El poble ja no és el que era o només fan que gastar son frases que podem escoltar, segurament varies voltes, passejant pel Mercat. Les coses no es valoren fins que es perden o fins que es pensa que s’han perdut i pareix que això està passant ara a Benicarló.
L’ebullició política ha tornat i és en gran mesura el tema de conversació als nostres estimats bars i cafeteries, per comprovar-lo només heu de passar per l’Enmi i poseu l’orella. Tenim ja 2 candidats confirmats, 1 partit nou, 2 que no sabem que faran i 1 que diu que és del poble, però no li deixen presentar-se. L’ebullició es concentra en articles d’opinió dient “que guapos somos” o llançant bales als rival i escrits constants a les xarxes socials de coses que uns fan i altres critiquen. Tots saben com arreglar Benicarló, sense dir com fer-ho de forma realista i jugant a dir el que la gent vol escoltar. Un populisme que corre pels carrers i les xarxes socials i que al mateix temps tapa i manipula el present i futur de Benicarló.
No tinc la solució màgica als nostres problemes, vos adelanto que aquesta no existeix, per molt que alguns s’empenyen en dir que la tenen. Vaig a exposar idees que he tingut després de fer una cosa que, amb el temps de la immediates en el que vivim, no fem tant com deuríem: REFLEXIONAR.
La política, li pesi a qui li pesi, és el que ens fa avançar com a societat i com a poble. Fer política és millorar la vida de la gent, per molt que alguns intenten vendre el contrari. Perquè qui entra a política és polític, igual que qui cuina a un restaurant es cuiner o qui exerceix l’advocacia és advocat. Les coses s’han de dir pel seu nom, almenys així no comencem mentint.
La política ha de servir per a sentir-nos orgullosos, encara més, de ser d’ací i per reflexionar sobre el Benicarló que volem i ho farà possible. Des del meu punt de vista, hem d’apostar per un Benicarló emprenedor en tots els àmbits. Hem d’aprofitar on estem geogràficament. Hem d’invertir per una industria sostenible, tecnològica i respectuosa amb el medi ambient; per un turisme de qualitat que potencie el nostre patrimoni històric i la gran oferta gastronòmica de qualitat que tenim; hem de protegir l’agricultura i la pesca que és des d’on s’ha construït el Benicarló d’avui en dia; hem de seguir apostant pel xicotet comerç i de proximitat ja que són el veritable motor de l’economia local; hem de recolzar les polítiques socials per a que ningú que visca a Benicarló estiga desprotegit pel sistema del benestar; hem de ser un poble integrador amb la gent que ve de fora; hem d’apostar per la formació dels nostres joves i retenir el seu talent per a seguir creixent; les associacions socials han de ser l’eix integrador de la vida social dels benicarlandos i benicarlandes; hem de tindre un urbanisme conciliador, lluny de projectes faraònics on l’últim que es fa és escoltar a la gent.
L’aposta ha de ser per un poble sostenible, avantguardista, amb polítiques fortes on les desigualtats econòmiques, socials i de gènere no tinguen cabuda. Hem de fugir de populismes que només son fum i de propostes que l’únic que fan és donar esperances aprofitant-se del malestar, més que patent, de la gent. Hem d’escoltar-nos i conèixer bé el que volem ser. Sols així podrem sortir d’aquest dia de la marmota en el que estem des de fa uns anys i que la majoria de benicarlandos va votar. No hem de quedar-nos en la corfa. Hem d’anar a l’interior per conèixer i reflexionar sobre el Benicarló que som i el que volem ser.
Però, què sabre jo si només soc un benicarlando més.
