Cada estiu tornem a mirar el mapa amb preocupació. Però la veritat és que això ja no va de mapes ni de xifres. Quan hi ha un incendi, el que es crema no són només hectàrees: són camins que coneixem, muntanyes que hem xafat i pobles que sentim com a propis. Ho hem viscut fa res amb l’incendi de Vall d’Uxò que s’ha cebat en Artana i altres molts pobles de la província. I que ha despertat tota un moviment de preocupació i empatia vers aquelles persones que veien com tot el que s’estimen s’esborra en hores.
Ens hem acostumat a parlar dels incendis com si foren inevitables, com si formaren part del paisatge d’estiu. Però no és cert. Cada any que passa sabem un poc més què està passant: el clima canvia, les temperatures pugen, els períodes de sequera s’allarguen… i el risc es dispara. El problema és que la resposta continua arribant tard.
Perquè sí, tenim professionals que es deixen la pell apagant el foc —i tot el reconeixement és poc—, però no n’hi ha prou amb actuar quan la flama ja està fora de control. La clau està abans: en tindre els monts cuidats, en invertir de veritat en prevenció, en donar estabilitat a les brigades forestals i en adaptar els nostres pobles a esta nova realitat. De saber que, visques on visques, hi haurà recursos, planificació i resposta.
Per això cal un acord més ampli, més seriós i més estable. Un Pacte d’Estat davant l’emergència climàtica que vaja més enllà i garantisca una línia d’actuació continuada en el temps. Si volem un futur on l’estiu no siga sinònim de por, hem de començar a fer les coses d’una altra manera. I això també passa per implicar-nos. Protegir el que és nostre no és només cosa de les administracions.
També és decidir que volem una resposta a l’altura. Per això t’animem a què aportes la teua signatura en la plataforma actua.movilizate.org. Perquè el foc ens interpel·la a tots i totes.
Elena Román – Membre de l’Executiva local del PSPV
