- L’exposició està en la capella del Mucbe de Benicarló fins al 19 de maig.
Visc en una urbanització de Peníscola que està bastant allunyada del poble, per la qual cosa vaig a l’institut amb cotxe. Tots els matins em porta la meva mare, solem sortir amb una mica de pressa, ja que a mi no m’agrada res arribar tard. Em relaxa molt que em porti ella ja que parlo amb ella durant el camí. A poc a poc vaig veient l’alba amb els seus tons taronges, mentre escolto música de la ràdio, mai tinc problemes per a triar les cançons ja que a la meva mare també li agraden les cançons actuals.
El meu camí orgànic transcorre per l’entrada i els afores de Benicarló, durant el camí em criden l’atenció bastants llocs. El primer és una pista de karting abandonada, abans pensava que era una fira ja que hi havia un tren petit que recorria el lloc. De petita li preguntava als meus pares “quan obren la fira?” Però sempre ha estat abandonada. El que més em crida l’atenció és una bandera de quadres, típica de karts, que la veig des de la carretera.
Després ens desviem cap a un camí, aquest té un aspecte bastant trist, ja que les herbes que l’envolten estan molt crescudes perquè no les cuiden. També pas per una fàbrica d’autocaravanes i una estranya casa blanca abandonada, la qual no sé ni el que és ni de qui és.
Després pas pel centre comercial, jo a penes l’he vist en ús, ja que turó quan jo era molt petita. Ara sembla que ho estan intentat tornar a posar en ús, però no sé si aconseguiran reviure-ho. Tot això era l’antiga fàbrica de mobles Palau. On ara està l’aparcament, abans hi havia unes piscines i pistes de tennis que van construir la família Palau per als seus treballadors i les seves famílies, però com treballava molta gent venia gairebé tot el poble.
Al costat del centre comercial tenim la residència dels Palau. En ella van assassinar fa molt temps a una monja, aquesta història la sap moltíssima gent de Benicarló. La van assassinar segurament per un robatori, i per això van tancar les piscines, per sempre. A mi aquesta història me l’han contat moltes vegades de petita, sempre m’ha cridat l’atenció ja que m’intriguen els temes d’assassinats. Actualment a la casa viu gent, ja que es veu roba i a la nit hi ha llum.
Un centre comercial donaria molta vida a Benicarló, com abans, quan hi havia molts locals i restaurants oberts. A mi sempre m’hauria agradat viure en una capital, per això m’agradaria estudiar a Barcelona o València. Benicarló és un poble molt gran però no hi ha ni botigues ni activitats per a la nostra edat. Aquí tot està molt enfocat a les festes i les penyes, però són per a la gent gran de 16 anys, excepte les falles que són per a tothom.
