Si hi ha una cosa que espanta més que el crit de “llançarem diners” és el soroll d’una excavadora que avança sense horitzó clar. I això és, exactament, el que hem vist a la nostra ciutat durant mesos: carrers tallats, pols que entra a les cases i una avinguda —la Llibertat— que es reobre amb deficiències i manca d’acabats que semblen una broma de mal gust.
És insòlit que una obra presentada com a projecte regenerador, amb fons europeus i promeses de fases que minimitzarien molèsties, acabe essent una única fase caòtica que ha mantingut cinc o sis trams tancats durant mesos. Això no és planificació urbana: és un sarau permanent que ha maltractat veïns, comerciants i la convivència cívica.
I no és només que l’avinguda de la Llibertat hagi estat tancada llargament: s’ha reobert amb deficiències en l’asfalt, falta de pintura als passos de vianants i acabats que donen vergonya a qualsevol ciutat i que l’únic que han aconseguit es integrar-la perfectament amb els clots de la resta de carrers del poble.. Aquestes deficiències són tan evidents que l’Ajuntament s’ha vist obligat a exigir a l’empresa constructora que les solucione.
Però atenció, que això no acaba aquí. Altres obres emblemàtiques —com el carrer d’Arxipreste Bono o els carrers Sant Pasqual i Sant Josep— han transcorregut amb pròrrogues constants, retards i molèsties prolongades, deixant uns ritmes d’execució que no respecten a ningú.
Mentrestant, el govern municipal presenta projectes com la remodelació de la Plaça de La Mera amb una inversió teòrica de 545.000 €, projectes que demostren una falta absoluta de participació ciutadana real i priorització social. És curiosa la paradoxa: destinem recursos a escenaris ornamentals d’ús limitat mentre les nenes i nens no tenen espais pensats per a elles, ni tan sols quan els seus parcs es troben al costat d’aquest nou i flamant escenari; ja que una ombra per aquests parcs infantils sembla que s’esdevenia massa costosa per a l’equip de govern.
I què passa amb els treballs de millora dels camins rurals que baixen de l’ermita? Unes vies que connecten el nostre entorn agrari amb la vida quotidiana de molts veïns s’han deixat en un segon pla, esperant que passaren les festes nadalenques. La negligència hi és, palpable.
El que veiem és una ciutat que s’ha deixat portar per la improvisació, en comptes de per les necessitats reals de la gent. Els carrers no són escenaris de propaganda corporativa de l’ajuntament ni actes teatrals: són espais de vida. I quan s’obrin o tanquen, els efectes s’han de ponderar amb responsabilitat, no amb teatralitat.
Vinaròs mereix millor: planificació, transparència, i polítiques socials.
No volem obres perquè sí. Volem obres que serveixen per a les persones, pensades amb rigor i amb veu del veïnat. Si no, tot plegat només acaba sent una decadent obra de teatre urbana dels errors d’un govern poc connectat amb les necessitats reals de la ciutadania.
PODEM VINARÒS
