EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURTMETRATGES TAMBÉ LA NECESSITA
Quan em van oferir pertànyer com a Jurat al llavors Festival de Curtmetratges Agustí Comes de Vinaròs, vaig dubtar un quart d’hora, no creia poder ser a l’alçada. Però com en aquell moment (2010) encara estava reafirmant-se i no tenia l’empenta i el prestigi d’ara, vaig creure, que en comptes de donar la meva opinió als membres del jurat a la sortida de cada emissió, bé podria aportar el meu parer i participar-hi a la tria de curtmetratges per a la selecció final del Festival. I així, d’una manera inconscient i agosarada em vaig introduir en aquest projecte meravellós.
La passió pel cinema em ve de molt petita. Poques eren les opcions d’oci a la meva infància, i una d’elles era el cinema. Els diumenges, amb la doble sessió i opció de reenganxar-se al següent passe si la pel·lícula havia complert les teves expectatives, van fer que setmana rere setmana m’endinses dins d’aquelles històries i imatges que bé em deixaven bocabadada o ans al contrari decebien.
El cinema és un fenomen cultural imprescindible a la nostra societat, junt amb la música és l’art més popular en l’àmbit mundial. Cadascú de nosaltres té una pel·lícula que li recorda a la seva vida, per com ens va emocionar i la vam sentir, pel·lícules amb les quals hem après i gaudit, rigut i plorat, imaginat i somiat… No només és mirar una pantalla amb imatges en moviment i el so que les acompanya, totes les emocions estan a l’abast i també totes les opinions.
Ens pot agradar un estil de cinema més comercial o preferir un de més intel·lectual, són dos exemples extrems i estereotipats de totes les variants que ofereix el cinema actual, on hi ha cabuda per tots els continguts, formats i extensió, com és el cas dels curtmetratges. El poble de Vinaròs i comarca té una mancança en vers l’oferta cultural i recreativa que ofereix el cinema, mancança que queda reflectida quan al mes de juliol, l’emissió del Festival Internacional de Vinaròs – Agustí Comes, amb una trajectòria de vint anys, queda supeditada a la meteorologia, per no gaudir d’un espai tancat i adequat a l’esdeveniment, espai que ha d’assolir una quantitat aproximada de 420 persones diàriament.
En l’actualitat, només el Cinema JJ compleix els requisits. La seva reobertura normalitzaria una demanda consensuada per molts ciutadans, que amb la seva signatura vam manifestar la necessitat de no deixa perdre una oportunitat com la que tenim al davant, es tracta de recuperar i donar vida a allò que ja tenim, no hi ha excuses per no fer-ho, només fa falta voluntat política, però si aquesta decau , la plataforma no ho farà, ni tampoc el Festival que continuarà viu, encara que sigui patint fins a l’últim minut, mirant a un cel a voltes amenaçador o pregant a Eolo, Déu dels vents, que deixi a un racó la seva fúria i ens regali una brisa suau, que faci més suportable la calor de juliol.
Ens veiem al cine!!!
Clara García (PLATAFORMA PER LA REOBERTURA DEL CINEMA JJ.)
]]>
