- La nit de Nadal, celebrada la nit del 24 de desembre, és un dels esdeveniments amb més història i rellevants del Nadal.
En detallem l’origen.
La nit de Nadal és un dels moments més esperats de l’any. Aquesta jornada, vespra de Nadal, exerceix com a element d´unió, ja que nombroses famílies es reuneixen per gaudir d´aquesta jornada i celebrar la seva presència. Aquest terme, tan utilitzat avui dia, és una de les tradicions més rellevants d’aquestes dates.
Tot i això, pocs coneixen el significat del nom d’aquest concepte, tan rellevant per a la celebració del Nadal. En aquest cas, hi ha diversos possibles orígens, en què la religió cristiana i la pagana juguen un paper fonamental, fent que aquesta jornada sigui un esdeveniment amb molta història.
La religió cristiana es basa en el naixement de Jesús
En primer lloc, cal destacar l’origen d’aquesta jornada, en què milions de famílies de tot el món es reuneixen. Aquest dia commemora la Nativitat de Jesucrist, ja que, segons l’Església, la vinguda del Senyor, és a dir, el seu naixement, se celebra el dia 25 de desembre, considerat com a Nadal.
La vigília del naixement és el dia 24 de l’últim mes de l’any, i això té una clara influència en la seva denominació com a nit de Nadal. En aquest cas, es coneix la jornada de la manera esmentada anteriorment pel fet que és un dia especial i que augura bons moments. Com que és la nit del naixement, es considera com “bona nit”, d’aquí el seu significat.
Un altre dels possibles motius, i que està més relacionat amb l’actualitat, té a veure amb la nit mateixa. Això és degut als bons moments que es passen durant les reunions familiars, amb el consum de deliciosos aliments, el cant de nadales i altres elements que fan que aquesta jornada sigui d’allò més inoblidable.
La tradició pagana, un altre possible origen
D’altra banda, cal destacar que, a més de l’origen cristià que té aquesta festa, hi resideix un significat diferent i resideix en la tradició pagana. D’acord amb aquesta creença antiga, aquesta celebració podria estar relacionada amb el solstici d’hivern. El 24 de desembre, període en què es duu a terme, tenia a veure a l’antiguitat amb el sol, ja que era en aquest moment quan tornava a aparèixer. Era tot just tres dies després que es portés a terme el fenomen esmentat anteriorment.
Egipte i el Déu Ra són dels primers en què es basa aquesta tradició. Posteriorment, Grècia també ho fa, si escau, amb el Déu Apol·lo com a protagonista. En aquesta situació, hi havia una sèrie de celebracions al voltant d’aquesta figura, adquirint una gran rellevància l’oracle de Delfos.
Roma també tenia les seves pròpies festes en aquestes dates. Similars a la Nit de Nadal, eren conegudes amb el nom de ‘Saturnales’. Aquestes celebracions duraven una setmana, ja que abastaven el període comprès entre el 17 i el 23 de desembre. En aquest moment, es permetia la realització de tota mena d’excessos, deixant de banda les normes que hi havia a la societat durant l’any.
Els símbols més reconeguts de la nit de Nadal
D’altra banda, cal esmentar que aquesta celebració no només es compon de les reunions familiars al voltant de la taula. Hi ha una sèrie d’elements que formen part de la tradició i que són pilars sobre els quals se sustenta, no només la nit de Nadal, sinó el Nadal en conjunt.
La Missa del Gall
La Missa del Gall és la missa de la nit de Nadal per antonomàsia. Què es commemora durant aquesta eucaristia? Per què es diu així i què celebra?
La coneguda Missa del Gall, que se celebra a les 12 de la nit el dia de la nit de Nadal, és la forma com es rep el dia de Nadal es commemora el naixement del Nen Jesús, salvador del món.
Però, com va sorgir aquest nom per anomenar aquesta missa? i des de quan se celebra?
Ad galli cantus
Els historiadors coincideixen que va ser Sixt III qui, durant el segle V, va instaurar el costum de celebrar una missa de vigília del dia de la celebració del naixement de Jesús.
La celebració es realitzaria a l’ad galli cantus: amb el cant del gall, d’aquí el nom. A més, també tindria el seu origen al lloc de la celebració: a la Basílica de St. Petrum in Gallicatum, a Jerusalem, que segons la tradició l’església va prendre el nom de l’episodi evangèlic que relatava les negacions de Pere abans que cantés el gall .
També s’addueix a la presència d’un gall al portal de pessebre i que hauria estat el primer ésser viu a veure el Salvador, o que l’animal va cantar per anunciar el naixement de Jesús.
