Ramón Meseguer, president de COCEMFE Maestrat i de COCEMFE CV: “Per a mí, Vinaròs és una de les ciutats més accessibles de tota la Comunitat Valenciana”

Ramón Meseguer és nadiu del barri d’Anroig de la localitat de Xert. Des de l’any 2003 forma part de l’entitat COCEMFE Maestrat, de la qual va esdevenir vicepresident i, en l’actualitat, president. A més, des del maig d’aquest mateix any, ha assolit també el càrrec de president de COCEMFE Comunitat Valenciana.

En aquesta entrevista, parlem sobre els seus inicis dins de l’entitat, així com els diferents programes i accions que s’impulsen des de COCEMFE, posant èmfasi en l’estratègia MIPI presentada el passat desembre i en els diferents programes sociolaborals d’informació, ajuda i contractació de persones amb discapacitat.

• La primera pregunta és obligada, com vas entrar a formar part de COCEMFE?

Quan vaig tenir l’accident, l’any 2003, estava ingressat a l’Hospital de Vinaròs i el que aleshores era president de l’associació va venir a visitar-me.

De seguida em vaig enganxar a l’entitat i vaig començar a fer esport. En aquell moment, Manolo era el president i Esther era la coordinadora d’Esport Adaptat. Pràcticament un mes o mes i mig després de sortir de l’hospital ja estava a la piscina provant. Per a mi era una cosa completament nova i no en sabia res.

Després de l’accident tampoc sabia com adaptar-me a la nova situació, però vaig començar de seguida, em va agradar i l’entitat em va donar moltíssim suport. A partir d’aquí vaig començar a vindre habitualment a COCEMFE, a fer esport, participar en reunions… Més endavant vaig ser vicepresident i, a poc a poc, vaig entrar de ple en la dinàmica de l’entitat.

• Quines persones han marcat més la manera d’entendre el moviment associatiu?

Quan entres en aquest món i veus les dificultats que jo mateix puc viure —per exemple, trobar-te un rebaix o un pas de vianants que no està adaptat per poder passar amb la cadira—, són les pròpies vivències les que et fan veure totes les dificultats a les quals s’enfronta una persona amb discapacitat o mobilitat reduïda.

I si, a més, tens l’oportunitat de presidir una entitat com COCEMFE i treballar per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, molt millor.

• A més de la presidència de COCEMFE Maestrat, també has assolit la presidència de COCEMFE Comunitat Valenciana, com de diferent és ser el president d’aquestes dues entitats?

És cert que he sigut nomenat recentment president de COCEMFE Comunitat Valenciana, a finals de maig, i encara no he pogut dedicar-m’hi plenament perquè volia tancar algunes qüestions que estàvem gestionant des de l’entitat i que han sigut costoses.

A partir de setembre serà quan començaré a baixar cada setmana i a implicar-m’hi al màxim. COCEMFE Comunitat Valenciana té una vessant més política, reivindicativa i de lluita, i això a mi m’agrada. Crec que aquesta part reivindicativa i el diàleg amb els representants polítics són necessaris, perquè al final són també els que prenen decisions i hem d’estar allí, reivindicant i lluitant.

COCEMFE Maestrat, en canvi, treballa molt més directament amb les persones de la comarca i manté un tracte molt més pròxim amb els usuaris. És lògic que una associació comarcal puga fer aquest treball de proximitat amb més facilitat que una entitat d’àmbit autonòmic.

COCEMFE Comunitat Valenciana compta amb les federacions de Castelló, València i Alacant, que són les que treballen més directament amb les persones. Per això, la funció de COCEMFE Comunitat Valenciana és principalment reivindicativa i d’interlocució amb les administracions, les entitats i els partits polítics.

• COCEMFE Maestrat gestiona diferents projectes en diferents àrees. La primera d’elles és la informació i l’assessorament a les persones amb discapacitat. Quantes consultes rebeu al llarg de l’any?

L’any passat, segons les dades de la memòria que hem elaborat recentment, vam atendre prop de 1.000 persones. I enguany, quan encara estem al mes d’agost, ja hem superat aquestes 1.000 atencions.

Tota persona que ve a COCEMFE plantejant alguna necessitat és atesa. I, si nosaltres no podem donar resposta directament a allò que necessita, la derivem al recurs adequat.

És moltíssima gent de tota la comarca. No treballem només a Vinaròs; també tenim seu a Benicarló i Peníscola i arribem a municipis com Xert, Sant Mateu o Traiguera. Hi ha moltes persones que ens plantegen necessitats que, en alguns casos, nosaltres no podem gestionar directament, però sempre intentem orientar-les cap al recurs corresponent.

• L’entitat també realitza el programa “Responsabilitat Social: Ens Comprometem”. En què consisteix aquest programa?

A banda d’aquest programa, nosaltres tenim també un programa de voluntariat i comptem aproximadament amb entre 40 i 50 persones voluntàries, encara que, evidentment, no totes estan disponibles sempre.

Quan tenim una necessitat de voluntariat, contactem amb elles i preguntem qui pot participar. Per a mi, això és precisament el voluntariat: no pot existir l’obligació d’haver d’anar sí o sí quan et criden. Si es pot, perfecte, i si no es pot, no passa res. Una persona pot vindre una hora a la setmana, una hora al mes o ajudar-nos puntualment durant deu minuts. Tot això és voluntariat i per a l’associació pot ser una ajuda enorme.

Pel que fa al programa “Responsabilitat Social: Ens Comprometem”, el desenvolupem conjuntament amb COCEMFE Nacional, a Madrid. Hi ha una persona contractada per COCEMFE Nacional que desenvolupa la seua tasca a la nostra comarca. L’any passat vam poder realitzar diferents actes i jornades i la veritat és que estem molt contents amb el programa.

• Dins d’aquest programa, es busca sensibilitzar a les empreses, comerços sobre la responsabilitat social i potenciar la consideració de l’accessibilitat i la universalitat en els serveis. Com de difícil és realitzar aquesta sensibilització?

Nosaltres mantenim reunions amb comerços i establiments per intentar conscienciar-los, però també treballem amb els ajuntaments. És molt important que els tècnics municipals tinguen en compte l’accessibilitat i controlen que els establiments siguen cada vegada més accessibles.

Jo sempre dic que també cal entendre cada situació. Potser la normativa hauria d’anar encaminada en aquest sentit. En una botiga de 50 o 60 metres quadrats, per exemple, plantejar un bany adaptat que ocupe una part molt gran del local pot ser complicat perquè l’establiment ja és xicotet. Això ho puc arribar a entendre.

Però, almenys, l’entrada sí que ha de ser accessible. Si l’establiment és molt xicotet i no pot tindre un bany adaptat, és una situació; però si una persona ni tan sols pot entrar al local, ja tenim un problema.

Als restaurants passa igual. Si un restaurant no és accessible no està perdent únicament un cobert, el de la persona amb discapacitat. Una persona no acostuma a anar sola: va amb la família, amb els amics… Per tant, aquell establiment pot estar perdent també tot el grup que l’acompanya.

A vegades hem escoltat frases com “per a dos coixos que em venen, no em fa falta fer res”. Però no estem parlant únicament de dues persones amb discapacitat, sinó també de les seues famílies, amistats i entorn. Aquesta és la realitat que intentem fer entendre.

• A més, a part de conscienciar els comerços, també aneu a les escoles a parlar amb els xiquets i les xiquetes i feu campanyes de sensibilització sobre elements com el cinturó de seguretat o les places d’aparcament…

Durant la setmana de la discapacitat, al voltant del 3 de desembre, fem diferents campanyes de conscienciació conjuntament amb la Policia Local. Treballem aspectes relacionats amb el cinturó de seguretat, l’alcoholèmia o l’ús correcte de les places d’estacionament reservades per a persones amb mobilitat reduïda.

Una de les campanyes sobre el cinturó de seguretat es diu “No canvies de rodes, utilitza el cinturó de seguretat”. El que volem transmetre és que un accident, fins i tot a una velocitat de 30 o 40 quilòmetres per hora, pot tindre conseqüències molt greus si no portes el cinturó. Utilitzar-lo pot reduir molt aquestes conseqüències.

També col·loquem cadires de rodes i caminadors a l’avinguda del País Valencià de Vinaròs, ocupant simbòlicament algunes places de zona blava. Posem cartells amb les excuses que habitualment fa servir la gent quan estaciona incorrectament.

És una campanya que funciona molt bé perquè la persona que arriba per aparcar pensa: “Hi ha una cadira allí al mig i no puc aparcar”. En aquell moment s’adona, encara que siga per uns instants, de la problemàtica que nosaltres vivim quan algú ocupa un espai que necessitem.

I a les escoles també fem campanyes de conscienciació, expliquem la nostra feina i parlem de les diferents problemàtiques a què ens enfrontem les persones amb discapacitat.

• Pel que fa a l’àmbit sociolaboral, realitzeu treballs d’intermediació per la contractació de les persones amb discapacitat. Com porteu a terme aquests serveis d’intermediació?

Crec que les empreses encara no estan conscienciades al cent per cent. N’hi ha moltes que necessiten avançar en aquest sentit i que encara pensen que una persona amb discapacitat no pot desenvolupar la mateixa feina que una persona sense discapacitat.

Les persones amb discapacitat, igual que qualsevol altra persona, poden aprendre una feina, adquirir una rutina i desenvolupar-la correctament.

És cert que les empreses de més de 50 treballadors tenen l’obligació legal de reservar ocupació per a persones amb discapacitat, però també hi ha empreses més xicotetes que contracten persones amb discapacitat.

Nosaltres tenim una borsa de treball amb més de 20 persones i diferents currículums de persones amb discapacitat. Quan les empreses necessiten personal, es posen en contacte amb nosaltres perquè les ajudem a trobar perfils adequats.

Moltes empreses ho fan i no vull posar-les totes al mateix sac, però és cert que amb algunes costa més.

A més, les empreses disposen de diferents ajudes, tant de l’Estat com de la Generalitat Valenciana, per a la contractació de persones amb discapacitat. Aquestes ajudes poden reduir considerablement el cost de la contractació.

• A més, també teniu l’Itinerari d’Inclusió Sociolaboral personalitzat. En què consisteix aquest programa?

Qualsevol persona que arriba a COCEMFE passa primer per la treballadora social. A partir d’ací, si presenta una demanda relacionada amb l’ocupació, passa a la tècnica d’ocupació.

La tècnica realitza l’entrevista, l’ajuda a preparar o millorar el currículum i treballa amb ella els diferents aspectes necessaris per a la recerca de feina.

Quan una empresa es posa en contacte amb nosaltres i considerem que una determinada persona pot encaixar en el lloc de treball, enviem el seu currículum a l’empresa.

Si finalment l’empresa decideix entrevistar-la, també la preparem per a l’entrevista i, si és necessari, l’acompanyem. I, si acaba sent contractada, continuem mantenint contacte tant amb l’empresa com amb la persona amb discapacitat.

Si cal, fins i tot podem anar els primers dies a l’empresa perquè la persona se senta més tranquil·la i puga adaptar-se millor al lloc de treball.

• I quins objectius us marqueu a llarg termini en aquest programa? 

Nosaltres anem treballant dia a dia, però l’objectiu és clar: aconseguir la màxima inserció laboral possible de les persones amb discapacitat.

Sabem que és difícil i que no totes les persones poden desenvolupar qualsevol lloc de treball, però hi ha moltíssimes persones amb discapacitat que sí que poden treballar si troben el lloc adequat i compten amb els suports necessaris.

El que busca la nostra entitat és que les persones puguen tindre una vida independent, sentir-se valorades i desenvolupar-se personalment i professionalment. Sabem que no és fàcil, però hem de continuar lluitant per això.

• Una vida independent que també mostreu amb el club d’esport adaptat BAMESAD, on esteu aconseguint grans resultats en el món del tenis taula adaptat, basket i la natació adaptada. Com valoreu el treball d’aquest equip en aquestes disciplines esportives?

La valoració és molt positiva. Tenim un equip de monitors i de treballadors de COCEMFE brutal, i els resultats es poden veure.

És un equip professional, que té un tracte excel·lent amb les persones, i després també estan els resultats esportius.

En tenis de taula som una secció esportiva dins de COCEMFE Maestrat. En l’anterior Campionat d’Espanya, celebrat a Saragossa, vam ser una de les entitats que més medalles va aconseguir amb menys esportistes: hi vam anar set persones i ens vam emportar sis medalles.

La veritat és que els resultats són molt positius. Hem estat durant diversos anys al més alt nivell del Campionat d’Espanya. Enguany, en l’última partida, el nostre esportista es va posar nerviós i finalment va quedar segon, que també és un resultat molt bo.

Estem molt orgullosos. Tant en bàsquet com en natació competim a nivell de la Comunitat Valenciana i els resultats també són molt bons.

La natació, a més, té una vessant molt important relacionada amb la salut. Tenim una part competitiva, evidentment, però sobretot és molt beneficiosa per a les persones. Fer esport és positiu per a tothom i ajuda a millorar la salut.

• Una ferramenta per recuperar l’autonomia personal…

Totalment. Dins de l’esport treballem molt l’autonomia personal.

Ja que venen a fer esport, aprofitem també per a treballar altres qüestions, com el canvi de roba, poder dutxar-se després de l’activitat… Tot forma part de fomentar que les persones tinguen la màxima autonomia i una vida independent.

• Un club que treballa conjuntament amb la Fundació del Villarreal C.F. Com valoreu aquesta col·laboració amb un club de primera divisió?

És molt positiu poder comptar amb aquesta ajuda. El Villarreal destina una partida pressupostària a clubs i entitats de la província i nosaltres ens presentem a aquestes convocatòries.

Fa tres anys que optem a aquestes ajudes i és molt positiu que un club com el Villarreal C.F., un club de la província de Castelló i de Primera Divisió, s’implique i col·labore amb l’esport adaptat.

Que vulguen col·laborar amb COCEMFE Maestrat ens ajuda molt. Qualsevol entitat que vulga sumar-se i ajudar-nos és benvinguda.

• Passant a la part que té més a veure amb l’adaptació de les llars per les persones amb discapacitat, el desembre de l’any passat, al Saló d’Actes del Vinalab, vau presentar la proposta tècnica “MIPI”, una Metodologia que busca previndre la institucionalització. Com va sorgir la creació d’aquesta iniciativa?

És un programa que ve de COCEMFE Nacional. Com comptem aquí amb una persona contractada per ells, vam decidir organitzar una jornada a Vinaròs per donar-lo a conéixer, i la veritat és que va funcionar molt bé.

La idea que defensa COCEMFE és que les persones amb discapacitat puguen continuar vivint a la seua pròpia llar i que no hagen d’anar necessàriament a una residència o a un centre.

L’objectiu és que puguen viure a casa seua, amb els suports necessaris i amb persones que les puguen ajudar quan ho necessiten.

Al final també es tracta de conscienciar la part política i aconseguir recursos i suports que faciliten que una persona puga desenvolupar una vida independent a sa casa, amb calma i tranquil·litat, sense haver d’acabar necessàriament institucionalitzada.

• El mateix dia també vau presentar el mapa de recursos, que el teniu a la vostra pàgina web…

Sí. Aquesta va ser una idea nostra pensada perquè qualsevol persona que vinga a Vinaròs, siga de vacances, per treballar o per qualsevol altre motiu, puga consultar fàcilment els recursos accessibles de què disposa.

Al mapa indiquem establiments accessibles i recursos que poden ser necessaris, com ortopèdies, farmàcies i altres serveis, perquè siga molt més fàcil localitzar-los i accedir-hi.

• El segon gran acte que vau celebrar durant el mes de desembre va ser la Gala del 25 aniversari de l’entitat al Club de Tenis Vinaròs. Ramon, després de 25 anys, com valores la feina feta per COCEMFE Maestrat en tots els àmbits?

Tant a Vinaròs com a tota la comarca crec que podem estar molt orgullosos del treball realitzat. Jo sempre dic que, per a mi, Vinaròs és una de les ciutats més accessibles de tota la Comunitat Valenciana.

Tenim una ciutat molt accessible perquè s’ha treballat moltíssim i s’han fet moltes coses. Evidentment, encara queda molta feina per fer i hem hagut de reivindicar molt davant la part política.

Hi ha hagut ajuntaments molt conscienciats amb la discapacitat i altres que ho han estat menys, però crec que Vinaròs ha fet un canvi radical en els últims anys.

En el seu moment es va aprovar un pla d’accessibilitat i després s’han destinat quasi tres milions d’euros a l’eliminació de barreres arquitectòniques. A partir d’aquí, el canvi ha sigut molt important.

I COCEMFE ha estat sempre allí: lluitant, insistint i sent, si fa falta, la “mosca cojonera” dels polítics perquè Vinaròs i la comarca tinguen la millor accessibilitat possible. Parle sobretot de Vinaròs perquè és on més hem treballat, però ara també estem treballant a Benicarló perquè compte amb un pla d’accessibilitat i, a partir d’aquest pla, es puga anar executant progressivament.

Hi ha plans de moltes coses, per exemple de turisme, i jo considere que un pla d’accessibilitat és igualment important. No podem anar fent actuacions a “salto de mata”. És necessari tindre un pla d’accessibilitat de tota la ciutat perquè, quan es faça una obra en un carrer, es puga consultar el pla, veure quines necessitats té aquell espai i aprofitar l’actuació per solucionar-les.

Per això continuem lluitant i reivindicant.

I, tornant a la pregunta, crec que COCEMFE és una associació molt important. Si no existira, l’hauríem d’inventar. És una entitat que lluita, reivindica i està sempre disposada a ajudar qualsevol persona davant qualsevol problema: un rebaix, un establiment inaccessible o qualsevol altra necessitat.

Crec que COCEMFE està molt reconeguda a nivell comarcal, provincial i autonòmic. La gent sap què és COCEMFE i què fa, i això és fruit de tot el treball realitzat durant aquests anys i ens fa sentir molt orgullosos.

• Fruit d’aquest treball apareix la nova furgoneta inclusiva de l’entitat, que vau presentar a la gala i fa poc va tenir la visita dels diputats comarcals Andrés Martínez i Marisa Torlà. Penses que aquesta nova ferramenta de transport ajudarà a la circulació de les persones amb discapacitat?

Totalment. Hi ha moltes persones que vindrien a fer esport o a participar en qualsevol activitat de la nostra entitat i que, sense aquest mitjà de transport, simplement no podrien vindre.

Tenim una comarca amb moltes mancances en matèria d’accessibilitat, especialment pel que fa al transport públic. Si les entitats no disposem d’un mitjà de transport accessible en el qual puga pujar qualsevol persona, moltes persones de municipis com Sant Jordi, Traiguera, la Jana, Xert o Sant Mateu no poden participar en determinades activitats.

Hi ha línies d’autobús que fan aquests recorreguts diàriament i que continuen sense ser accessibles, malgrat que existeix normativa des de fa anys. És una qüestió que nosaltres reivindiquem contínuament.

Disposar d’aquest tipus de transport ens permet facilitar moltíssim els desplaçaments de les persones amb discapacitat, tant per vindre a dur a terme activitats a l’entitat com per a altres necessitats, per exemple acudir a l’hospital o al metge.

• Finalment, entrem en la part final. La primera pregunta és, què diries a totes les persones que han treballat amb tu o que encara treballen amb tu en els diferents equips de treball?

Estic superagraït a totes les persones que, en algun moment, han compartit amb mi el seu camí dins de COCEMFE, que han conegut de prop les persones amb discapacitat i la nostra manera de treballar.

Per treballar a COCEMFE t’ha d’agradar el que fas i has de tindre vocació per la teua feina. Treballar amb persones amb diferents tipus de discapacitat, també discapacitat intel·lectual, requereix saber adaptar-se, entendre cada situació i saber com actuar.

Crec que totes les persones que han passat i les que continuaran passant per aquí estimen la seua feina i saben on estan.

Estic molt agraït perquè totes elles han posat el seu granet de sorra per continuar lluitant per COCEMFE i, sobretot, per les persones amb discapacitat.

• Què els diries als usuaris de COCEMFE Maestrat i COCEMFE Comunitat Valenciana?

Que aquí tenen una casa més. Que poden vindre sempre que ho necessiten i consultar-nos qualsevol situació o accedir als nostres programes.

Intentarem ajudar-los a resoldre els problemes que puguen tindre i, si nosaltres no podem donar-los la resposta que necessiten, els derivarem al recurs més adequat.

Les portes de COCEMFE sempre estaran obertes. Poden comptar amb mi com a president i, evidentment, amb qualsevol dels treballadors i treballadores que formen part de l’entitat.

Tenim professionals molt implicats, persones que viuen COCEMFE i que moltes vegades van més enllà del que estrictament els correspon perquè realment senten l’entitat.

• I finalment, què li diria Ramón Messeguer, president de COCEMFE Maestrat i de COCEMFE Comunitat Valenciana, al Ramón Messeguer que va assabentar-se per primera vegada de l’existència d’aquesta entitat?

Des del primer dia fins avui he canviat molt i també he aprés moltíssim.

Tots ens equivoquem i ningú és perfecte, però durant aquests 23 anys he aprés moltes coses i la meua vida ha canviat molt.

Crec que quan tens un accident que et canvia la vida d’un dia per a l’altre t’adones de moltes coses. Aprens molt de la vida i, quan la vida et pega quatre bufetades, has de tirar cap endavant.

A aquell Ramón li diria que continue tirant cap endavant i que continue treballant per allò que ens agrada: ajudar les persones i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.