Rubén Cerdà és enginyer de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de València. Nascut a Vinaròs, s’ha proclamat guanyador de la XVII edició dels Premis Fi de Carrera que concedeix la Fundació Juan Arizo Serrulla. Avui parlem amb ell sobre el reconeixement i sobre la seva passió.
- La primera pregunta és clara: com vas arribar a poder fer aquest projecte?
M’ho va proposar el meu tutor. Era una espècie de coberta, perquè ell dona una classe que era Disseny d’Estructura Singular. Són tipologies més extranyes, com per exemple els estadis de futbol, les cobertes que tenen tipologies molt més extranyes, que tenen un funcionament estructural menys obvi que el que pot ser dos pilars i una viga.
Una tipologia de les que t’he comentat és la coberta que he fet jo. Però en un primer moment només me la va nomenar. I a l’hora de decidir, com a mí m’agrada el càlcul estructural i m’agrada complicar-me la vida al cap… Al cap i a la fi em va proposar: “Ostres, t’enrecordes d’això que vam estar parlant molt lleument?. Doncs hi ha un enginyer que això ho va portar a terme fa molts d’anys però era molt experimental. Va fer quatre o cinc obres però ho feia tot en maquetes. No hi havia un model de càlcul…”
- És a dir, era tot més teoria que pràctica…
No, teoria com a tal no, perquè també ho va dur la pràctica. Però ho va executar en proves en base a maquetes. L’estructura es basa en la forma que tu li dones. La clau és la forma que tu li estas donant.
En aquella època no hi havien models matemàtics per a executar aquesta forma. Aleshores ell el que feia com maquetes reduïdes i desprès les probava. Feia “tests” de prova i error. Feia el test i si es caia, anava ajustant.
Aleshores, la complexitat que té el meu treball és que jo he implementat una forma de càlcul perquè es basa en la catenària. No hi ha una fòrmula matemàtica per a definir-la i jo l’he definida.
- Aleshores, el gran problema que et vas trobar a l’hora de fer el treball va ser buscar la fòrmula per definir-la?
Més que res trobar e implementar el mètode de càlcul per a trobar la forma correcta per a salvar les distàncies que jo havia proposat en la parcel·la en la que jo m’havia proposat fer el TFM.
- Va ser l’únic projecte que et va donar el tutor o et va donar alguna altra opció, tant per a projecte com per a concurs?
A veure, el tutor em va donar altres opcions, esclar. Però aquest concurs és el més important a nivell Comunitat Valenciana i un dels més importants a nivell estatal.
Sí que hi havien altres concursos, però aquests es movien més per interessos de l’empresa que els promou. Al que jo em vaig presentar ho fa una fundació sense ànim de lucre i el premi és el més quantiós que et donen a tota Espanya.
- A l’hora de poder buscar informació i poder buscar maneres de fer el treball, vas tenir solament l’ajuda del tutor o vas tenir també ajuda d’altres membres del màster?
No, no, solament vaig tenir ajuda del tutor. Ell sobretot em va oferir motivació e informació bàsica, però ell tampoc havia aprofundit molt en aquest tipus d’estudis.
La gran part del treball sí que va ser una part d’investigació per a veure el que havia fet aquest enginyer, i en base a això i a estudis que es van fer a Estats Units de la modelització matemàtica d’això i anar jugant amb això.
Al final va ser un procés creatiu d’anar lligant tots aquests punts fins a aconseguir el resultat òptim que ha tingut.
- Per a la gent que no sapigue el que és la modelització matemàtica, ens ho pots explicar?
La modelització matemàtica és, més que res, agafar una forma que tots podem veure, com per exemple un arc, i a arrel d’una fòrmula matemàtica, podem treure tots els punts d’eixe arc, ja sigui en 2 dimensions (x,y) o en 3 dimensions (x,y,z)
- Quin va ser el timing a l’hora de presentar el projecte al concurs?
Jo vaig defensar el projecte. Inmediatament desprès de defensar el projecte i d’aconseguir la matrícula d’honor (l’ única que donava la universitat), em van donar el títol i vaig començar a treballar.
Jo de la vida universitària em vaig desentendre completament. Van ser el tutor i la universitat que em van comentar que hi havia un concurs i com el meu projecte havia estat el més ben qualificat de la promoció, em van demanar permís per a presentar-lo.
Jo els vaig dir que sí, que perfecte. Vaig autoritzar que estigués el treball en obert, perquè estava en privat a la base de l’UPV i a arrel d’això el van enviar.
- Quan et va arribar la notificació de que el teu projecte havia estat seleccionat per a ser el guanyador del concurs, com et vas sentir?
Això sí que és difícil de descriure. Jo al principi no sabia contra qui em presentava, l’únic que saps és que has fet un bon treball i punt.
Jo estava treballant, estava a l’obra i em va cridar el director de l’escola de camins de València i em va comentar que havia sortit guanyador del concurs. I jo no donava crèdit. Vaig estar tot el matí a l’obra sense saber on estava.
- Estaves flotant pràcticament…
Sí, sí, estava flotant. Fins que no va sortir la confirmació oficial per part de la fundació, hi havíen moments inclús en els que pensava que estava volant. I des de que s’ha fet oficial, l’empresa en la qual estic treballant s’ha volcat moltíssim.
- Qui va ser la primera persona a la qual li vas dir específicament “He guanyat el premi”?
A la meua nòvia. Vaig estar parlant molt en ella, quan em van dir que presentava el treball li vaig comentar i vam parlar del premi en metàlic (12.000 euros), els plans que podia fer amb ella…
Li comentava “Ostres, i si me’l donen. I si no me’l donen potser em donen un dels altres 3 premis que van desprès (de 4.000 euros cadascú) i també ens vindrien genial”. Però clar, en ella ho vaig parlar molt i en el moment que em van donar el premi, la primera persona a la que li ho vaig comentar va ser a ella.
- És a dir, hi havien 12.000 euros per al primer premi i 4.000 per als 3 següents…
Exactament. 12.000 per al guanyador i 4.000 per als 3 accèsits que son 3 guanyadors que també estan posats a la pàgina web del concurs.
- Tu quan ja sabies que t’anaves a presentar, et van ensenyar els altres treballs als que t’enfrontaves?
No. A mí em van dir “el presentem aquí” i jo vaig dir, bé. Jo sabia quin era el concurs però no sabia quines eren les bases ni res. Aleshores, jo el vaig presentar.
Jo no sabia contra qui em presentava ni res. I aleshores surt una resolució amb els 20 finalistes triats pel tribunal de la fundació. Aquests 20 treballs passaven per un altre tribunal amb professionals, catedràtics i demés valoressin els treballs.
Jo en aquell moment ja sabia qui s’havia presentat, el nom del projecte i on el podia trobar. Però si et sóc sincer no vaig buscar a ningú. Jo en aquell moment estava treballant, confiava en el meu treball i si me’l tenen que donar, me’l donaran.
- 12.000 euros. Es poden fer moltes coses en aquests diners. Què tens pensat fer en estos diners?
Doncs, si et sóc sincer, no ho tinc massa clar. A veure, tinc moltes coses pensades, anar de viatge amb la parella, pagar-li alguna cosa als meus pares, estalviar per a l’entrada de un pis… Al final, penses en la teva parella, ajudar als familiars o estalviar-ho per a alguna cosa més important a llarg termini.
- Creus que el fet d’haver guanyat aquest premi t’ha pogut posar en el mapa en quant a emprese que et puguin contractar o aconseguir més coses dins la teva empresa?
Sense cap mena de dubte. Des de que es va fer oficial, sobre tot a LinkedIn, he tingut un munt de reconeiximent tant a nivell intern gràcies a la meva empresa i a nivell extern per part d’altres empreses que van anar a l’entrega de premis a donar-me la enhorabona i a preguntar-me per la meva situació laboral, suposo que tots en segones intencions.
A més, els pròxims dies tinc reunions en la meva empresa per veure quina ha sigut la repercusió que ha tingut aquest premi i a veure què fem en la meva situació laboral. Ja sigui una pujada de sou, com sobretot, responsabilitats, que és el que més m’interessa.
- Clar, perquè no és només el fet d’haver guanyat el premi, sino el que et pot dur el haver guanyat.
Clar, 12.000 euros són genials, però, encara que això sone molt tòpic, per a mí els diners no són el més important. Jo el que valoro molt d’aquest premi és la repercussió que m’ha donat, haver-me posat tant en el mapa.
Que empreses que fins fa dos dies no sabien qui era i que són tan importants a nivell Comunitat Valenciana com a nivell estatal sapiguen qui sóc, s’interessen per les meves condicions, vulguin contar amb mí o que caps molt caps de la meva empresa sapiguen qui sóc jo, haver-me parlat i que m’hagin donat l’enhorabona personalment i tenir les reunions que tindré, per a mí no té preu.
Al final, un jove de la meva edat el que vol és anar escalant el més possible i els diners ja vindran desprès.
- Creus que el teu projecte es pot traslladar a Vinaròs o a algun altre poble de la província del Baix Maestrat?
Sí, sí. El meu projecte està dissenyat per a dur-se a terme. Al final està dissenyat en la normativa vigent, els valors de càlcul que s’han empleat són els que utilitza el Codi Tècnic de l’Edificació, que és el codi pel qual es regeixen tots els càlculs d’edificació d’aquí a Espanya i en quant al mètode de càlcul al final jo he incorporat un model matemàtic nou però això està corroborat en softwares de càlcul estructural que estan molt contrastats a nivell internacional.
Els resultats estan contrastats amb aquest software i, si s’aplica bé, perfectament es podria aplicar aquí a Vinaròs o a qualsevol altre lloc.
- A quin projecte ho aplicaries dels que hi ha aquí a Vinaròs?
Home, doncs a mí m’agradaria… El meu objectiu personal és poder executar alguna estructura o alguna obra aquí a Vinaròs. Per a mí seria el màxim. Per exemple a la zona del Limbo o si algun dia la carpa de l’Atlàntic s’hagués de remodelar…
Par a mí serien dos bones opcions perquè jo ho plantejo com a espai obert. Si que les obres de l’enginyer en el qual m’he basat són espais tancats, però jo la visió que li he donat i una part novedosa que li he donat és que és un espai molt obert perquè l’enginyer utilitzava uns murs de carga molt forts i ho tancava tot per a aguantar la coberta. Però jo en un cable tensor que he dissenyat per a les parts entre els pilars, que agafa totes les traccions que ofereix la coberta, he fet que sigui un espai obert.
Amb això et dic que podria servir per a un polideportiu o per a un parc infantil, per a donar sombra i que quede molt estètic i sobre tot molt barat seria una molt bona opció.
- Apart del treball, el gran objectiu seria abaratir els costos
Clar, tu pensa que esta estructura cobreix una distància de 32 metres x 80 al llarg. Tot això es cobreix amb una làmina de 13 cm de espessor, que està constituïda sense res de formigó. L’únic que té és rajola de 7 cm i morter, a més d’una malleta electrosoldada a la capa de compressió.
Només amb aquest espessor, donant-li la forma que se li pretén donar, aguanta unes dimensions i es podria estar molt més. S’abarateix molt més, i a més amb el sistema constructiu que he proposat jo dins del treball, no faria mà d’obra molt qualificada.
És una de les opcions que he donat jo al TFM que és donar-li al barri que vaig a crear l’estructura, que és un barri amb un poc de decadència social com és el Barri del Cabanyal, una font de treball per a gent que no té estudis o no té recursos i li podries donar una motivació o una faena i obtindria un rendiment molt òptim.
- Creus que projectes com el teu poden ajudar a zones que no tenen molts de recursos, tant en quant a ocupació com a acondicionament de les zones per a fer-les més habitables?
Jo penso que sí, perquè al final un dels objectius que buscava amb aquesta estructura era que, al final el barri on ho he disenyat, que és el Barri del Cabanyal, està al costat de la Ciutat de les Arts i les Ciències, que és una icona claríssima de sobrecost i de despilfarrament.
Jo el que busco és una estructura molt estètica, perquè no deixem de banda que si fas una cosa de cara al públic ha de ser una cosa molt estètica. I això és el que busco, a més que sigui fàcil de fer i que sigui molt barata. A més, pots incloure a molta població que no té la formació, els recursos econòmics o l’estabilitat financera suficient.
- Què creus que és més important per a una estructura perque la pugui acceptar un Ajuntament o una Diputació: que sigui ecològicament sostenible, que sigui estèticament bonica o que no costi molts de diners?
A veure, de cara a un Ajuntament al final el que miraran és que coste poc. Des del meu punt de vista, una estructura ha de ser sobre tot funcional. Perquè una estructura sigui el més bonica possible, ha de ser el més barata possible i el més funcional possible, sense perdre de vista el punt de vista estètic. No vas a sacrificar bellesa per a fer una cosa funcional, obviament.
Si és funcional i barata, i li pots donar una estètica agradable i peculiar, jo penso que són els tres pilars bàsics en els quals em baso per decidir si una estructura és bonica o no.
- Creus que des de les administracions es dona suficientment valor als plans d’estructura per a poder potenciar certs barris o certs pobles?
Jo crec que no, perquè com t’he dit les Administracions Públiques, que es pot entendre que pensin en els seus números, però al final pensen quin projecte és el més barat i qui me’l fa abans. Termini i diners.
Sí que hi ha alguns projectes que valoren l’eficiència energètica i l’impacte social que poden arribar a tenir, però no són els aspectes fonamentals. Jo crec que és un error, perquè una estructura et pot valer una mica més de diners, però la repercussió social que pot tenir en la publicitat que li fas dins del turisme al poble pot ser molt gran.
- Creus que les xarxes socials ajuden a que certes estructures poc conegudes del poble puguin ser potenciades i més gent s’interesse pel procès que hi ha hagut per a fer-les?
Les xarxes socials són una ferramenta molt important per a transmetre informació, però enfocat en aquest cas jo per exemple he conegut a travès de les xarxes sociales moltes estructures de l’enginyer que et comentava abans per a basar el treball o de tipologies similars i m’han servit per a poder millorar el projecte.
Com et dic, jo crec que són una font d’informació molt important. Des del meu punt de vista jo crec que hi ha pocs comptes a Internet i a les xarxes socials que divulguen l’explicació de les estructures i el seu funcionament.
Tu veus una obra i dius, “és molt bonica”, però mai et preguntes “per què és molt bonica?” Jo per exemple, i això és un apunt molt personal, però Eduardo Torroja i el seu Hipòdrom de la Zarzuela, tu ho veus i dius “ostres quina meravella”, i veus una meravella visual.
Però si algú t’expliqués el comportament estructural d’això diries “quina barbaritat intel·lectual per a obtindre això”. Aleshores, en aquests casos trobo que fa falta valorar més, perquè enginyers com Eduardo Torroja no estan suficientment valorats, però això entra dins d’una opinió personal meua i una cosa que m’agrada a mí com són les estructures.
- Creus que tothom li hauria de donar més valor a com estan fetes les estructures i no solament al seu valor estètic i a la seva sostenibilitat?
Clar, és el que et deia abans. Al final, has d’aprendre una mica perquè està fet això. Tu veus qualsevol estructura i qualsevol cosa que està, té un motiu. I si no en té, és que sobra, no hauria d’estar allí. Aleshores, la gent s’hauria de preocupar una mica més per conèixer perquè està fet de certa manera i si no té un perquè al final és un sobrecost que estem pagant entre tots.
D’aquí ve la meva reivindicació a l’hora d’analitzar estructures. Jo no dic que tot el moment ara de repent aprengui a analitzar estructures, però sí que si vas a analitzar o criticar una estructura, entendre perquè estan fetes les coses.
- Creus que els sobrecostos en una estructura venen més donats per la part administrativa o per problemes a l’hora de construir l’estructura?
Aquí entrem en un joc de doble fil. Jo ara mateix estic a una constructora i t’he de dir que els sobrecostos són culpa de l’Administració. Però sent 100% honest, al final l’Administració busca abaratir i tenir el projecte el més barat possible, aleshores retalla medicions, retalla algun preu… Que la constructora a l’hora de licitar ja assumeix eixa retallada de preus i ja té que jugar en això per aconseguir una oferta més barata i ells guanyar diners.
Però sí que és veritat que dins d’un procès constructiu a obra, la gent que no està a obra no és conscient de la barbaritat de problemes que apareixen dia a dia, de la barbaritat d’imprevistos que apareixen… Unes plujes, per exemple, per a una persona normal signifiquen que avui es queda a casa.
Però per a una persona que està a obra signifiquen que si té la cimentació oberta hi ha un problema, que si no tinc la coberta impermeabilitzada, és un desastre per a dins de la obra… És així. Poden sorgir molts d’imprevistos tant de terminis com econòmics. Aleshores, jo crec que és una mica dels dos.
- Per acabar, quin creus que és el problema que la teva estructura pot arribar a tenir i quina és la solució que tu li donaries?
A veure, l’únic problema que jo sí crec que podria tenir és el següent. La meva obra està pensada per a la zona més costera de València, aleshores jo crec que és el vent. L’acció del vent. Les estructures generalment estan pensades per a accions verticals, com per exemple el pes, que va cap a baix.
El vent és l’acció hortizontal que moltes vegades no es té en compte. Jo he modelitzat la meva estructura amb un software que té una aplicació de tunel de vent i l’he modelitzada per a la situació en la que estava, que és amb edificis al costat.
Si per exemple estigués per al Limbo o per a zones més properes a la costa, s’hauria d’analitzar si l’estructura que jo he proposat seria suficient. Però si no, es podrien col·locar uns anclatjes entre pilars, fent una Creu de Sant Andrès que se li diu per a fer més rígida el conjunt de l’estructura. Però s’hauria de veure.
