarló.
