Hi ha moments en què un poble ha de decidir si vol avançar o tornar arrere. El pressupost municipal de 2026, elaborat pel Partido Popular (PP), no és només un mal pressupost: és un avís molt seriós del camí que alguns volen per a La Jana.
En 2015, el poble estava pràcticament en fallida. Sense comptabilitat fiable i amb un deute superior al milió d’euros, el 145% del pressupost municipal. Aquella situació no es va arreglar sola. Es va arreglar amb treball, responsabilitat i gestió rigorosa, impulsada pel PSPV-PSOE i Compromís.
Els resultats van ser evidents: reducció del deute a la meitat en quatre anys i, en 2023, només el 30,4 % del pressupost. És a dir, un ajuntament sanejat, estable i amb futur.
Però governar bé no és fàcil. I el que estem veient des de 2023 és una pèrdua progressiva del rumb.
Hui tenim un pressupost que dispara les despeses de personal fins al 40,7% amb l’objectiu de col·locar amiguets i amiguetes i dedica més del 10% a festes. Entre les dues coses: el 51% del pressupost municipal. Més de la meitat dels diners públics destinats a estructura i festa mentre la inversió real en futur cau al 7,8%.
Això no és casual. Això és un model.
Un model basat en:
-
Pensar en les pròximes eleccions, no en la pròxima dècada.
-
Augmentar la despesa corrent mentre es deixa envellir el patrimoni públic.
-
Crear una aparença de normalitat mentre es debilita l’estructura econòmica municipal.
Perquè els pobles no es fan grans amb titulars ni amb fotos. Es fan grans amb infraestructures, amb planificació i amb inversió constant.
Els experts ho tenen clar: un municipi amb el patrimoni de La Jana hauria d’invertir entre un 12,5% i un 20% anual per mantindre valor, competitivitat i qualitat de vida. Estar molt per baix d’això és condemnar el futur. Les inversions del 2016 al 2023 van ser sempre superiors al 30%.
I el problema no és només local. És un model que s’està repetint en molts ajuntaments del Baix Maestrat: gastar molt en el present i deixar el futur sense defensar.
Després vindran els discursos sobre la falta de finançament. Però la veritat és incòmoda: moltes vegades el problema no és falta de diners, és falta de gestió.
El futur dels pobles passa per la cooperació. Si Canet lo Roig i La Jana ja comparteixen secretaria, per què no compartir més serveis? Per què no optimitzar recursos? Per què no pensar en gran?
També cal dir prou a inversions pensades per a lluir més que per a servir. Els diners públics no són per a fer campanya permanent. Són per a construir futur.
La política local hauria de ser la més responsable de totes, perquè és la que toca directament la vida de la gent. I quan es governa un poble, no es governa per als pròxims mesos. Es governa per a la pròxima generació.
La Jana ja va demostrar una vegada que podia eixir d’una situació crítica amb treball, rigor i serietat. I si va ser possible una vegada, pot tornar a ser-ho.
Però només si es posa la gestió per davant de la propaganda. Només si es pensa en el poble per damunt del partit. Només si es té clar que el futur no s’improvisa: es construeix.
Alfredo Roe Justiniano, portaveu del PSPV-PSOE a l’Ajuntament de La Jana.
