Aquells que me coneixen (o que així ho creuen) saben que un dels moltíssims defectes que guarneixen la meua personalitat és que sempre dic allò que penso. Un defecte que, de vegades, me porta a dir alguna barbaritat políticament incorrecta de la que després m’he de penedir.
En aquesta ocasió va passar això quan el dia 30 de maig, en xarxes socials, vaig adreçar-me a la senyora Miralles, alcaldable electe pel PVI, en uns termes totalment inadequats i encara més per part d’una persona, com jo, que sempre he presumit de respectar les normes del joc democràtic i a les persones.
Ho sento i li demano disculpes i, també, a totes aquelles persones que d’una manera o altra s’han pogut sentir ofeses per la meua infame expressió.
La expressió a la que faig referencia la vaig posar AL MEU MUR de Facebook (que vaig esborrar en el moment que vaig entendre què havia fet) com Ramon Adell Artola i a títol personal i per tant en soc jo i ningú més el responsable i no se li pot adjudicar a cap altre membre de la candidatura d’Esquerres per Vinaròs i menys a la candidatura sencera com, barroerament, va fer la senyora Miralles en roda de premsa d’ahir dimarts dia 20 de juny (20 dies després).
Desconec amb quina finalitat va amagar el meu nom i va voler embrutar sense nombrar-les a persones que res tenen a veure ni amb això ni en les amenaces que, segons ella, ha sofert algun membre del PVI i membres de la seua família.
De totes maneres he tret conclusions i profit de l’errada comesa. He descobert el veritable pelatge de persones que creia que coneixia i que m’han obert els ulls davant la meua equivocació.
Ramon Adell Artola
