- CLUB NATACIÓ BENICARLÓ NOTA DE PREMSA 04/20-21
Dilluns 8 de març va tindre lloc una roda de premsa telemàtica des de la seu del CNB
on el seu president Xavier Rodríguez va exposar la problemàtica que té el club,
agreujada per haver-se declarat deserta la licitació de la gestió de la piscina municipal.
El president del club va explicar que s’ha enviat per registre d’entrada una detallada
proposta a l’ajuntament on s’especifiquen diverses alternatives per a poder solucionar
el problema del tancament de les instal·lacions de la piscina municipal, que aviat farà 1
any que no està funcionant.
El text enviat a l’ajuntament és un document de treball per mirar de desencallar
aquesta situació absurda que és el tindre una piscina a Benicarló i no poder utilitzar –
la, havent, fins i tot, d’anar a entrenar a piscines d’altres localitats, amb el cost tan
brutal de desfeta econòmica i social que això ha representat, tant per al CNB com per
la societat benicarlanda. L’objectiu de la proposta seria que
poguera traduir-se en la base d’una re-apertura de la instal·lació els més prompte
possible.
Dos serien les opcions que des del CNB es proposen:
1- Gestió compartida (Ajuntament + CNB)
2- Gestió per cessió completa, que podria ser:
2A- Continuada i renovable durant el període que l’administració considerés, o
2B- Fins que l’ajuntament tragués altra vegada una nova licitació.
1- Gestió compartida (Ajuntament + CNB)
Pensem que és, probablement, la més equilibrada atenent a que seria l’ajuntament qui
és faria càrrec de la gestió econòmica de la instal·lació (control d’ingressos i gastos),
mentre que tota la gestió esportiva seria a càrrec del CNB.
2A-Cessió completa renovable per períodes
Després de dos gestions empresarials privades que ens han portat a la situació actual
(piscina tancada), creiem que s’ha acabat aquest cicle i que ara caldria un
replantejament total per part de l’ajuntament, canviant el model de gestió de la piscina
municipal de Benicarló.
Un pas, no oblidem, i és ací on es clarifica el nivell de responsabilitat a assumir, que
inclouria, per a que l’ajuntament no tingués problemes amb la subrogació del personal
adscrit a l’anterior empresa, el fer-se càrrec de la part del personal que es considere
necessària. Sempre, tenint present no ficar en perill tant la viabilitat del projecte
d’obertura de la instal·lació, com el futur del CNB (sobretot, perquè és el CNB el que
s’està oferint per solucionar una problemàtica que no ha generat). Aquesta actuació, al
nostre parer, dóna una estabilitat a la gestió, que fins ara no tenia, perquè no fica per
davant els beneficis econòmics, que sempre vol aconseguir l’empresa privada, i al
mateix temps li dóna garanties als treballadors, que ara estan en una situació precària
(que podria ser pitjor si arriba a transcórrer un any del seu acomiadament). Com hem
dit, la gestió completa per part del CNB, al ser una entitat sense ànim de lucre, implica
que tot els beneficis es puguen reinvertir altra volta en la instal·lació, cosa que facilita
la seua viabilitat futura i garanteix un retorn íntegre a la societat.
2B-Cessió fins que s’adjudique la nova licitació
Tal com es dóna a entendre, el que es planteja ací seria una cessió com la indicada en
el punt 2A Cessió completa continuada renovable, però tenint en compte que aquesta
seria limitada en el temps, fins que l’ajuntament adjudiqués de nou, la concessió,
després de nova licitació. Seria una solució temporal que hauria de contemplar tot el
que fes falta per arribar a la nova licitació, les obres a escometre per ficar la instal·lació
a punt i la durada, la qual estaria supeditada al que considerés l’ajuntament en tot
moment. Acabats els terminis, es lliuraria la instal·lació a qui fora el nou adjudicatari.
Proposta d’obertura esglaonada i pla d’actuacions
1a Fase. Inici/Obertura
1.1. Resulta obvi que abans de poder obrir la instal·lació, després d’un any tancada,
per molt de manteniment, mínim, que s’haja fet a dita instal·lació, caldria fer una revisió
a fons dels aspectes principals a tenir en compte per a ficar-la en marxa (control
d’aigües, desinfecció, sistemes de calefacció, elèctrics, etc.), a més d’implementar les
mesures antiCovid adients marcades per les autoritats sanitàries.
1.2. Una vegada implementades totes les mesures anteriors, es pot fer el plantejament
d’obertura parcial, començant pels Clubs Federats i sense ús de vestuaris i en horari
limitat (s’hauria d’elaborar el Pla corresponent, que el CNB ja tenia preparat des de el
passat setembre, adaptat al Covid).
2a Fase. Adaptació de les instal·lacions
2.1. Una vegada ficada en marxa la instal·lació, amb la comprovació durant un període
de temps prudencial que tot està funcionant correctament, s’hauria d’ampliar l’estudi
inicial i fer-lo ja completament extensiu a tots els aspectes, d’una manera molt més
centrada en tot allò que haja quedat obsolet o deteriorat, o que no acomplisca la
normativa d’aquest tipus d’instal·lacions
(quadres elèctrics, bombes, sistemes de filtració, etc). A partir d’este moment, seguint
igualment totes les indicacions sanitàries, si existeix la possibilitat es faria una obertura
més extensa, ampliant horaris i aforament per a la resta d’usuaris
2.2. Haurien d’adaptar-se correctament els sistemes d’entrada i sortida a/de la
instal·lació a la normativa actual, sobretot d’accés de discapacitats i les sortides
d’emergència que, a banda de dificultar l’evacuació per com estan fetes i com s’han
refet posteriorment, limiten l’aforament de la instal·lació en un grau molt important i
fiquen en perill els usuaris en un cas d’emergència (la sortida d’emergència de les
graderies per exemple o l’accés a les graderies mitjançant l’escala circular). De la
mateixa manera, igualment, haurien d’adaptar-se els sistemes de detecció d’incendis
que estan completament obsolets.
3a Fase. Remodelació/canvi dels vestuaris
Esta fase implica obres de molta més envergadura i requeriria un estudi molt particular
, tant econòmic com tècnic, per vore quina és la millor manera de realitzar-les atenent
al fet que hauria de fer-se l’obra sense el tancament (o el menys possible) de la
instal·lació, o escometre-la en el període de menys afluència d’usuaris (a l’estiu per
exemple). Això sempre i quan l’ajuntament contemple la possibilitat de fer-la per ell
mateix o per licitació.
4a Fase. Sales de gimnàs i maquinària
Des del nostre punt de vista, l’operativitat inicial d’aquesta fase no seria prioritària al
principi (que no vol dir que no siga necessària en el seu moment), atesa que la prioritat
hauria d’estar centrada en la zona de banys, sobretot perquè implicaria
adaptació/separació de vestuaris diferenciats entre la
zona de banys i la que no ho és (que ha estat motiu de conflicte des de sempre entre
els que van només al gimnàs o sala de màquines i els que només utilitzaven la zona
d’aigua, o quan els cursets escolars on les queixes es disparaven). Per tant, s’hauria
d’escometre quan les anteriors fases estigueren completament tancades.
5a Fase. Zona de cafeteria
Igual que la fase anterior no resulta prioritària, tot i que si és un punt important per a
retenir usuaris i familiars d’usuaris en espera o per els pares dels nadadors que també
esperen els seus fills. És un recurs important que pot ajudar a generar més recursos
econòmics. Hauria d’estudiar-se on i com
realitzar-la o, fins i tot, inicialment com un annex a la instal·lació, mòbil, que poguera
llevar -se si fos necessari, si es determinés la seua realització d’obra.
Conclusió
Totes aquestes fases són un esborrany de proposta a estudiar, a l’igual que el seu
encaix tant legal com econòmic. S’ha de tenir en compte que tot dependrà de fins on
vol assumir de despesa l’ajuntament, i de quina manera, i la seua voluntat de donar
aquest pas.
Ara correspon a l’ajuntament valorar aquesta proposta en la seua justa mesura i actuar
en conseqüència atès que el que està joc ja no és la supervivència del CNB, que
també, el futur de la pròpia instal·lació.
A la proposta que s’ha enviat a l’ajuntament hem indicat diverses opcions, algunes
desenvolupades (l’ajuntament ho pot comprovar directament), de models tant d’acords
d’entitats públiques amb entitats privades com capçaleres de noticies, que abunden en
aquesta mena de cessions i com s’han portat a efecte. Però per a això, resulta evident,
que primer cal la voluntat de l’administració.
En tot cas, si l’ajuntament no vol optar per cap de les opcions proposades pel
CNB, almenys, fins que es torne a adjudicar la gestió de la piscina, el que
demanem és que se’ns deixe nadar en les condicions que es van pactar al
setembre, “entrar, nadar i sortir”, sense ús de vestuaris i en horari limitat. Una
solució de compromís, aquesta, social per salvar el CNB, que l’han vist viable tots els
serveis jurídics. El protocol sanitari per a poder nadar en aquestes condicions ja el
vam enviar a l’ajuntament el mateix setembre, a proposta seua.
Ara està en les mans del govern municipal prendre aquesta decisió social i política
—
