En la programació del mes d’abril la Tertúlia Literària Àgora va tindre com a llibre de lectura “Guia sentimental del Maestrat” d’Amàlia Roig Blasco. Aquesta vegada, a més del col·lectiu de participants a la tertúlia, comptaven amb la presència de l’autora i de Manel Ollé que va fer les vegades de presentador .
Per començar Amàlia va precisar el terme de “guia sentimental” que dona nom al seu llibre : “Una guia sentimental és un gènere literari que no busca l’objectivitat , va més enllà perquè arreplega les sensacions ; una guia sentimental no és una guia de viatges; una guia sentimental fa una interpretació literària de la realitat”. Per a l’autora escriure aquest llibre va ser una necessitat , un document que es mereixia aquest territori i la seua gent per tal de valorar allò que tenim i que pot ser per això no li donem la importància deguda. Al principi del llibre ho diu alt i clar quan escriu : “Un paisatge, un indret gran, una ciutat, es poden estimar de la mateixa manera que el paisatge i la gent d’un indret menys important o menut i encara més, i això és l’essencial, allò petit no tan sols és digne de ser observat i estimat, sinó que mereix ser contat”.
Posteriorment Manel Ollé va enumerar unes quantes raons per les que paga la pena llegir aquest llibre . I en això que ens va parlar de què aquesta obra estava escrita amb una gran sensibilitat i capacitat d’observació , que ací tenien cabuda tots els pobles del Maestrat administratiu i també d’aquells pobles – Morella, Vilafranca, Catí….- que sense estar dins de la demarcació comarcal des de sempre s’han relacionat amb la resta de pobles. Aquest argument de Manel ve molt bé per a entendre que les fronteres polítiques no són sinó convencionalismes relatius i superats per una realitat on les relacions humanes van més enllà . Manel va insistir que en aquest llibre és impossible no percebre l’energia del seu llenguatge acurat i poètic que ens transmet la força d’un territori on persones, paisatges, cultura i llengua reclamen una atenció singular . Les pàgines de la “Guia sentimental del Maestrat” tenen lloc per als problemes actuals que caracteritzen a la pèrdua de població de les zones rurals , l’abandonament d’oficis del sector primari o les dificultats de transport , però també per a mostrar amb orgull els tresors d’aquest territori com ara són, entre altres, la seva història , les restes prehistòriques, la pedra en sec….
Després d’intercanviar valoracions i punts de vista entre qui va participar a la tertúlia ens vam quedar amb la sensació de que havien llegit un llibre d’eixos – com diu Manel – que fan companyia, ajuden a fer el camí i en aquest cas permeten una interpretació particular i personal dels diversos continguts que mostren . Un llibre que anima a conèixer, xafar i descobrir el terreny i tot allò que conté o com diu un fragment de la presentació de la contraportada: “Aquest llibre vol acompanyar-te a seguir el camí pel Maestrat, que el conegues, que el trepitges, potser que te l’arribes a estimar. De totes maneres, al final, seràs tu qui faràs o no el teu recorregut. Els viatges són els viatgers una vegada més.”
